El Suprem obliga a repetir el judici contra l'expolicia que va matar la cunyada i va apunyalar la dona a Caldes

El Tribunal Suprem ha tombat la sentència contra l'expolicia de Girona que va assassinar la cunyada i va apunyalar la seva dona a Caldes de Malavella (Selva) el 28 de maig del 2013 i obliga a repetir el judici el més aviat possible.

La secció quarta de l'Audiència de Girona el va condemnar el gener passat a 21 anys de presó després que fiscalia, acusació particular i defensa arribessin a un acord. Un cop dictada la sentència, però, el condemnat Antonio Alcaraz va renegar del pacte i va assegurar que hi va accedir perquè el seu advocat i la fiscal l'havien pressionat.

Ara, el Suprem estima el recurs de la defensa i entén que es va vulnerar la legalitat processal perquè quan un acusat s'enfronta a més de 6 anys s'ha de fer el judici obligatòriament i no es pot arribar a conformitats. "En realitat, es va tractar de la simulació d'un judici", conclou la sentència del Suprem.

Ampliació:

Alcaraz es tornarà a asseure "en la major brevetat possible" al banc dels acusats de l'Audiència de Girona. Haurà de ser davant d'un tribunal diferent del que el va jutjar el 25 de gener passat. El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació interposat per la defensa i ha anul·lat el judici que aleshores va acabar amb l'expolicia condemnat a 21 anys de presó per assassinat, lesions amb instrument perillós i dos delictes de lesions psíquiques, perquè va perpetrat l'atac davant les dues filles menors d'edat de la víctima mortal.

La sentència conclou que es va tractar d'una "simulació d'un judici" per "dotar d'aparença legal una conformitat encoberta". El Suprem recorda que quan l'acusat s'enfronta a penes superiors als 6 anys de presó, el judici s'ha fer i no es pot arribar a acords ni a pactes entre les parts i conclou que això és el que va passar el gener passat.

L'alt tribunal sosté que es pot comprovar per la "curta durada" que va tenir el judici. Un cop Alcaraz va reconèixer els fets, acusacions i defensa van renunciar a la resta de proves i van formular directament les conclusions. Aleshores, la fiscal va modificar el seu escrit d'acusació i va passar de demanar 43 anys de presó per a l'expolicia a sol·licitar una condemna de 21 anys. Acusació particular i defensa es van adherir a la petició de la fiscalia.

"En realitat, es va tractar de la simulació d'un judici quan el que s'estava celebrant era un judici de conformitat en una matèria on no és possible legalment", conclou la sentència.

Poc després d'acceptar els fets i de conformar-se amb la condemna, Alcaraz va renegar de l'acord i va assegurar que ho havia acceptat perquè la fiscal i el seu advocat l'havien pressionat "insistentment". L'expolicia va escriure una carta a mà des de la presó de Quatre Camins tant al seu advocat com a l'Audiència de Girona on demanava que es revoqués la conformitat.

El Suprem recorda que la gravetat dels fets que van arribar a judici exigeix que es faci "l'anàlisi del material probatori" i no n'hi ha prou amb la declaració de l'acusat. "Es pot comprovar, amb la lectura de la sentència recorreguda, que només es pren en consideració el reconeixement de l'acusat, sense més proves que la corroboració de les lesions i la mort de víctima", exposa la sentència que afegeix que "la confessió de l'acusat no és, com en el procediment inquisitorial, la reina de les proves, i no eximeix el jutjador de practicar les diligències mínimes necessàries".

Per tot això, conclou el Suprem que ha d'acceptar el recurs i acorda la nul·litat de la sentència i del judici del gener, retornant al moment d'abans que es fixés la data de judici. Això vol dir que Alcaraz es torna a enfrontar a una petició de 43 anys de presó (20 anys per assassinat, 12 per un intent d'assassinat amb agreujant de parentiu i 10 per dos delictes de lesions psíquiques).

Crim confessat

El mateix Alcaraz va reconèixer els fets després del crim i durant la instrucció del cas. Segons el relat de la fiscal, el 28 de maig del 2013 va anar fins a casa del seu germà perquè sabia que havien acollit la seva dona, amb qui estava en procés de separació. El matrimoni portava 28 anys junt, vivia a Vilablareix (Gironès) i tenia dos fills en comú.

El crim va tenir lloc a primera hora del matí. Cap a tres quarts de nou, la dona i la cunyada marxaven de la casa de Caldes de Malavella amb el cotxe. Al vehicle també hi anaven les filles de la víctima mortal, que aleshores tenien 6 i 10 anys, que anaven a escola. Abans de marxar, i mentre eren al garatge, la cunyada va tornar un moment a dins la casa perquè s'havia deixat una jaqueta, i va demanar a la seva filla gran que, mentrestant, accionés la porta amb el comandament.

Aquest era el moment que esperava Antonio Alcaraz per actuar. L'expolicia havia fet guàrdia davant la casa amb el seu cotxe, esperant a què s'obrís la porta del garatge. Quan això va passar, va pujar la rampa d'accés amb el cotxe "a gran velocitat" i va entrar dins el garatge, amorrant-se a l'altre vehicle.

Aleshores, l'expolicia va baixar del cotxe i, esgrimint un ganivet de 25 centímetres de fulla, va anar de dret cap a la seva cunyada, que acabava de tornar de dins la casa. L'expolicia va fer cas omís dels crits de la víctima, que li va dir horroritzada: "Antonio, sisplau, que hi ha les nenes al davant".

Alcaraz, per tota resposta, va cridar: "Tu calla, que tens la culpa de tot". I sense que la cunyada pogués reaccionar, li va assestar "una profunda ganivetada a l'alçada del coll". Mentre la cunyada, ferida de mort, intentava caminar cap a la porta del garatge, el processat es va girar cap a la seva dona.

Li va clavar dues ganivetades al coll i al pit mentre li deia: "Ho veus, ja t'ho havia dit, no m'has fet cas!". Després, Alcaraz va tornar a atacar la cunyada amb el ganivet. Li va donar dues punyalades més al coll, que la van fer desplomar morta sobre el terra del garatge.

Mentrestant, la dona d'Alcaraz s'estava taponant les ferides amb les mans en un intent de contenir l'hemorràgia. La dona va suplicar a l'expolicia que la portés a l'hospital i l'acusat hi va accedir. La va fer pujar al seu cotxe i la va portar fins al Santa Caterina de Salt (Gironès), deixant les dues nenes petites -que ho havien presenciat tot- a l'habitatge de Caldes de Malavella.

L'expolicia argumenta que pateix un trastorn mental que li van afectar les seves capacitats en el moment de cometre el crim.