L'alcalde de Calonge (Baix Empordà), Jordi Soler, ha signat aquest divendres el decret d'inici de l'expedient per a canviar el nom del municipi perquè passi a denominar-se Calonge-Sant Antoni. L'objectiu és, segons l'Ajuntament, reconèixer la realitat actual de la població amb dos gran nuclis que no estan recollits al topònim oficial. Un cop signat el decret, el document anirà a exposició pública. Un cop resoltes les al·legacions, el document anirà a ple, que haurà de comptar amb una majoria absoluta per a poder-se aprovar. Posteriorment, l'acord s'enviarà al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, que el remetrà a l'Institut d'Estudis Catalans perquè n'emeti informe.
Soler assegura que la "realitat social, humana i econòmica fa que en aquest moments sigui lògic que es completi el nom del municipi amb els dos nuclis". Per això, aquest dijous ha signat el decret que inicia el camí per "normalitzar la situació" i que "ha de servir per integrar dins de la denominació del municipi les diferents sensibilitats que hi conviuen".
Ara la tramitació seguirà el seu curs amb un termini d'exposició pública, la presentació d'al·legacions i la posterior votació al ple. La proposta, però, requereix del suport de la majoria absoluta dels seus membres. Després, es remetrà a la Generalitat i aquest al seu torn a l'Institut d'Estudis Catalans, que avaluarà en un termini de dos mesos si la proposta s'adequa a la toponímia catalana, si hi ha incorreccions lingüístiques o si hi pot haver confusió amb la denominació d'un altre municipi.
Una llarga pugna
Les relacions entre els dos nuclis ha viscut moments de tensió al llarg de la seva història. Durant la República es va iniciar la tramitació de l'expedient de segregació de Sant Antoni, i durant la Guerra Civil es va constituir el primer ajuntament de Sant Antoni de Mar, independent de Calonge, que posteriorment va passar a anomenar-se Llevantí de Mar. La trajectòria com a municipi independent va durar fins al 1939, un cop acabada la Guerra Civil, quan Sant Antoni va ser agregat de nou a Calonge.
Amb el retorn de la democràcia, va néixer l'organització dels partidaris de la segregació amb el partit Sant Antoni Independent (SAI), que es va presentar a les eleccions municipals del 1991. Aleshores, va aconseguir 3 regidors dels 13 que hi havia al consistori. La formació es va mantenir fins al 2015, les darreres municipals on ja no es van presentar.
D'altra banda, van néixer també formacions a favor de la unitat del terme, entre les quals hi havia la Coordinadora Calongina (CC; que es va presentar a les eleccions de 1999 i que va aconseguir dos regidors. La Coordinadora Calongina es va presentar a les eleccions fins l'any 2007, quan no va obtenir cap regidor. El cas va arribar, fins i tot, als jutjats. Al 2005, però, el Tribunal Suprem va desestimar la proposta per aconseguir la segregació que va impulsar el SAI.
Ara la tramitació seguirà el seu curs amb un termini d'exposició pública, la presentació d'al·legacions i la posterior votació al ple. La proposta, però, requereix del suport de la majoria absoluta dels seus membres. Després, es remetrà a la Generalitat i aquest al seu torn a l'Institut d'Estudis Catalans, que avaluarà en un termini de dos mesos si la proposta s'adequa a la toponímia catalana, si hi ha incorreccions lingüístiques o si hi pot haver confusió amb la denominació d'un altre municipi.
Una llarga pugna
Les relacions entre els dos nuclis ha viscut moments de tensió al llarg de la seva història. Durant la República es va iniciar la tramitació de l'expedient de segregació de Sant Antoni, i durant la Guerra Civil es va constituir el primer ajuntament de Sant Antoni de Mar, independent de Calonge, que posteriorment va passar a anomenar-se Llevantí de Mar. La trajectòria com a municipi independent va durar fins al 1939, un cop acabada la Guerra Civil, quan Sant Antoni va ser agregat de nou a Calonge.
Amb el retorn de la democràcia, va néixer l'organització dels partidaris de la segregació amb el partit Sant Antoni Independent (SAI), que es va presentar a les eleccions municipals del 1991. Aleshores, va aconseguir 3 regidors dels 13 que hi havia al consistori. La formació es va mantenir fins al 2015, les darreres municipals on ja no es van presentar.
D'altra banda, van néixer també formacions a favor de la unitat del terme, entre les quals hi havia la Coordinadora Calongina (CC; que es va presentar a les eleccions de 1999 i que va aconseguir dos regidors. La Coordinadora Calongina es va presentar a les eleccions fins l'any 2007, quan no va obtenir cap regidor. El cas va arribar, fins i tot, als jutjats. Al 2005, però, el Tribunal Suprem va desestimar la proposta per aconseguir la segregació que va impulsar el SAI.
