A la tercera va la vençuda. El Girona FC ha aconseguit trencar el malefici i finalment jugarà a Primera Divisió després d'empatar avui contra el Saragossa en un partit que no passarà a la història per la grandesa del seu joc precisament.
L'equip gironí ha afrontat aquest nou curs amb només un objectiu en ment: l'ascens. L'equip català portava dues temporades a les portes de l'anhelat premi, i que sempre li han arrabassat de manera cruel a les últimes jornades. El Girona portava dues campanyes demostrant que era un dels aspirants a tenir en compte per a la promoció, amb dues classificacions pels playoffs desplegant un dels millors jocs en la categoria, un futbol de toc, elegant que tenia enganxat al públic de Montilivi.
Des de la seva arribada a Girona el març de 2014, Machín va implantar un sistema de joc basat en tres centrals i dos carrilers llargs, que defensen i ataquen en tot moment. Trobar peces exclusives per a aquestes demarcacions mai ha estat fàcil, però el de Gómara ha sabut sempre treure-li partit als jugadors de la plantilla.
Durant el primer tram de la temporada passada, l'entrenador del Girona va combinar el 3-5-2 amb el 4-4-2, en què passava a un sistema més convencional. No obstant això, el que major resultat li ha donat al llarg dels mesos que porta a Montilivi és el primer d'ells.
Els entrenadors rivals han tingut sempre una dificultat afegida per a contrarestar els efectes de l'esquema usat pel quadre gironí. Amb tot, el Girona d'aquesta temporada no s'ha allunyat en excés dels anteriors anys amb Machín a la banqueta, donada la seva continuïtat ampliada fins 2018. Tot i perdre peces importants com Becerra, Lejeune, Mata o Lekic, l'equip ha incorporat a jugadors contrastats a la categoria com René, Portu o Saúl García, i també ha signat el retorn de Ramalho, Cifuentes i Sandaza, tres jugadors claus en la millor temporada de la història, la 2014/15, tot i que els 82 punts aconseguits no fossin suficients per ascendir a Primera.
Finalment, el conjunt gironí ha tornat a donar guerra a Montilivi i en tots els estadis en què han passat per, d'una vegada per totes, aconseguir un premi que ha estat molt a prop en els últims anys i que no havia acabat d'arribar. Fins avui.
