Que els Anlló tenien números de compte a Suïssa i a Andorra amb xifres milionàries, que tenien accions d'empreses importants, que quan van morir el seu patrimoni va patir un espoli o que tenien més propietats de les que realment hi ha. Durant aquests anys, els rumors sobre l'herència Anlló han corregut com la pólvora sense que se sabés què hi ha de cert darrere. Quan Carles Motas es va convertir en alcalde de Sant Feliu de Guíxols, el mes d'abril, va decidir que una de les prioritats seria desencallar l'assumpte del llegat Anlló, fins llavors enquistat.
'Si ho mires amb perspectiva, és un assumpte relativament senzill', ha afirmat Motas que ha fet una radiografia de la situació actual de l'herència i quins seran els pròxims passos a seguir. Segons Motas si fins ara no s'ha desencallat l'assumpte ha estat per 'manca de lideratge' i perquè des de l'antic equip de govern no havien 'pressionat' el Govern –que és dipositari de l'herència fins que se subhasti- per seguir els passos per vendre els immobles.
En total, el patrimoni dels Anlló és de vint-i-dos immobles, que són trenta-tres registres cadastrals entre hotels, locals comercials, habitatges i aparcaments. Carles Motas ha explicat que el següent pas és saber quin és el valor global al mercat del patrimoni. Per apropar-se amb exactitud al valor real han demanat un informe al Govern, els serveis de l'ajuntament en faran un segon i, finalment, n'encarregaran un tercer a una empresa externa. 'És patrimoni de la ciutat, hem de ser meticulosos', ha afirmat Motas.
Paral·lelament, el ple de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha d'aprovar un canvi en el planejament urbanístic per convertir el sòl destinat a usos hotelers en residencial. Dels hotels que els Anlló tenien a la població, només en mantindran dos. El més gran, el Panorama, i la fusió de dos hotels més petits, el Rex i Les Noies. La resta, no compleixen els requisits actuals per ser hotels i es convertiran en habitatges. Els dos hotels suposaran unes 350 places hoteleres noves a la població. Ja hi ha una empresa hotelera interessada en el Panorama i ho vol convertir en hotel i centre de formació per a joves i directius hotelers.
La intenció és que aquesta qüestió passi pel ple del mes de setembre o d'octubre. Llavors, l'Ajuntament també començarà a rebre projectes d'entitats culturals i socials del municipi que es vulguin convertir en beneficiàries de l'herència. Carles Motas ha explicat que han de ser entitats avalades per una trajectòria sòlida i referents de Sant Feliu en l'àmbit social. En aquest sentit, ja ha avançat que dues de les fundacions que volen que es converteixin en beneficiàries són la Thyssen –de l'àmbit de la cultura- i la Surís –per construir un nou asil-.
El banc suís
L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols ha explicat que ara també saben concretament quants diners en efectius tenien els Anlló. Tenien tres números de compte a entitats bancàries del país, un a Andorra i un darrer a Suïssa. En total, hi havia 621.000 euros. 416.000 euros és la quantitat que el Govern ha hagut de pagar a l'ajuntament en concepte d'impostos entre el 2003 i el 2009. A més, també han servit per pagar els acomiadaments de treballadors dels hotels dels Anlló i fer obres de manteniment a les propietats. 'Hem demanat factures concretes per conèixer tots els detalls de les despeses', ha explicat Carles Motas que exposa que actualment no saben ben bé quants diners queden.
Sant Feliu de Guíxols subhastarà els primers immobles de l'herència Anlló a finals d'any
Entre els bens hi ha nou hotels i hi ha intenció que dos es reobrin i sumin 350 places hoteleres més al municipi
