El nou episodi de despreniment a la cinglera de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) ha fet saltar de nou les alarmes. Va passar el 15 de febrer passat, cap a les tres de la tarda, a la vessant sud que dona al riu Toronell després d'unes fortes pluges.
Un total de 70 tones de roques de basalt van baixar per uns 35 metres de caiguda i uns 6 metres d'amplada fins arribar a la llera, que ha quedat parcialment tapada. Alguns veïns que ho van sentir van creure que era un camió de gran tonatge.
Aquesta esllavissada és la més important que hi ha hagut des que l'any 2011 es va esfondrar una part important de la punta de la cinglera, formada per argiles que van cedir i que van baixar uns metres més avall.
Arran d'això, l'Ajuntament ha reclamat una actuació "urgent" per aturar la degradació de la cinglera que es troba en una situació de "risc moderat". L'alcalde del municipi, Miquel Reverter ha denunciat la "inacció" de la Generalitat, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa tot dient que només "es mouen" quan hi ha esllavissades. Aquest cop, tècnics del parc i de l'Institut Geològic de Catalunya també van fer-ne un informe per avaluar la situació. "Som una porta d'entrada del parc però sovint semblem la sortida d'emergència", es queixava aquest divendres Reverter, tot afegint que l'Ajuntament sent que els han deixat sols amb el tema del manteniment i subratllen la importància de fer prevenció per no haver de lamentar danys personals en un futur. Més de la meitat dels 960 habitants que té el municipi viuen en cases dalt de la cinglera.
Una neteja integral que val 100.000 euros
El consistori reclama que es faci una neteja integral a la zona, sobretot a nivell de vegetació, una actuació que no s'ha fet en els últims vint anys. "No sabem si les pedres aguanten els arbres o al revés", es queixava Reverter, que ha assenyalat que la falta de neteja vegetal fa que les arrels dels arbres vagin creixent, esberlin el basalt i accelerin la degradació de la cinglera, un fet que s'agreuja amb les gelades a l'hivern. També apunten que seria convenient escanejar la vessant sud de la cinglera, tal com ja es va fer fa uns anys amb la vessant nord, per detectar els punts amb més risc de despreniment.
Des de l'Ajuntament xifren que aquesta actuació integral costaria uns 100.000 euros i que el manteniment que convindria seguir fent cada any, uns 40.000 euros més. Aquesta despesa, però, és inassumible per l'Ajuntament. "Mai tindrem prou recursos per fer-ho", ha afirmat Reverter, tot recordant que el pressupost municipal és de menys d'1 milió d'euros i que estan endeutats "fins a les celles" –un 140%-. "Necessitem la implicació de tothom", ha afegit.
Una cinglera a l'alçada de la muntanya de Montserrat
L'alcalde, que ha comparegut acompanyat del regidor de Medi Ambient, Roger Santaló, ha recordat que els experts consideren la cinglera com un "símbol de país" a nivell geològic a l'alçada de la muntanya de Montserrat i per això porten anys reclamant un pla integral de conservació. A finals del 2015, la Generalitat, juntament amb l'Institut Geològic i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es va comprometre a impulsar-lo a través d'un equip tècnic de treball.
El consistori però, es queixa que ells han fet la seva part, a nivell de paisatge, i denuncia que després de tot aquest temps el pla està aturat. És per això que volen que s'actuï de forma urgent, perquè ja tenen "molts informes als calaixos" i el que necessiten són "actuacions".
En aquest sentit, també han demanat a l'ACA i a la Generalitat que aclareixin qui s'ha de responsabilitzar de la neteja a la cinglera. L'Ajuntament creu que no es pot demanar que ho facin els particulars perquè no són els titulars dels terrenys on s'estan produint els despreniments. Fa uns cent anys, a la banda sud de la cinglera, hi havia horts però amb l'erosió van anar caient i ara ja no n'hi ha cap. Els miradors que hi havia han quedat tots coberts per vegetació.
Castellfollit té unes vistes privilegiades des de la cinglera, formada pel refredament de dos llengües de lava procedent dels volcans de la Garrotxa. El riu Fluvià hi passa a tocar. Des del 1976, s'han registrat més d'una quinzena de despreniments i esllavissades a banda i banda de la cinglera, segons recull un estudi del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.