Escac als pescadors furtius dels parcs naturals de la Costa Brava

Aquest agost ja s'han practicat un centenar d'actuacions en zones protegides

  • Rurals inspeccionant el material de l'interior d'una llanxa © ACN
    Rurals inspeccionant el material de l'interior d'una llanxa © ACN
  • Totes les embarcacions són identificades i se'ls demana documentació © ACN
    Totes les embarcacions són identificades i se'ls demana documentació © ACN
  • Els Agents Rurals pentinen el mar per aire i aigua per evitar activitats delictives © ACN
    Els Agents Rurals pentinen el mar per aire i aigua per evitar activitats delictives © ACN

Una boia groga indica la presència d'un submarinista a la cala Jugadora, situada dins el parc natural del Cap de Creus. Quan l'embarcació dels agents rurals s'hi acosta, uns peus d'ànec emergeixen a la superfície. El submarinista ha pescat un sard i una molla. Però s'ha arriscat massa i ha entrat dins l'àmbit de reserva natural, on la pesca amb fusell hi és expressament prohibida. Els agents rurals fan sortir el submarinista de l'aigua i, un cop dalt la barca, li comissen els dos peixos i el denuncien.

Per haver-se endinsat en zona prohibida, haurà de pagar una multa que es pot enfilar fins als 500 euros. A més de la sanció, el submarinista també s'estarà una bona temporada sense poder pescar. I és que ha d'entregar tot el seu equip de pesca als agents rurals (dos fusells, un ganivet, les ulleres d'aigua, la boia, els peus d'ànec i el vestit de neoprè).

Situacions com aquesta encapçalen les denúncies que interposa la patrulla marítima dels agents rurals. El seu àmbit d'actuació se centra a tota la franja litoral dels parcs naturals del Cap de Creus i les Illes Medes. Durant l'estiu, la patrulla pentina constantment la costa d'aquestes zones protegides per perseguir els furtius i eradicar totes les situacions que n'amenacin els hàbitats naturals.

'Les principals infraccions amb què ens trobem són gent que pesca en zones prohibides o durant època de veda', explica un dels agents de la patrulla, Jordi Corona. I concreta: 'Per exemple, hi ha gent que fa garoines amb oxigen, quan s'han d'agafar a pulmó lliure, o altres que capturen peixos amb canya o fusell en zones de reserva'.

A més d'aquestes actuacions, els agents rurals també en realitzen d'altres des de dalt la barca estant. Per exemple, demanen les llicències de pesca recreativa als qui tiren l'ham des de les embarcacions o també controlen les quotes dels centres de submarinisme; és a dir, que el número d'immersions i de persones que es capbussen cada vegada sigui el que marquen les autoritzacions.

Aquest 2010, la patrulla marítima dels agents rurals ha fet més de cent actuacions al litoral de l'Empordà. I d'aquestes, una de cada cinc han acabat en comisos o denúncies (per pescar en zona prohibida, amb mètodes no autoritzats, etc.).

Els corallers furtius, una prioritat

Una de les prioritats de la patrulla marítima dels agents rurals és el seguiment i control del furtivisme. Ho demostra el fet que aquest any ja han fet una trentena d'actuacions per enxampar pescadors il·legals. De tots ells, però, els qui preocupen més són els corallers furtius, perquè tot i els esforços que s'han fet per eradicar-los, encara continuen actuant al litoral empordanès.

'Gairebé sempre són els mateixos que reincideixen; es tracta de gent que no disposa de llicència però que, tot i això, extreuen corall periòdicament', explica el cap dels agents rurals a les comarques gironines, Ignasi Dalmases. I hi afegeix: 'Seguir-los no és fàcil, perquè fan tot el que poden per eludir l'actuació dels agents'.

Aquest any, de moment, els agents rurals ja han enxampat quatre corallers. Tots ells anaven en una única embarcació i els van descobrir a finals d'abril a prop de l'illa Messina del Cap de Creus. A més de no disposar de llicència, els quatre furtius extreien corall vermell en època de veda.

Extreure corall vermell sense llicència es considera una falta molt greu, i va acompanyada d'una forta sanció administrativa. A més, els agents rurals també porten aquests casos a la fiscalia de Medi Ambient. 'A tot Catalunya només hi ha concedides deu llicències per extreure corall i bàsicament, els furtius són els de sempre; però tot i que no es para d'anar-los al darrere i se'ls denuncia, alguna cosa falla al sistema perquè no se'ls acaba de treure del terreny', lamenta Jordi Corona.

Per terra i aire

La feina de la patrulla marítima, però, no s'acaba al mar. I és que els agents rurals també s'encarreguen de controlar els fondejos a cales protegides i vigilar que no s'acampi ni es faci foc a les platges. Entre els indrets que es vigilen més hi ha, per exemple, la cala Gallardera del Cap de Creus, on normalment nombroses embarcacions d'esbarjo solen tirar-hi l'àncora.

A més de demanar als turistes que no cuinin a l'aire lliure, els rurals també controlen els abocaments de deixalles. Si veuen matalassos o estris abandonats en un racó, els fotografien i envien la imatge a la direcció del parc natural perquè retiri les deixalles.

A l'hora de vigilar els espais protegits de la Costa Brava, els agents rurals no només es desplacen amb barca. També controlen el litoral des de l'aire, gràcies a l'helicòpter de què disposa el cos. L'aparell els és molt útil, per exemple, a l'hora de fer seguiments de furtius o bé establir les coordenades exactes del lloc en què es troba un pescador il·legal.