El celler Espelt retarda l'inici de la verema per les nevades però preveu una 'molt bona' anyada

Les vinyes Espelt són les més grans de la Denominació d'Orígen Empordà amb 250 hectàrees

  • La verema s'inicia quan el raïm està en el nivell òptim de maduració © ACN
    La verema s'inicia quan el raïm està en el nivell òptim de maduració © ACN
  • El director general del celler Espelt, Xavier Cepero, i l'enòloga, Anna Espelt, aquest dilluns en el tast dels raïms © ACN
    El director general del celler Espelt, Xavier Cepero, i l'enòloga, Anna Espelt, aquest dilluns en el tast dels raïms © ACN

Avui a les tres de la matinada Espelt ha donat el tret de sortida a la verema, amb la recol·lecció nocturna a les vinyes de raïm blanc. És un dels primers cellers de la demarcació de Girona en iniciar la verema i, tot i que la tramuntana va fer témer que algunes parcel·les tinguessin menys rendiment, són optimistes i preveuen recollir aquest any fins a 1,5 milions de quilos de raïm per produir 1 milió de litres de vi.

La verema comença tard però amb bones perspectives. Un hivern amb temperatures baixes i neu, sumat a una primavera amb pluges abundants i tramuntana, i a un estiu 'càlid però no extremadament calorós', fan que s'auguri una 'molt bona' anyada, ja que ara els raïms estan 'esplèndids' i poden proporcionar unes 'bones aromes', segons ha explicat Anna Espelt. Així mateix, afegeix que el contrast tèrmic entre dia i nit ha proporcionat una maduresa al raïm 'ideal' per a l'elaboració de vins de guarda, és a dir, pensats per envellir.

El moment en què s'inicia la collita es tria a partir del tast del raïm i amb la seva anàlisi al laboratori. 'La decisió del moment de la verema és molt important', ja que 'marcarà el futur estil del vi', segons remarca l'enòloga del celler. D'altra banda, les varietats més primerenques, com el sauvignon blanc o el chardonnay, són les primeres que es recullen. Després serà el torn de la garnatxa blanca o el macabeu, mentre que al final de la verema arribarà el moment de collir el raïm de les varietats més tardanes, com la garnatxa negra, el cabernet o la carinyena.

De l'Empordà al món

El celler Espelt va néixer el 2000, però no va ser fins al 2005 que va començar a elaborar vi de manera professional. Posa a la venda unes 500.000 botelles a l'any i hi treballen de manera estable trenta persones, tot i que durant la verema dóna feina a una vuitantena de famílies. D'altra banda, exporta el 60% de la seva producció a una vintena de països, als quals s'ha afegit aquest any Oman. L'habitual, però, és que 'els països mediterranis produeixen i consumeixen els anglosaxons', ha explicat el director del celler, Xavier Cepero, que ha posat com a exemple de principals compradors Canadà, Anglaterra o els EUA.

La Generalitat ha situat el celler entre una de les 200 empreses més dinàmiques de Catalunya, per haver tingut creiexements superiors al 20% anualment i de manera continuada en els darrers 5 anys. Quant a facturació, preveuen arribar aquest any als 2,5 MEUR (milions d'euros), 400.000 euros més que l'any passat. La previsió per al 2011 és que 'serà difícil' perquè 'la crisi hi és per a tothom', tot i que estan satisfets amb els creixements anuals que estan aconseguint, que ja que 'els mercats són inestables', ha recordat el director del celler.

I ara, oli

Com a novetats, Espelt Viticultors s'ha llençat aquesta primavera a l'elaboració d'oli, amb una plantació de 35.000 oliveres que donaran fruit en uns 4 anys. Així mateix, el celler traurà a la tardor un vi produït a la finca Mas Coll, de Roses. En aquest sentit, Espelt segueix l'estratègia de produir vi a partir de les vinyes plantades a l'Empordà. 'Són vins de les nostres finques' i de varietats 'molt ben adaptades' a la zona, com les garnatxes o les carinyenes. 'Això ens ha donat molta entrada al comprador internacional, que ve a l'Empordà a buscar productes elaborats a les finques', ha subratllat Cepero.

Les 15 varietats de raïm que cultiven es troben en vinyes repartides entre les localitats de l'Alt Empordà de Rabós, Garriguella, Roses, Vilamaniscle, Vilajuïga, Llançà, Peralada i Pau. En total són 250 hectàrees, bona part de les quals es troben dins dels parcs naturals del Cap de Creus i la Serra de l'Albera. En aquest sentit, junt amb els responsables del Cap de Creus han reintroduït la vinya al parc amb la recuperació del paisatge de terrasses de pedra seca, de monuments megalítics i de cabanes de vinya.