Girona és la demarcació que ha perdut menys pimes i grans empreses durant la crisi econòmica, i Lleida la que més. El caràcter familiar de les firmes (aquí, no es depèn de capital extern), la seva dimensió (moltes tenen entre 10 i 50 treballadors) i la preeminència del sector serveis són els principals motius que expliquen que al territori hi hagi més supervivència empresarial que no a la resta del país.
Aquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula un estudi de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, que analitza l'evolució de les empreses catalanes entre els anys 2006 i 2016.
L'estudi posa de relleu que, a tot arreu, l'empresa familiar ha resistit millor les estocades de la crisi. I també permet trencar tòpics, com ara que a partir dels 40 anys de vida les empreses no familiars sobreviuen més que no pas les familiars.
Ampliació:
L'estudi elaborat per la càtedra de la UdG analitza la supervivència empresarial a Catalunya al llarg de la darrera dècada. S'ha pres com a base una mostra de 629 firmes que eren actives fa una dècada (excloent les microempreses) i que, extrapolant dades, n'arriben a representar més de 40.100 de tot el país.
D'aquestes, set de cada deu eren familiars i el 88% tenien menys de 50 treballadors. Tirant endavant en el temps, i comparant-ne la situació d'aleshores amb l'actual, l'estudi ja conclou d'entrada que la crisi ha fet desaparèixer el 27% de les empreses catalanes.
La càtedra analitza després la tipologia d'aquelles que, malgrat les estocades de la crisi, han aconseguir mantenir-se. I d'això, se'n desprèn una segona conclusió. "Les empreses familiars sobreviuen més que no pas les no familiars", subratlla la directora de la càtedra, Pilar Marquès. Actualment, de la mostra inicial, hi ha 457 firmes que es mantenen actives; i d'aquestes, 317 tenen capital familiar.
Lleida, el territori amb més mortalitat
A l'hora d'analitzar la mortalitat empresarial, l'estudi també es fixa en quines són les demarcacions que han perdut més pimes i grans empreses al llarg de la darrera dècada. Extrapolant dades, la Càtedra d'Empresa Familiar conclou que a Lleida és on se n'han perdut més (un 29,4%). A aquesta demarcació, la segueixen Barcelona (28.9%), Tarragona (25%) i, en darrer lloc, Girona (21,6%).
Per a Pilar Marquès, no hi ha un sol factor –sinó diversos- que expliquin per què a les comarques gironines hi ha més supervivència empresarial. D'entrada, el caràcter familiar de moltes firmes (cosa que fa que no estiguin lligades per la dependència excessiva de capital extern). Però també la dimensió (quants menys treballadors, més supervivència) i els sectors on es mouen. "A Girona, hi ha més empreses de serveis que en altres territoris, i això ajuda", precisa la directora de la càtedra.
El secretari-director de la Cambra de Comerç, Eduard Torrent, no amaga que l'estudi posa una dada nova damunt la taula. A la demarcació, la gran majoria del teixit empresarial està format per microempreses. L'estudi de la càtedra, però, se centra en aquelles que tenen més de deu treballadors. "Moltes vegades es parla que, al territori, les empreses mitjanes no són prou fortes perquè els hi falta dimensió; i aquest estudi ho desmenteix", precisa.
Per la seva banda, el vicepresident de la Cambra, Jaume Fàbrega, hi afegeix que l'estudi trenca una llança a favor de les petites i mitjanes empreses. "En general, es diu que una empresa, quan més gran és, més fàcil ho té per sobreviure", indica. I subratlla, recordant les teories de Darwin: "No té més capacitat d'adaptació el més gran sinó el més intel·ligent, i a vegades aquest és el més petit".
Trencar tòpics
La directora de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar també explica, per altra banda, que l'estudi de supervivència empresarial permet "trencar tòpics". Per una banda, perquè conclou que al llarg de la darrera dècada, arreu de Catalunya, les empreses familiars de nova creació han sobreviscut més que les no familiars. "És a dir, que la família acompanya l'emprenedoria", precisa Marquès.
I per altra banda, perquè l'estudi també desmenteix la creença que les empreses no familiars –per extensió, les grans- sobreviuen més a mesura que sumen anys. "Veiem com, en empreses joves, la mortalitat és elevada tant en unes com en altres; però en el moment en què les firmes superen els 30 anys, desapareixen més empreses no familiars que no pas familiars", conclou Marquès.
