La doctora de Palamós jutjada per la mort d'un pacient diu que va actuar bé

Vist per sentència el judici contra la metgessa de Palamós acusada d'homicidi imprudent per haver errat en el diagnòstic d'un pacient que va acabar morint per un aneurisma. La segona sessió del judici ha acabat aquest divendres amb la declaració de la doctora, que ha defensat la feina que va fer el 26 de juny de 2011, quan el pacient va arribar a l'Hospital de Palamós derivat pel Centre d'Atenció Primària (CAP) de Palafrugell amb un dolor fort a l'estómac.

L'acusada assegura que la seva actuació va ser "la correcta" en relació als símptomes que presentava el pacient, i diu que tornaria a actuar de la mateixa manera. A preguntes de l'advocada de l'acusació particular, la doctora ha explicat que el CAP de Palafrugell hauria derivat el pacient a l'Hospital Josep Trueta de Girona si haguessin tingut sospites que es tractava d'un aneurisma. A més, ha assegurat que a l'Hospital de Palamós no podia fer-li un TAC ja que a les nits no està operatiu.

L'acusació particular, representada per la lletrada Mònica Tarradellas, ha carregat contra la processada per no haver consultat els antecedents familiars, ja que el germà del pacient va morir per la mateixa causa deu anys abans. En aquell moment, la família ja va denunciar la doctora que, després de passar pels jutjats, va quedar absolta.

A aquesta acusació, la doctora ha contestat assegurant que sí que ho va fer però que ni el malalt ni els dos acompanyants la van informar sobre aquest aspecte. També ha deixat clar que si hagués reconegut que es tractava d'aquesta família, "no hauria agafat mai" aquell malalt.

En la segona sessió del judici que s'ha celebrat aquest divendres també han declarat dues forenses que han conclòs que l'acusada hauria d'haver realitzat més proves diagnòstiques. Totes dues han coincidit també en què la metgessa no va actuar correctament ja que amb els símptomes, l'edat del pacient –aleshores tenia 41 anys-, i un informe com el que presentava del CAP de Palafrugell "calia consultar i revisar" els antecedents familiars.

En l'apartat de conclusions definitives, la fiscal ha decidit elevar la petició perquè considera que hi va haver "mala praxis" per part de la doctora en el seu exercici professional. Inicialment, el ministeri públic només sol·licitava una multa per a la doctora i ara demana 3 anys de presó i 5 d'inhabilitació, les mateixes penes que sol·licita l'acusació particular.

Aquesta decisió ha estat motiu de queixa per part de la defensa, exercida per l'advocat Robert Brell, ja que entén que ni la fiscalia ni l'acusació poden elevar les penes "ja que causa indefensió". Per això ha demanat a la jutgessa que no tingui en compte la petició.

Una qüestió de dies

Un dels eixos del judici ha estat determinar el moment en què l'aneurisma es manifesta en el malalt, i per tant, si la doctora el podria haver detectat. Mentre que l'acusació particular, les forenses i el pèrit de part de la família del mort consideren que s'hauria detectat amb un diagnòstic diferenciat, la defensa concreta que els símptomes no van aparèixer fins dos dies després de la primera visita.

Va ser en aquell moment que una altra metgessa va diagnosticar l'aneurisma i va derivar el pacient a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona, on li van fer una operació d'urgència. L'home, però, va acabar morint 42 dies després d'ingressar.

Segons Brell, "no es pot provar" amb els elements que s'han aportat que el pacient tingués la malaltia el dia 26 de juny i, per tant, considera que conducta de la seva representada va ser "diligent". El lletrat també s'ha queixat de l'actitud de l'acusació particular, que segons ell, ha intentat "desprestigiar" tant l'acusada com el pèrit que va aportar la defensa, el doctor Molet, que Brell ha recordat que "ha estat l'únic especialista en la matèria que ha passat per la sala de vistes".

Conducta negligent

En l'apartat de conclusions, l'advocada de l'acusació particular ha exposat que una simple prova a l'abast de la metgessa -com ara fer un TAC o haver donat més importància a les circumstàncies de la mort del germà- haurien anticipat el diagnòstic en més de 48 hores i, per tant, haurien augmentat les possibilitats de supervivència.

Per això, l'acusació particular exercida pels germans de la víctima sol·licita una condemna de 3 anys de presó i demana que inhabilitin la metgessa durant 5 anys per un delicte d'homicidi imprudent per negligència mèdica. En matèria de responsabilitat civil, reclamen 110.000 euros per als germans i familiars de la víctima, unes penes a les que s'ha adherit la fiscalia a última hora. Per la seva banda, la defensa demana l'absolució de l'acusada.