La pugna entre l'Ajuntament de Llançà i el Ministeri de Defensa per la realització d'exercicis militars al municipi ha arribat als jutjats. Defensa ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l'acord de ple en què es rebutjava la seva presència i es declaraven territori desmilitaritzat.
La moció es va aprovar al desembre però les discrepàncies van continuar al febrer. Aleshores, el consistori va enviar una carta al Ministeri, la subdelegació de Defensa a Girona i a la base militar de Sant Climent Sescebes demanant-los que s'abstinguessin de fer-hi tres intervencions previstes.
Les pràctiques no es van aturar i el consistori tampoc va rebre resposta de l'estat espanyol fins el passat 20 de març, quan el Ministeri va interposar el recurs. Vila diu que la comunicació que han rebut és molt breu i que l'únic que al·lega Defensa és que no estan d'acord amb la decisió municipal. "Volen que un jutge que digui que l'acord no és vàlid però nosaltres defensarem la nostra posició i espero que tot acabi en res", insisteix.
El consistori ja ha posat el cas en mans dels serveis jurídics de la Diputació i l'alcalde assegura que es personaran quan se'ls citi però avança que estan tranquils. "Entenem que una decisió que s'ha aprovat per ple, s'ha de respectar", remarca.
De fet, Vila assegura que va fer-li arribar aquest posicionament al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, durant una visita a Barcelona. "Li vaig manifestar la voluntat del nostre municipi. En aquell moment tampoc em va dir res concret i ara han pres aquesta decisió", insisteix.
ERC critica la decisió
La reacció de Defensa tampoc ha agradat al grup d'ERC. La formació, ara a l'oposició, governava quan es va aprovar el document i critica la decisió. Al seu entendre, aquest és un nou capítol que se suma a altres denúncies de l'estat espanyol i afirmen que "no té sentit anar al jutjat a perdre el temps i els diners per defensar una posició que és absolutament legal i que es va aprovar per unanimitat".
Des d'ERC consideren que tot plegat es deu a "qüestions polítiques" i que es tracta d'una "nova manera d'aplicar l'article 155 de la Constitució de forma encoberta".