Bàscara diu 'no' a vendre's l'Ajuntament per eixugar el deute

La participació ha rondat el 30% i gairebé set de cada deu veïns s'han mostrat contraris a la proposta

De les 270 persones que s'han acostat a l'Ajuntament de Bàscara (Alt Empordà) a votar sobre si s'havia de vendre o no la Casa Consistorial, 184 s'han mostrat contraris i 72 han considerat que la proposta havia de tirar endavant. A banda, hi han hagut quatre vots nuls i deu abstencions. L'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, considera que era "oportú" saber l'opinió de la ciutadania i confia en que el projecte del polígon servirà per poder recaptar més diners. "Sembla que al final el projecte del polígon tirarà endavant, això és una bona notícia", ha conclòs.

Saurina ha reconegut que el deute que té el poble és "monstruós" i assegura que en l'últim exercici van tenir un benefici net del 0'5%. "Això vol dir que trigaríem almenys 200 anys en poder tornar tot el deute", ha conclòs. En concret, Saurina ha detallat que es deuen 150.000 euros a empreses del poble, 600.000 a proveïdors de fora del municipi, 1'5 MEUR a l'Estat, a banda de totes les despeses de manteniment. A més, el consistori té una demanda d'un banc per valor de 785.000 euros, i un judici pendent on se li reclamen 5 MEUR.

Amb tot, el poble té un deute que arriba a representar fins al 325% del seu pressupost. La delicada situació financera la va posar damunt la taula una auditoria que Saurina va encarregar quan va accedir al càrrec després de les darreres municipals. El republicà ha denunciat irregularitats i mala gestió per part dels anteriors equips de govern, i en especial del seu antecessor Lluís Lloret (CiU), que portava al càrrec des del 1983 i a qui acusa de ser l'artífex del forat comptable.

No descarten accions penals

Des de l'entrada del nou equip de govern, Saurina reconeix que "no han parat d'aparèixer factures i expedients sospitosos" que han portat a l'oficina antifrau perquè ho avaluï. La previsió és que de cara al mes de març aquest òrgan s'haurà pronunciat i Saurina deixa clar que "les responsabilitats polítiques aquí no serveixen de res" , per això assegura que demanaran responsabilitats penals o econòmiques.