Els promotors de la macrogranja per a l'engreix de pollastres al nucli de Solius, a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), ja tenen els permisos per aixecar les naus amb capacitat màxima per a 83.500 aus. L'Ajuntament fa aproximadament un mes que li ha atorgat la llicència d'activitat i el permís d'obres en un procés de tramitació que s'ha allargat durant 4 anys. Segons el consistori, tots els informes són favorables i s'han fet tots els passos que calia seguir, com ara resoldre al·legacions, i per tant s'ha donat llum verd al projecte. La notícia ha caigut com un gerro d'aigua freda entre els detractors d'aquest projecte i molt especialment entre la plataforma ciutadana Salvem Solius. Una de les portaveus admetia que estan "francament decebuts" perquè comportarà implantar "un monstre" de 5.000 metres quadrats que "malbaratarà" un dels "racons més bells que encara queden a la Costa Brava". La plataforma ha enviat per mail una carta a tots els regidors "felicitant-los" amb un missatge ple d'ironia. També han anunciat que presentaran un contenciós contra l'Ajuntament.
El projecte va començar a tramitar-se ara fa uns quatre anys i ha generat una forta oposició per part d'entitats ecologistes i veïns de la zona que han alertat de l'impacte ambiental i econòmic que comportarà aquesta granja de grans dimensions en un paratge com Solius. "És un projecte desmesurat i inadequat" a la zona, pels valors paisatgístics i ambientals que té i que cal preservar, ha explicat una de les portaveus de la plataforma Salvem Solius, Helena Bou. Des de la plataforma, lamenten el que consideren una "falta de sensibilitat" de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, a qui acusen d'haver-se "fixat només en el benefici d'una única família" –els promotors són dos germans de la zona- i de permetre que s'implanti "un monstre de 5.000 metres quadrats que malbaratarà un dels racons més bells que encara ens queden a la Costa Brava". És per això que han anunciat que posaran un contenciós administratiu contra l'Ajuntament per "irregularitats" en la tramitació i per la "inadequació" del projecte.
Des de la plataforma, que va presentar 6 al·legacions, asseguren que en la tramitació hi ha hagut "mancances" i que els promotors han anat corregint aspectes del projecte a mesura que s'han presentat les al·legacions. A tall d'exemple, ha explicat que inicialment no es preveia que els femers fossin coberts sinó a l'aire lliure –amb el risc de contaminació en cas de pluja-, que l'enginyer que va redactar l'informe ambiental per als promotors "no tenia titulació com a tècnic ambiental" o que no es recollien les actuacions en cas d'emergència.
Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Xavier Sala, ha explicat que fa un mes van donar els permisos de la granja perquè "no hi havia cap informe desfavorable" de les administracions competents – com ara l'ACA o el Departament d'Agricultura- i que s'ha fet "tot el que tocava" a nivell de tramitació, de manera que els promotors ja poden tirar-ho endavant.
Una carta d'agraïment ple d'ironia per als regidors
Des de Salvem Solius han decidit tirar d'ironia i enviar per mail una carta a tots els regidors de Santa Cristina d'Aro on se'ls "agraeix" haver promogut el municipi i haver-se cuidat "del benestar" dels seus membres i dels seus fills.
En el text, s'els agraeix la seva "decidida aprovació" per la construcció de la granja al cor de la Vall de Solius, "un dels més bells indrets que ens queden a tota la Costa Brava", que donarà feina a "dues persones" i que de ben segur, afegeixen, "serà de gran ajuda per la desenvolupament social i econòmic del municipi, fomentant el turisme, que és la principal font d'ingressos".
També detallen que les tres naus industrials "gegantines" –de 104 metre de llarg, 14 metres d'amplada i més de 4 metres d'alt) i les sis sitges que hi ha projectades "milloraran el paisatge de Solius tal com afirmeu en el vostre informe favorable a la granja".
Pel que fa als residus, assenyalen a la carta que les 835 tones anuals de gallinassa que "s'escamparan pels camps, contribuiran a que l'aigua del Riudaura, la que bevem els 100.000 habitants estiuens de la Vall d'Aro i també de Sant Feliu de Guíxols, sigui més bona i saludable encara".
Així mateix, es diu que les "olors punyents" de la futura granja seran un "al·licient" per als més de 25.000 visitants que la Vall de Solius atrau a l'any i que el trànsit de camions de gran tonatge "atraurà encara més vianants i ciclistes" a la zona. I que els monjos de Solius veuran "gojosament com es multiplica el nombre de sol·licitants als seus afamats recessos espirituals".
Finalment, anima a aquells que tinguin dubtes a passejar per la plana de Vic "tan rica en fàbriques de bestiar", que "ensum els seus salutífers aires, que begui l'aigua de les fonts (clausurades) o que visiti els seus hospitals (la incidència de càncer a la zona és la més alta de Catalunya)".
L'última protesta que va fer la plataforma per expressar el seu rebuig a la granja va ser aquest gener, amb la clavada de pancartes en el veïnat coincidint amb el 50 aniversari de l'arribada dels monjos al monestir. Volien que l'Església també s'impliqués en el procés per aturar-lo.
Des de la plataforma, que va presentar 6 al·legacions, asseguren que en la tramitació hi ha hagut "mancances" i que els promotors han anat corregint aspectes del projecte a mesura que s'han presentat les al·legacions. A tall d'exemple, ha explicat que inicialment no es preveia que els femers fossin coberts sinó a l'aire lliure –amb el risc de contaminació en cas de pluja-, que l'enginyer que va redactar l'informe ambiental per als promotors "no tenia titulació com a tècnic ambiental" o que no es recollien les actuacions en cas d'emergència.
Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Xavier Sala, ha explicat que fa un mes van donar els permisos de la granja perquè "no hi havia cap informe desfavorable" de les administracions competents – com ara l'ACA o el Departament d'Agricultura- i que s'ha fet "tot el que tocava" a nivell de tramitació, de manera que els promotors ja poden tirar-ho endavant.
Una carta d'agraïment ple d'ironia per als regidors
Des de Salvem Solius han decidit tirar d'ironia i enviar per mail una carta a tots els regidors de Santa Cristina d'Aro on se'ls "agraeix" haver promogut el municipi i haver-se cuidat "del benestar" dels seus membres i dels seus fills.
En el text, s'els agraeix la seva "decidida aprovació" per la construcció de la granja al cor de la Vall de Solius, "un dels més bells indrets que ens queden a tota la Costa Brava", que donarà feina a "dues persones" i que de ben segur, afegeixen, "serà de gran ajuda per la desenvolupament social i econòmic del municipi, fomentant el turisme, que és la principal font d'ingressos".
També detallen que les tres naus industrials "gegantines" –de 104 metre de llarg, 14 metres d'amplada i més de 4 metres d'alt) i les sis sitges que hi ha projectades "milloraran el paisatge de Solius tal com afirmeu en el vostre informe favorable a la granja".
Pel que fa als residus, assenyalen a la carta que les 835 tones anuals de gallinassa que "s'escamparan pels camps, contribuiran a que l'aigua del Riudaura, la que bevem els 100.000 habitants estiuens de la Vall d'Aro i també de Sant Feliu de Guíxols, sigui més bona i saludable encara".
Així mateix, es diu que les "olors punyents" de la futura granja seran un "al·licient" per als més de 25.000 visitants que la Vall de Solius atrau a l'any i que el trànsit de camions de gran tonatge "atraurà encara més vianants i ciclistes" a la zona. I que els monjos de Solius veuran "gojosament com es multiplica el nombre de sol·licitants als seus afamats recessos espirituals".
Finalment, anima a aquells que tinguin dubtes a passejar per la plana de Vic "tan rica en fàbriques de bestiar", que "ensum els seus salutífers aires, que begui l'aigua de les fonts (clausurades) o que visiti els seus hospitals (la incidència de càncer a la zona és la més alta de Catalunya)".
L'última protesta que va fer la plataforma per expressar el seu rebuig a la granja va ser aquest gener, amb la clavada de pancartes en el veïnat coincidint amb el 50 aniversari de l'arribada dels monjos al monestir. Volien que l'Església també s'impliqués en el procés per aturar-lo.
