Girona reivindica l'escultor, dibuixant i gravador Fidel Aguilar amb una gran antològica

L'exposició recull més de 200 obres

Probablement, no hi ha cap artista a Girona, exceptuant Santiago Rusiñol, sobre el qual s'hagi construït una mitologia tan sostinguda com en el cas de l'escultor, dibuixant i gravador Fidel Aguilar. I per raons del tot oposades. Els seus orígens humils, la formació gairebé autodidacta i la seva mort prematura als 22 anys, quan s'havia convertit en exponent del Noucentisme, l'han convertit en un símbol de l'artista pur vençut per l'infortuni.

Ara, la ciutat reivindica el seu llegat coincidint amb el centenari de la seva mort. Una obra formada per escultures, xilografies, dibuixos, ex-libris i talles en fusta o pedra, a més de relleus i motius ornamentals per a mobles i edificis (la majoria, projectats per Rafael Masó, un dels seus principals mentors).

Transcorreguts més de 25 anys des de l'última exposició monogràfica que se li va dedicar (va ser al 1991) 'Un meteorit fugaç: Fidel Aguilar (1894-1917)' fa coincidir el centenari de la seva mort amb una retrospectiva que examini l'aportació singular que va representar la seva obra en el marc de la Girona de l'època i en el conjunt de l'art català de principis del segle XX.

Escultures i motlles

La mostra a la Casa Pastors aplega més de 200 obres. Escultures, pintures, dibuixos, ex-libris, relleus i motius ornamentals. Moltes d'elles són inèdites o poc conegudes. A més, també s'exposa nombrosa documentació gràfica relacionada amb l'escultor i alguns dels motlles de Ceràmiques Marcó que van contribuir a divulgar pòstumament el seu llegat.

Per posar-lo en relació amb l'art del seu temps, 'Un meteorit fugaç: Fidel Aguilar (1894-1917)' mostra una cinquantena d'artistes contemporanis, com ara Enric Casanovas, Josep Clarà, Xavier Nogués, Joaquim Claret, Josep Aragay, Celso Lagar, Frederic Marès o Josep Armengol.

Tres eixos per descobrir les fonts iconogràfiques

L'exposició planteja un recorregut que permet visualitzar les fonts iconogràfiques de Fidel Aguilar a partir de tres eixos. El primer, el context de la Girona del tombant de segle, en què encara predominava l'estètica entre romàntica i acadèmica de Jaume Pons Martí, Prudenci Bertrana, Joan Brull, Lluís Perich o Josep Pagès Ortiz.

El segon, l'etapa del Noucentisme –aglutinat a l'entorn de la sala Athenea- que va afavorir el seu desvetllament als nous models de la modernitat del tombant de segle. Uns models que van representar artistes afins com Enric Casanovas, Josep Clarà, Gustave Violet, Esteve Monegal o Josep Armengol.

L'exposició es tanca amb un epíleg per posar de relleu la seva aportació pòstuma en el context de l'Art Déco i les successives resurreccions artístiques de què va ser objecte Fidel Aguilar a les següents generacions. Produïda per l'Ajuntament de Girona i comissariada per la periodista Eva Vázquez, la mostra que s'inaugura aquest dissabte es podrà veure fins al 10 de setembre.