L'Ajuntament de Girona recorda que està prohibit banyar-se a la bassa de les hortes de Santa Eugènia on aquest dimecres al vespre es va ofegar un nen de 10 anys. El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, ha detallat que l'ordenança de civilitat recull la prohibició però, després de la tragèdia, es plantegen senyalitzar-ho d'alguna manera. Sastre ha especificat que ja hi ha una tanca perimetral al voltant de la bassa i que, fins ara, no havien detectat que ningú hi accedís per banyar-s'hi. La bassa artificial es va crear fa deu anys per complir una funció ecològica però "mai" va estar pensada per a altres usos, com el bany o la pesca. S'investiga per què el menor, que era veí del barri de Santa Eugènia i anava amb dos amics, es va ficar a l'aigua. Aquest dijous li faran l'autòpsia.
Sastre recorda que l'article 11 de l'ordenança de civilitat diu "explícitament" que el bany està prohibit a tots els àmbits aquàtics de la ciutat, incloent-hi també les basses que hi ha a les hortes de Santa Eugènia. El regidor ha explicat que aquestes basses es van crear per complir una funció ecològica i ressalta que, fins al moment, "no hi ha constància" que ningú hi accedís per banyar-s'hi.
De fet, subratlla que ja hi ha una tanca de fusta al voltant del perímetre de la bassa. Tot i això, després de la mort del nen de 10 anys, estudien implementar algun tipus de senyalització. "Sempre podem estudiar alguna mesura d'indicació més perquè no es torni a produir un altre malaurat accident", ha afirmat.
Les basses artificials es van construir fa una dècada. Estan a tocar el riu Ter i es nodreixen d'aigua que arriba de la sèquia Monar, després de fer-la servir per al reg de les hortes. "En aquesta zona abans hi havia tota mena de deixalles i es va optar per recuperar-la per crear hàbitats aquàtics", ha indicat el regidor, que ressalta que "mai van estar pensades per a altres usos que no fossin aquest".
Aquest dimecres al vespre, el nen, que era veí del barri de Santa Eugènia, i dos amics van anar a una de les basses de les hortes. La policia investiga per què el menor de 10 anys es va ficar a l'aigua i si era el primer cop que acudien a aquest lloc a banyar-se. Cap a les vuit del vespre, els serveis d'emergències van rebre l'avís que el nen havia entrat a la bassa però no n'havia tornat a sortir. Fins al lloc s'hi van desplaçar efectius dels Mossos d'Esquadra, la Policia Municipal, Bombers i el SEM.
Poca estona després, els Bombers van localitzar el cos del nen de 10 anys. Tot i que els professionals sanitaris li van fer maniobres de reanimació, no van poder fer res per salvar-li la vida.
Un cop enllestit l'atestat policial, els Mossos d'Esquadra enviaran les diligències informatives al jutjat de guàrdia. Dimecres a la nit, els serveis funeraris van traslladar el cos del menor a l'Institut de Medicina Legal de Girona, on està previst que aquest dijous li facin l'autòpsia.
La demarcació amb més ofegaments
El primer informe estatal d'ofegaments de menors elaborat per l'Escola Segoviana de Socorrisme i Abrisud revela que la demarcació de Girona és, de tota Catalunya, on més casos hi ha hagut en els darrers cinc anys. L'estudi, que analitza el període des de l'1 de gener del 2013 fins al 14 de juny d'enguany, recull que hi ha hagut 19 ofegaments de menors en entorns aquàtics del país, 11 d'ells a les comarques gironines.
L'any passat va ser un estiu negre per a Catalunya, amb sis morts, cinc d'elles a la demarcació. Les morts registrades a Catalunya van ocórrer en un 43% dels casos en piscines privades, seguides per les defuncions a embassaments o rius (31%) i a platges (19%). En un 77% dels casos els decessos van ocórrer en espais sense vigilància.
Per perfil d'edat els infants d'entre 2 i 4 anys són els més afectats seguits per la franja d'edat de nens de 10 a 12 anys.
De fet, subratlla que ja hi ha una tanca de fusta al voltant del perímetre de la bassa. Tot i això, després de la mort del nen de 10 anys, estudien implementar algun tipus de senyalització. "Sempre podem estudiar alguna mesura d'indicació més perquè no es torni a produir un altre malaurat accident", ha afirmat.
Les basses artificials es van construir fa una dècada. Estan a tocar el riu Ter i es nodreixen d'aigua que arriba de la sèquia Monar, després de fer-la servir per al reg de les hortes. "En aquesta zona abans hi havia tota mena de deixalles i es va optar per recuperar-la per crear hàbitats aquàtics", ha indicat el regidor, que ressalta que "mai van estar pensades per a altres usos que no fossin aquest".
Aquest dimecres al vespre, el nen, que era veí del barri de Santa Eugènia, i dos amics van anar a una de les basses de les hortes. La policia investiga per què el menor de 10 anys es va ficar a l'aigua i si era el primer cop que acudien a aquest lloc a banyar-se. Cap a les vuit del vespre, els serveis d'emergències van rebre l'avís que el nen havia entrat a la bassa però no n'havia tornat a sortir. Fins al lloc s'hi van desplaçar efectius dels Mossos d'Esquadra, la Policia Municipal, Bombers i el SEM.
Poca estona després, els Bombers van localitzar el cos del nen de 10 anys. Tot i que els professionals sanitaris li van fer maniobres de reanimació, no van poder fer res per salvar-li la vida.
Un cop enllestit l'atestat policial, els Mossos d'Esquadra enviaran les diligències informatives al jutjat de guàrdia. Dimecres a la nit, els serveis funeraris van traslladar el cos del menor a l'Institut de Medicina Legal de Girona, on està previst que aquest dijous li facin l'autòpsia.
La demarcació amb més ofegaments
El primer informe estatal d'ofegaments de menors elaborat per l'Escola Segoviana de Socorrisme i Abrisud revela que la demarcació de Girona és, de tota Catalunya, on més casos hi ha hagut en els darrers cinc anys. L'estudi, que analitza el període des de l'1 de gener del 2013 fins al 14 de juny d'enguany, recull que hi ha hagut 19 ofegaments de menors en entorns aquàtics del país, 11 d'ells a les comarques gironines.
L'any passat va ser un estiu negre per a Catalunya, amb sis morts, cinc d'elles a la demarcació. Les morts registrades a Catalunya van ocórrer en un 43% dels casos en piscines privades, seguides per les defuncions a embassaments o rius (31%) i a platges (19%). En un 77% dels casos els decessos van ocórrer en espais sense vigilància.
Per perfil d'edat els infants d'entre 2 i 4 anys són els més afectats seguits per la franja d'edat de nens de 10 a 12 anys.
