Olot concedirà la Medalla de la Ciutat a RCR Arquitectes

Està previst que l'entrega es faci aquesta tardor

L'Ajuntament d'Olot vol agrair i reconèixer la feina feta així com la projecció internacional de l'obra de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta i, de retruc, també la ciutat on des de l'any 1988 tenen instal·lat el seu taller. Rebran la 19a Medalla de la Ciutat, una distinció que va crear el consistori per distingir les persones i entitats olotines que han destacat en el seu àmbit d'actuació. L'última que s'havia concedit va ser el 2014 a l'empresari Pere Alzamora.

"Més enllà de l'obra, el que valorem molt és que hagin portat el nom d'Olot a tot el món amb una arquitectura innovadora però també amb la feina que fan des de la Fundació Bunka i els "workshop" que organitzen a la ciutat cada estiu", ha afirmat l'alcalde, Josep Maria Corominas. Inicialment es volia preparar un acte de reconeixement a la tardor però finalment s'ha decidit concedir el màxim guardó per agrair la seva contribució a la ciutat.

Ahir dimarts es va aprovar iniciar l'expedient amb un decret d'alcaldia i demà s'exposaran els motius de la candidatura. Al capdavant hi ha el regidor de Cultura, Pep Berga, i Ricard Sargatal com a gerent. També s'iniciarà una recollida de suports per part d'institucions i entitats que estarà oberta a tot el territori, no només a la Garrotxa. "Fem una crida perquè totes les entitats facin arribar els seus escrits en suport a aquesta iniciativa", ha afegit Corominas, que defensa que aquest és un reconeixement que va molt més enllà del món local.

Un any molt important

L'anunci de l'atorgament de la medalla arriba en un any molt important per RCR Arquitectes. Fa un mes van passar a formar part del selecte grup d'arquitectes que han rebut el Premi Pritzker, considerat el Nobel d'Arquitectura. Van rebre el guardó al Japó i els olotins s'han afegit així a la llista d'arquitectes prestigiosos com ara Norman Foster, Oscar Niemeyer o Frank Gehry, que també han rebut el guardó.

L’estadi d’atletisme del Tossols, el pavelló de bany i el Firalet són algunes de les seves obres que formen part de l’espai públic d’Olot. Tenen també la seva empremta altres iniciatives de l’àmbit privat com el restaurant i els pavellons de Les Cols i l’antiga foneria de Can Barberí convertida en el seu estudi de creació al carrer Fontanella. El Teatre La Lira de Ripoll, la biblioteca Joan Oliver del barri de Sant Antoni a Barcelona, el museu Soulages a Rodés (França) i la biblioteca de Gant (Bèlgica) també són obra seva.

D'altra banda, l'estudi d'arquitectes organitza cada any un "workshop" on es reuneixen professionals de l'arquitectura durant tot el mes d'agost. Al llarg de les sessions, reflexionen sobre les diferents intervencions de millora a la ciutat i al territori. També es fan conferències obertes al públic. Aquest any arribaran a la desena edició. S'organitza a través de la Fundació Bunka, creada l'any 1998 amb l’objectiu d’"establir un punt d’activitat cultural humanista independent lluny dels centres tradicionals de les grans ciutats, participant així de la descentralització de la cultura i en la formació de nous models d’intercanvi".