L'Audiència de Girona ha absolt el veí de Vilallonga de Ter (Ripollès) que s'enfrontava a 10 anys de presó acusat de violar la filla de 13 anys l'estiu del 2014. La sentència ressalta que la declaració de la menor té "incoherències i contradiccions" i no descarta que denunciés el pare per venjança, perquè l'havia renyat "excessivament" per no fer les feines de casa que li pertocaven. La sentència també recull que la mateixa nena, i en dates similars, va denunciar un menor per violació. El cas es va arxivar quan la nena va reconèixer que les relacions sexuals havien estat consentides. Per això, l'Audiència exposa que la menor va actuar, en aquella ocasió, amb "falta d'escrúpols" acusant en fals un menor. L'Audiència no considera provades les acusacions i s'acull a la tesi de la defensa, encapçalada pel lletrat Jordi Colomer, que demanava l'absolució.
"Res del que ha relatat la menor ha quedat acreditat", recull la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la magistrada Sònia Losada.
La sentència no dona suficient credibilitat al relat de la menor, que assegurava que l'agost del 2014 el seu pare havia entrat a la seva habitació aprofitant que estaven sols a casa, l'havia llançat a sobre el llit i l'havia forçat a mantenir relacions sexuals amb penetració. "No podem compartir les conclusions, no només per les incoherències i contradiccions internes del relat de la menor, sinó per l'evident falta d'escrúpols que ha demostrat", conclou la sala.
El motiu d'aquesta afirmació és que la menor, més o menys en les mateixes dates en què assegurava que el seu pare havia abusat sexualment d'ella, havia denunciat un altre menor d'edat per violació. El cas, segons recull la sentència, va quedar arxivat perquè la denunciant va reconèixer que no era cert i que les relacions sexuals amb el noi havien estat consentides. El tribunal sosté que la menor va actuar amb "falta d'escrúpols" sense tenir en compte les greus conseqüències que la denúncia falsa hauria pogut tenir per al menor denunciat.
Sumant aquest precedent de mentida a les "contradiccions" en el seu relat, l'Audiència de Girona resol absoldre l'acusat. A més, no dona validesa a una gravació d'àudio aportada per les acusacions on, suposadament, admetia els fets. El tribunal conclou que la suposada confessió no és concloent perquè podria admetre "diferents interpretacions".
El tribunal no descarta que la menor denunciés el seu pare per venjança. "No es descarta la presència de mòbils espuris en la seva declaració d'inculpació, màxim si tenim en compte que la revelació d'allò que suposadament havia passat es va efectuar després que el seu pare la renyés, segurament excessivament, per no haver realitzat les tasques de casa que tenia encomanades", conclou la sentència.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al Tribunal Suprem.
La sentència no dona suficient credibilitat al relat de la menor, que assegurava que l'agost del 2014 el seu pare havia entrat a la seva habitació aprofitant que estaven sols a casa, l'havia llançat a sobre el llit i l'havia forçat a mantenir relacions sexuals amb penetració. "No podem compartir les conclusions, no només per les incoherències i contradiccions internes del relat de la menor, sinó per l'evident falta d'escrúpols que ha demostrat", conclou la sala.
El motiu d'aquesta afirmació és que la menor, més o menys en les mateixes dates en què assegurava que el seu pare havia abusat sexualment d'ella, havia denunciat un altre menor d'edat per violació. El cas, segons recull la sentència, va quedar arxivat perquè la denunciant va reconèixer que no era cert i que les relacions sexuals amb el noi havien estat consentides. El tribunal sosté que la menor va actuar amb "falta d'escrúpols" sense tenir en compte les greus conseqüències que la denúncia falsa hauria pogut tenir per al menor denunciat.
Sumant aquest precedent de mentida a les "contradiccions" en el seu relat, l'Audiència de Girona resol absoldre l'acusat. A més, no dona validesa a una gravació d'àudio aportada per les acusacions on, suposadament, admetia els fets. El tribunal conclou que la suposada confessió no és concloent perquè podria admetre "diferents interpretacions".
El tribunal no descarta que la menor denunciés el seu pare per venjança. "No es descarta la presència de mòbils espuris en la seva declaració d'inculpació, màxim si tenim en compte que la revelació d'allò que suposadament havia passat es va efectuar després que el seu pare la renyés, segurament excessivament, per no haver realitzat les tasques de casa que tenia encomanades", conclou la sentència.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al Tribunal Suprem.
