Set de cada deu ludòpates de la demarcació de Girona són addictes a les escurabutxaques

Un cop més, les atencions han augmentat a la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Salt, l'únic centre públic de totes les comarques gironines que disposa d'un servei especialitzat des del 2002 per tractar aquests casos. Durant el primer semestre d'any, la unitat ha rebut 74 visites (59 de pacients nous, onze de recaigudes i quatre de suport a familiars).

Si es continua amb aquest ritme, aquest 2010 se superaran de bon tros les dades de l'any passat. Al 2009, la unitat va rebre 118 visites. D'aquestes, 99 corresponien a casos nous, onze eren de recaigudes, i les set restants de consultes de familiars.

La cap de la Unitat de Ludopaties, Mercè Soms, explica que el perfil dels jugadors sol ser el mateix, tot i que no és 'homogeni'. A les comarques gironines, l'addicte al joc és un home (92,5% dels casos), de mitjana edat (41 anys) i que està casat o bé té parella estable (57%).

Per a Soms, aquest any les addiccions al joc s'han diversificat. Les màquines escurabutxaques continuen essent la principal causa de ludopaties (71% dels casos), però al seu costat també cal afegir-hi altres addiccions que han anat en augment. Entre aquestes, cal destacar Internet (15%), els bingos o el casino (5,7%) i la loteria (2,8%).

Segons la psicòloga clínica, majoritàriament les persones addictes són 'gent normal que un dia van provar les màquines, van guanyar i no van saber parar'. Soms també explica que aquestes ludopaties són difícils de detectar per a l'entorn del jugador (familiars i amics), perquè 'ho porten molt d'amagat' i no surten a la llum fins que no hi ha 'un daltabaix econòmic'.

Soms remarca que els jugadors passen per tres fases: la de guany, la de pèrdua (on hi ha la necessitat de recuperar els diners perduts) i, finalment, la de la desesperació. En aquesta última és quan la ludopatia es fa visible, i els problemes econòmics sovint s'acompanyen amb desavinences familiars.

La decisió de demanar ajudar la solen prendre conjuntament jugadors i familiars, que acudeixen al metge de capçalera on se'ls deriva a la Unitat de ludopaties de l'Hospital de Salt. Aquest primer semestre, gairebé la meitat dels casos atesos han vingut derivats de l'atenció primària.

Internet, a l'alça

Durant els darrers anys, Internet s'ha convertit en un problema que va en augment, tot i que no sempre s'hi apostin diners. Això diferencia els pacients que s'adrecen a la unitat de Salt, perquè el que determina l'existència d'una ludopatia és, precisament, l'ús de diners. Sinó, es tracta d'una addicció. En el cas d'Internet, dos de cada tres pacients atesos no aposten diners.

Pel que fa al perfil d'aquests jugadors, Soms ha detallat que 'no hi ha dades' però l'experiència els diu que en la majoria dels casos es tracta d'homes joves enganxats a videojocs, a jocs online, sexe o pornografia. En canvi, les dones utilitzen més els xats o les xarxes socials a l'hora de relacionar-se.

Recaigudes

En només mig any, pràcticament s'ha igualat el nombre de recaigudes de tot l'any passat. Mentre que al 2009 dotze dels pacients no era el primer cop que passaven pel servei, només en el que portem de 2010 ja hi ha hagut onze visites de persones que han recaigut.

La cap de la unitat, Mercè Soms, explica que aquesta xifra 'és fruit de l'evolució del servei, perquè quanta més gent veiem, més recaigudes hi ha'. Tot i això, Soms explica que aquest increment de recaigudes no s'ha de veure en negatiu, perquè és important que el pacient prengui consciència de la ludopatia i, si veu que recau, torni a tractar-se. 'S'ha de reaccionar ràpid', precisa Soms.

L'ajuda familiar, essencial

El 80% dels pacients que es tracten a la Unitat de ludopaties de Salt només segueixen un tractament psicològic. Aquest consta de teràpies individuals i col·lectives, on prenen part el jugador i els seus familiars.

'Sovint els familiars fan controls econòmics estrictes sense que el jugador estigui preparat per assumir-ho, o fins i tot ells mateixos li paguen els deutes', explica Soms. I afegeix: 'Per això, és molt important treballar amb la família perquè sàpiguen com ho han de fer'. Soms també remarca que des de la unitat treballen perquè sigui el 'mateix jugador qui busqui solucions i alternatives als problemes que té'.

Només un 20% dels jugadors atesos a la unitat requereixen tractament farmacològic puntual per problemes d'ansietat o depressió. En aquest cas, el seu seguiment es fa des d'un altre servei.

Manca d'acció legal

Soms ha indicat que la nova Llei sobre el joc 'no està malament i és vàlida perquè dóna informació', però que no va més enllà de ser un pedaç. Legalment només s'ha aconseguit que alguns exjugadors s'autoprohibeixin l'entrada al bingo o als casinos però el problema està amb les màquines escurabutxaques, que es troben a la majoria de bars. Això fa que hi hagi més jugadors de màquines ja que estan més disponibles i el cost és accessible.

'Per a mi l'ideal seria que qui vulgui jugar ho pugui fer, però només en casinos i bingos', ha explicat Soms, qui ha afegit que 'si les escurabutxaques no es trobessin a bars i llocs públics, el número de jugadors es reduiria considerablement'. A més, la psicòloga clínica insisteix en la importància d'una bona educació i formació des de la base, a les escoles.

Joc, alcohol i cocaïna

Normalment joc i alcohol són dos conceptes que van força relacionats. La majoria de jugadors són addictes a les màquines escurabutxaques que normalment estan situades a les entrades de bars o locals públics. És per això que es relacionen els dos conceptes. 'El joc té a veure amb el bar i el que fa el jugador és anar-hi i beure mentre juga', detalla Soms.

Soms també afirma que cada vegada es troba amb més gent jove d'un determinat perfil que a part de la ludopatia també té problemes amb les drogues, sobretot la cocaïna (tant per consum com per tràfic per aconseguir diners per poder jugar o pagar deutes). Tot i això, Soms ha remarcat que cada cas és diferent i per això cal fer-ne una avaluació individual.

Menors d'edat

La majoria de gent que es tracta a la unitat són majors d'edat però Soms detalla que això no significa que no hagin començat a jugar essent menors. 'En casos com les màquines escurabutxaques no s'hauria de permetre però es deixa fer, tot i que l'administració n'és conscient i ja s'està mirant com es pot controlar', explica la psicòloga clínica.

De la mateixa manera passa amb Internet, on hi ha un buit legal i els menors l'utilitzen sense cap tipus de problema. 'Per la unitat han passat pocs casos de menors que no treballen ni estudien o repeteixen curs i hi ha una conducta d'abús exagerat d'Internet perquè es passen moltes hores a l'ordinador', concreta Soms.