El rector de la UdG reclama a Baiget més pressupost per a les universitats

Sergi Bonet converteix en un acte reivindicatiu un dia de celebració

El que havia de ser una celebració de la commemoració dels 25 anys de la Universitat de Girona s'ha convertit en un acte amb un caire reivindicatiu quan el rector, Sergi Bonet, ha pres la paraula. En presència del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha desgranat tot un seguit de necessitats de la universitat. Bonet ha recordat que existeix un acord de claustre que reclama la gratuïtat dels estudis, un fet que es produeix a onze països europeus.

També ha reivindicat que cal "de manera urgent millorar substancialment el finançament" per a les universitats públiques catalanes i situar-les en la mitjana de la OCDE. "La universitat no ha de ser una fàbrica d'expedir títols, ha de ser un entorn per educar ciutadans i no súbdits", ha declarat. El conseller Baiget ha assegurat que estan fent "tots els esforços" i ha recordat que Catalunya pateix una manca de finançament "per culpa de l'Estat". Una situació que volen corregir en l'horitzó d'una Catalunya independent.

Durant la celebració, s'han entregat reconeixements als antics rectors i també al que fou el primer president del Consell Social de la UdG, Jaume Casademont. Així doncs, han recollit de la Medalla de la UdG els tres exrectors: Josep Maria Nadal, Joan Batlle i Anna Maria Geli.

Tots tres han repassat com va néixer la universitat, quins esforços es van esmerçar i com ha evolucionat en aquests anys durant els quals més de 80.000 estudiants s'hi han format. El que s'havia concebut com un acte de celebració ha pres un caire reivindicatiu durant el discurs del rector, Sergi Bonet. Aprofitant la presència del conseller, Jordi Baiget, ha aprofitat per fer tot un seguit de precs.

En primer lloc, ha tornat a demanat que s'arxivi la causa contra 12 membres de la universitat encausats per les càrregues policials de desembre de 2011. "Demano la seva absolució i que la UdG es reafirmi com a una universitat crítica i compromesa socialment", ha manifestat.

Bonet ha liderat la petició que els estudis universitaris siguin gratuïts a Catalunya. En aquest sentit, tot el claustre de la UdG va aprovar una resolució el febrer de 2016. El rector ha manifestat que hi ha onze països europeus "de colors polítics diversos" on els estudis són gratuïts. "La gratuïtat ofereix igualtat d'oportunitats", ha manifestat. Segons Bonet, en els països de l'OCDE un estudiant ha de pagar una matrícula que suposa el 14% del cost total dels estudis, mentre que a Catalunya paguen el 27%.

El rector també ha demanat al conseller que la Generalitat millori "substancialment i de manera urgent" el finançament a les universitats públiques catalanes. Novament, ha recordat que la mitjana als països de la OCDE és destinar un 1,22% del PIB a la universitat, mentre que en el cas de Catalunya és el 0,8%. En cas que s'apliqués aquesta proporció, Bonet ha afirmat que la UdG disposaria de 30 MEUR extres i ha desgranat com es podrien repartir (per exemple, en la contractació i promoció del professorat). "És evident que estem molt lluny d'aquesta fita però hi hem d'aspirar", ha manifestat.

Una altra reclamació del rector de la UdG ha estat que s'aixequin les restriccions en el capítol de personal. Segons lamenta, la universitat no pot fer ús de la seva autonomia per decidir com inverteix els diners que ingressa i no pot ni fer noves contractacions ni augmentar la massa salarial. Això es tradueix, segons Bonet, en una precarització de la plantilla de treballadors i professorat. Bonet s'ha referit als estudis de Medicina, on la meitat dels professors associats (uns 250) col·laboren i fan classes de manera altruista. "Durant deu anys el PAS, estudiants i professorat han fet un gran exercici de servei públic per oferir una docència excel·lent", ha reivindicat.

En un escenari on el Govern de la Generalitat treballa per la independència de Catalunya, Bonet ha demanat que es tingui en compte la importància de l'educació superior. "La construcció d'un nou país s'ha de basar en tenir ciutadans lliures, crítics i compromesos socialment, amb una aposta ferma, decidida i urgent per formació de qualitat i pública", ha manifestat. A més, el rector ha dit que la universitat "no ha de ser una fàbrica d'expedir títols" sinó un espai d'educació "de ciutadans, i no se súbdits" .

La resposta del conseller

Després d'escoltar el discurs del rector, el conseller ha volgut fer algunes consideracions un cop acabat l'acte. Jordi Baiget ha manifestat que la Generalitat ha hagut de fer front a una retallada del seu finançament i que això, també, s'ha deixat notar a les universitats. "Hem de tenir en compte que un 8% de la riquesa generada a Catalunya se'n va i no torna, això són 16.000 MEUR", ha manifestat.

Sobre el debat de les matrícules gratuïtes, Baiget ha dit que estan disposats a parlar-ne però que s'ha d'afrontar "des d'una visió global". "Molts dels països que el rector diu que tenen la matrícula gratuïta han de pagar per anar al metge o per a les escoles bressol", apunta. Per això, critica que es reivindiquin més serveis públics sense tocar la pressió fiscal. "No podem aspirar a un país millor, on tant la sanitat, com l'ensenyament, els serveis socials i les escoles bressol siguin gratuïtes i es pagui el mateix nivell d'impostos", ha declarat.

Per a Baiget, el principal problema que té Catalunya per augmentar la despesa universitària és "la manca de finançament per part de l'Estat". "La Generalitat ha fet un gran esforç i més en anys en què el pressupost ha caigut un 20%", ha apuntat. Baiget recorda que si l'Estat complís amb sentències del Tribunal Constitucional que reconeixen que l'Estat ha de transferir a Catalunya el contingut de les beques universitàries podrien ingressar 80 MEUR.

25 anys en xifres

Durant aquests 25 anys, més de 80.000 estudiants s'han format a la Universitat de Girona. El primer curs oficial (1993-1994) es van matricular poc més de 8.000 estudiants, en aquest curs la xifra ha fregat els 16.000. Una altra dada que fa veure l'evolució de la universitat fa referència a les tesis llegides. Si el primer curs se'n van llegir sis, l'any passat van ser 115 i, en total, en 25 anys s'han presentat 1.158 tesis doctorals.

La UdG va començar amb un pressupost de 5,6 MEUR i ja frega els 90 MEUR. El 1992-1993 només tenia 441 personal docent i investigador i ara supera els 1.200. També ha doblat gairebé el nombre de graus: de 23 als inicis als 45 actuals.