La Fecasarm recorre l'arxiu del cas de la 'flashmob' que va desfermar el pànic a Platja d'Aro

La patronal considera que el sobreseïment és "prematur i precipitat"

La Fecasarm ha presentat un recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació contra l'arxiu del cas de la 'flashmob' del pànic. La patronal demana al jutge de Sant Feliu de Guíxols que rectifiqui, i que l'afer acabi en judici, o sinó espera que l'Audiència de Girona sigui la que reobri el cas. A més, a través dels seus serveis jurídics, la Fecasarm indica que "una de les persones ferides de gravetat arran dels fets també s'ha sumat al doble recurs".

La patronal es basa en l'argument que el sobreseïment de la causa oberta contra les cinc monitores s'ha fet de manera "totalment prematura i premeditada". I al voltant d'aquest eix central, esgrimeix tota una sèrie d'arguments que, al seu entendre, fan necessari reobrir l'afer, perquè "molta part dels fets han quedat sense investigar".

La Fecasarm ho exemplifica dient que, per exemple, no s'han visionat les imatges que van gravar els menors que participaven a la 'flashmob' (mitjançant una càmera subjecta a un pal 'selfie'). Una gravació que ha de recollir els moments anteriors i simultanis a l'estampida humana. A més, la patronal diu que cal fer altres diligències, demanant als Mossos d'Esquadra que quantifiquin quants menors van prendre part a la 'flashmob' o prenent declaració als perjudicats.

"Actes de violència"

Al recurs, la patronal tampoc comparteix la tesi del titular del Jutjat d'Instrucció Número 3, que va arxivar la causa al·legant que les cinc monitores no havien comès actes de violència. I que els danys i desperfectes van ser conseqüència de l'estampida generada pel pànic (alimentat pels atemptats jihadistes de Niça).

La Fecasarm entén, però, que sí que hi va haver actes de violència, encara que fossin lleus. "Els menors van empentar persones, les van fer apartar bruscament o els van donar cops, fins al punt que la gent va sortir en estampida ja que els van fer creure que havia passat un fet excepcional", recull la patronal de l'oci i la restauració.

"Per tant, entenem que aquests actes han de ser considerats de violència, com a mínim lleu, però en tot cas suficient per considerar els fets i les seves conseqüències com a constitutius d'un delicte de desordres públics", diu la Fecasarm. A més, tot i que la interlocutòria d'arxiu indiqui que un centenar de menors van prendre part a l'acció, la patronal es remet a les declaracions de dues monitores per dir que "n'hi havia prop de 300" que prenien part a la 'flashmob'.

L'estampida va tenir lloc la nit del 2 d'agost. El grup de menors, que estaven de colònies al municipi, van dur a terme una 'flashmob' simulant que perseguien un famós o que havia passat un fet excepcional. La por als atemptats jihadistes va provocar que la gent que hi havia al passeig i la que estava als bars i restaurants (sopant a dins o a les terrasses) fugís corrents. La patronal xifra els danys causats en més de 150.000 euros (comptant àpats sense pagar, plats trencats i mobiliari urbà que es va malmetre).