La construcció d'habitages remunta a Girona

El sector preveu construir més d'un miler d'habitatges nous

Allò que ja es va començar a intuir durant el 2015 s'ha anat confirmant al llarg de l'any passat. La construcció d'habitatges a les comarques gironines segueix remuntant, i el sector deixa enrere aquell 2014 en què va tocar fons.

A la demarcació, creixen tant els habitatges acabats (per tant, on ja s'hi pot entrar a viure) com aquells que es contracten. És a dir, aquells projectes en què aparelladors i arquitectes tècnics ja comencen a tirar endavant els visats per poder engegar l'obra.

En el cas dels habitatges acabats, d'un any per l'altre el creixement ha estat de més del 40% (passant dels 666 als 941). Són tant pisos com cases, que sobretot es concentren a les comarques del Gironès, l'Alt i el Baix Empordà, i on ja es comencen a fer un lloc "les obres d'alt standing", precisa Vendrell.

Pel què fa a les contractacions, en aquest cas el creixement, d'un any per l'altre, se situa proper al 50%. Al 2016, els aparelladors i arquitectes tècnics van demanar visats per construir 1.096 habitatges nous arreu de la demarcació (cosa que no passava des de feia sis anys). Al 2015, van ser-ne 741. I hi va haver anys, com el 2013 i el 2014, en què la xifra de contractacions va caure per sota els 500 habitatges.

La recuperació, lenta

A priori, els percentatges de creixement tant d'obres acabades com d'aquelles que aviat s'engegaran pot semblar cridaner. Però de fet, aquestes dades no fan més que reflexar que el sector havia tocat fons, i que es venia de números molt baixos (en ple 'boom immobiliari', a la demarcació s'havien acabat fins a 11.600 habitatges en un any, i se n'havien contractat 20.500 més).

El president del Col·legi d'Aparelladors ja avança que la recuperació serà lenta. "Hem deixat de baixar, hem tocat fons i estem remuntant, però tampoc és bo que ens emocionem", indica Vendrell. Per això, a l'hora de fer previsions, des del col·legi prefereixen ser cauts. Auguren que 2017 i 2018 seran anys de creixement; això sí, un creixement tímid.

Vendrell admet que el futur "és incert i variable", però també creu que el sector del totxo continuarà essent "un refugi" on fer benefici. Això sí, ara amb uns marges d'entre el 5 i el 6%. Per una banda, perquè el preu del diner és molt baix; i per l'altra, perquè els bancs pràcticament no donen interessos, i això farà que la gent busqui inversions segures.

Més rehabilitació i menys renúncies

Per últim, l'estadística del Col·legi d'Aparelladors de Girona també posa dues altres dades sobre la taula. Per una banda, que cada cop hi ha menys renúncies d'habitatges (aquelles obres ja contractades que després s'abandonen i no s'acaben fent). De fet, d'un any per l'altre, a la demarcació han arribat a caure més de la meitat. El 2015 va haver-n'hi 408; al 2016, només 156. És a dir que ara, aquelles obres que es contracten s'acaben tirant endavant.
I per altra banda, les dades també recullen com la rehabilitació s'ha anat fent un lloc al costat de l'obra nova. L'any passat, es van acabar 757 rehabilitacions d'habitatges arreu de la demarcació; al 2015, van ser-ne 658. I pel què fa a les contractacions, aquí l'increment és més notable. De les 866 reformes que es van contractar el 2015, l'any passat es va passar a les 1.198.

Per a Vendrell, les rehabilitacions també es tradueixen en feina per al sector. "És interessant, perquè suposa posar al dia molts habitatges i suposen contractes", conclou el president del Col·legi d'Aparelladors de Girona.