L'administrador concursal conclou que el Parc Científic de la UdG té insolvència estructural des del 2010

L'informe de l'administrador concursal que avalua la situació econòmica del Parc Científic i Tecnològic de la UdG i les propostes de viabilitat conclou que el complex té una "insolvència estructural" des del 2010. Aquest va ser el primer any que no va poder fer front al pagament de les quotes a l'Estat.

Tot i que la Fundació no va comunicar la situació d'insolvència al Jutjat Mercantil fins al setembre del 2014, l'administrador concursal assegura que els factors que la provoquen existeixen des de l'inici. "Hi ha una impossibilitat històrica de generar recursos suficients per a la devolució dels crèdits", recull l'informe.

A més, posa de manifest que durant diversos exercicis (2012 i 2013, principalment) hi ha hagut partides com les de personal, publicitat i propaganda o serveis de professionals independents que són "excessives i no clarament correlacionades amb l'activitat". Tanmateix, reconeix que hi ha hagut un canvi de tendència el 2015, quan el complex va tancar amb beneficis. 2Per tot plegat, l'informe no veu viable que el parc tiri endavant per si sol si no hi ha l'aportació milionària de les administracions per eixugar part del deute amb l'Estat.

Ampliació:

Aquest informe de l'administrador concursal valora la proposta de conveni presentada per la Fundació Privada Parc Científic i Tecnològic que recull el pla de pagaments i el pla de viabilitat. En aquest document, l'administrador repassa els comptes i la gestió del parc en els exercicis previs a la presentació del concurs de creditors. També avalua les propostes fetes des de la fundació per evitar la liquidació i garantir el futur del complex, que ha suposat una inversió de 60 MEUR.

En essència, l'administrador concursal qüestiona la gestió dels anteriors responsables del parc. Assenyala que la situació d'insolvència és "estructural" des del 2010 i considera que els factors que han portat el parc fins a aquests nivells eren previsibles des dels orígens, l'any 2002. Per aixecar els primers edificis, el parc ja va haver de recórrer a finançament estatal. A partir, d'aquí es va iniciar un procés "de ràpid i ascendent endeutament". Els primers crèdits es van concedir el 2005 i el parc no havia de començar a pagar-los fins el 2009.

En aquest anys, i segons recull l'informe, la Fundació continuava "descapitalitzada" i sense capacitat de generar beneficis ja que els seus comptes d'explotació eren negatius (el 2011, per exemple, va tenir pèrdues per valor de 2,24 MEUR). A més, també remarca que tenia una "total dependència d'endeutament exterior" i que havia de seguir recorrent a ajudes estatals per tirar endavant. "Davant d'aquestes dades, és legítim preguntar-se per quins motius es va consentir arribar a un nivell tan elevat d'endeutament", es qüestiona l'administrador al seu informe. En el moment que el parc va presentar concurs de creditors, el deute global era de 42 MEUR, dels quals 27,6 MEUR es deuen a l'Estat.

"Despeses excessives"

D'altra banda, l'administrador també posa de manifest que durant diversos exercicis hi ha hagut partides "amb despeses excessives i no clarament correlacionades amb l'activitat". Concretament, es refereix a les despeses de personal i a d'altres partides com les destinades a publicitat, propaganda i relacions públiques i també serveis de professionals independents. Per a l'administrador, una prova de què aquestes partides eren excessives és que durant el 2015 s'han reduït "de forma dràstica sense que el funcionament del parc i l'activitat s'hagin vist aparentment afectats". En alguns casos, com en el de personal, la despesa s'ha reduït un 40%.

Això ha provocat un canvi de tendència en les xifres del parc. L'exercici 2015 es va tancar amb uns beneficis de 418.095,91 euros (xifres abans d'impostos). Malgrat això, l'administrador recela del plans de la Fundació, que assegura que podria augmentar entre un 4% i 7% la xifra de negoci del 2016 al 2019. Per fer-ho, proposa augmentar els preus dels lloguers, impulsar la plena ocupació del parc (encara hi ha entre un 10%- 15% d'espais buits) i continuar reduint despeses.

L'única salvació: l'aportació de les administracions

Totes aquestes opcions, però, no són suficients per a l'administrador concursal que considera que el pla de pagaments és "inversemblant" i supedita el futur del complex a l'aportació milionària que han de fer les administracions. Concretament, creu que el parc podria evitar la liquidació i superar el concurs si s'aporten els milions anunciats per la Diputació de Girona (6 MEUR), Ajuntament de Girona (2 MEUR), Universitat (3,4 MEUR) i Generalitat (4,9 MEUR). Sempre que aquesta aportació es fes en els terminis convinguts amb l'Estat.

Aquest matí, el Consell Social de la UdG ha aprovat per unanimitat aportar, de cop, els 3,4 MEUR un cop se superi el concurs de creditors. La Diputació de Girona va fer el mateix per ple aquest dimarts (aportaria 6 MEUR entre 2017, 2018 i 2019). Pel que fa a l'Ajuntament, l'alcaldessa ha enviat un escrit comprometent-se a pagar 2 MEUR en 20 anys i n'ha donat compte al ple i la Generalitat està previst que aprovi en el Consell Executiu un pronunciament en aquesta línia (hi posaria 4,9 MEUR comprant part de l'edifici de l'ICRA).