La creació d'ocupació a la Garrotxa s'ha mantingut constant des del 2014 i ha permès recuperar una part dels llocs de treball que s'havien perdut durant la crisi. El sector serveis i la indústria segueixen liderant l'ocupació i durant el 2016 van generar 831 llocs nous (607 en el cas de serveis i 224, la indústria), el que representa un 20% més respecte l'any anterior quan van generar un total de 693. Són algunes de les dades recollides en l'informe anual de l'Observatori Econòmic, Social i Mediambiental de la Garrotxa que s'ha presentat aquest dijous. Un altre aspecte positiu és la reducció de l'atur, que passa del 10,7% de mitjana el 2015 al 9,6% un any més tard, així com la reducció dels contractes temporals. Si l'any 2015 representaven un 86% de la nova contractació, el 2016 es va reduir a un 84,7%. Entre els aspectes negatius, destaca l'augment de la sinistralitat laboral i la reducció de les exportacions a països de fora de la UE.
Aquest és el quart informe de l'Observatori Econòmic, Social i Mediambiental de la Garrotxa. Una de les novetats d'enguany és que no l'ha liderat el cercle EURAM a la Garrotxa, l'associació d'empresaris que ho va impulsar, sinó que al capdavant hi ha el sector públic. Concretament, els treballs de coordinació s'han fet des de l'Agència d'Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (Dinàmig); el Consorci Sigma, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Tots aquests organismes ja havien participat en l'elaboració dels anteriors informes. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha subratllat que aquesta és una eina de "gran interès" per conèixer els "actius i les debilitats" de la comarca que continuarà en els pròxims anys.
L'economia comarcal i la seva evolució és un dels principals aspectes recollits en l'informe. Entre els aspectes positius, destaca la tendència de creació de llocs de treball que es va iniciar el 2014 i que s'ha mantingut en els següents dos anys. Això ha permès, segons l'estudi, que s'hagi pogut recuperar una part dels llocs de treball que s'havien perdut durant la crisi. Així, durant el 2016, es van crear un total de 835 llocs de treball nous, dels quals el 90% es corresponen als sectors serveis i a la indústria que un any més lideren l'ocupació. En el cas del primer, se'n van crear 607 arribant a un total de 12.503 treballadors mentre que la indústria va generar 224 llocs nous i durant el 2016 va assolir un total de 8.353 treballadors. En el cas de la construcció, els llocs de treball només van augmentar en 3 respecte el 2015 i es va arribar als 1.521 empleats. El sector amb menys pes és el de l'agricultura, que només va augmentar un lloc de treballar passant dels 588 el 2015 als 589 el 2016.
Menys atur i menys ERO
La taxa d'atur registrat a la Garrotxa continua reduint-se. Si l'any 2015 es va situar al 10,7% de mitjana, un any més tard ha baixat fins al 9,6%, més de 3 punts per sota de la mitjana gironina. La temporalitat dels contractes nous també millora respecte l'any anterior. Si el 2015 representaven un 86% de la nova contractació, el 2016 van passar a ser el 84,7%. D'altra banda, baixen a la meitat el nombre d'Expedients de Regulació d'Ocupació. L'any 2015 n'hi van haver 12, amb un total de 108 treballadors afectats, i un any més tard s'ha reduït a un total de 6 i a 78 persones afectades. Aquesta dada contrasta amb els 30 ERO que hi van haver el 2013 que van afectar prop de 300 persones.
Aquesta millora en l'ocupació, per contra, ha vingut acompanyada d'un augment de la sinistralitat. Si bé durant el 2016 no hi va haver cap accident mortal –el 2015 n'hi va haver 1-, s'han registrat més accidents laborals lleus, passant dels 633 el 2015 als 740 el 2016. Això representa un augment del 17%. Pel que fa als greus, només hi va haver un sol cas enfront dels 4 que e van registrar el 2015. La gerent de Dinàmig, Ariadna Villegas, ho ha atribuït a l'augment de l'activitat i ha precisat que una part important de la sinistralitat es deu a factors de caire psicosocials, com ara nivells d'estrès.
Menys exportacions a fora de la UE
L'informe també recull una reducció de prop del 12% del nombre de certificats d'origen emesos, que és el que permet saber el nivell de vendes a l'exterior de països de fora de la UE. Així, dels 2.300 del 2015 se'n van emetre un total de 2.032. Pel que fa al volum de negoci d'aquestes operacions, s'estima que va ser de 721 milions d'euros (MEUR) mentre que el 2015 havia representat un total de 849 MEUR. Malgrat tot, la Garrotxa es manté com a la tercera comarca en exportacions de tota la demarcació.
Precisament el caràcter exportador és un dels punts forts de l'economia garrotxina, juntament amb la capacitat d'innovació, que han permès a la comarca superar els difícils anys de la crisi. Així ho ha assenyalat el president del cercle EURAM Garrotxa, Òscar Rodríguez, que ha recordat que per aconseguir vendre a l'exterior calen molts anys d'estudis de mercat i esforços.
I entre els punts a millorar, Rodríguez ha reclamat a les administracions una millor programació i diversificació del estudis educatius que permeti cobrir la demanda de professionals especialitzats i tècnics que els costa molt de trobar. L'altra demanda que apareix cada any a l'informe és la millora de les infraestructures, sobretot per les reclamades variants d'Olot i Les Preses que encara no són una realitat.
Finalment, s'ha destacat la millora de la competitivitat de la comarca. Segons l'estudi de l'Associació d'empresaris ADEPG que s'elabora cada any amb dades de les comarques catalanes, la Garrotxa escala cinc posicions i passa d'estar a la posició 20 d'un total de 42 a situar-se a la 15, la millor posició en els 13 anys que es ve calculant.
L'informe de l'observatori presentat aquest dijous s'ha imprès en paper i es pot consultar també al nou web www.observatorigarrotxa.cat. A diferència de l'anterior edició, no s'han inclòs les dades judicials ni tampoc el baròmetre garrotxí que es redefinirà. El que sí que s'ha incorporar per primer cop és un informe sobre l'Observatori del Paisatge.
L'economia comarcal i la seva evolució és un dels principals aspectes recollits en l'informe. Entre els aspectes positius, destaca la tendència de creació de llocs de treball que es va iniciar el 2014 i que s'ha mantingut en els següents dos anys. Això ha permès, segons l'estudi, que s'hagi pogut recuperar una part dels llocs de treball que s'havien perdut durant la crisi. Així, durant el 2016, es van crear un total de 835 llocs de treball nous, dels quals el 90% es corresponen als sectors serveis i a la indústria que un any més lideren l'ocupació. En el cas del primer, se'n van crear 607 arribant a un total de 12.503 treballadors mentre que la indústria va generar 224 llocs nous i durant el 2016 va assolir un total de 8.353 treballadors. En el cas de la construcció, els llocs de treball només van augmentar en 3 respecte el 2015 i es va arribar als 1.521 empleats. El sector amb menys pes és el de l'agricultura, que només va augmentar un lloc de treballar passant dels 588 el 2015 als 589 el 2016.
Menys atur i menys ERO
La taxa d'atur registrat a la Garrotxa continua reduint-se. Si l'any 2015 es va situar al 10,7% de mitjana, un any més tard ha baixat fins al 9,6%, més de 3 punts per sota de la mitjana gironina. La temporalitat dels contractes nous també millora respecte l'any anterior. Si el 2015 representaven un 86% de la nova contractació, el 2016 van passar a ser el 84,7%. D'altra banda, baixen a la meitat el nombre d'Expedients de Regulació d'Ocupació. L'any 2015 n'hi van haver 12, amb un total de 108 treballadors afectats, i un any més tard s'ha reduït a un total de 6 i a 78 persones afectades. Aquesta dada contrasta amb els 30 ERO que hi van haver el 2013 que van afectar prop de 300 persones.
Aquesta millora en l'ocupació, per contra, ha vingut acompanyada d'un augment de la sinistralitat. Si bé durant el 2016 no hi va haver cap accident mortal –el 2015 n'hi va haver 1-, s'han registrat més accidents laborals lleus, passant dels 633 el 2015 als 740 el 2016. Això representa un augment del 17%. Pel que fa als greus, només hi va haver un sol cas enfront dels 4 que e van registrar el 2015. La gerent de Dinàmig, Ariadna Villegas, ho ha atribuït a l'augment de l'activitat i ha precisat que una part important de la sinistralitat es deu a factors de caire psicosocials, com ara nivells d'estrès.
Menys exportacions a fora de la UE
L'informe també recull una reducció de prop del 12% del nombre de certificats d'origen emesos, que és el que permet saber el nivell de vendes a l'exterior de països de fora de la UE. Així, dels 2.300 del 2015 se'n van emetre un total de 2.032. Pel que fa al volum de negoci d'aquestes operacions, s'estima que va ser de 721 milions d'euros (MEUR) mentre que el 2015 havia representat un total de 849 MEUR. Malgrat tot, la Garrotxa es manté com a la tercera comarca en exportacions de tota la demarcació.
Precisament el caràcter exportador és un dels punts forts de l'economia garrotxina, juntament amb la capacitat d'innovació, que han permès a la comarca superar els difícils anys de la crisi. Així ho ha assenyalat el president del cercle EURAM Garrotxa, Òscar Rodríguez, que ha recordat que per aconseguir vendre a l'exterior calen molts anys d'estudis de mercat i esforços.
I entre els punts a millorar, Rodríguez ha reclamat a les administracions una millor programació i diversificació del estudis educatius que permeti cobrir la demanda de professionals especialitzats i tècnics que els costa molt de trobar. L'altra demanda que apareix cada any a l'informe és la millora de les infraestructures, sobretot per les reclamades variants d'Olot i Les Preses que encara no són una realitat.
Finalment, s'ha destacat la millora de la competitivitat de la comarca. Segons l'estudi de l'Associació d'empresaris ADEPG que s'elabora cada any amb dades de les comarques catalanes, la Garrotxa escala cinc posicions i passa d'estar a la posició 20 d'un total de 42 a situar-se a la 15, la millor posició en els 13 anys que es ve calculant.
L'informe de l'observatori presentat aquest dijous s'ha imprès en paper i es pot consultar també al nou web www.observatorigarrotxa.cat. A diferència de l'anterior edició, no s'han inclòs les dades judicials ni tampoc el baròmetre garrotxí que es redefinirà. El que sí que s'ha incorporar per primer cop és un informe sobre l'Observatori del Paisatge.
