"La voluntat de seguir internacionalitzant la universitat és ferma, i els màsters són una font per atraure estudiants de fora", assegura el director de política de màsters de la UdG, Jordi Viñas. I és que aquest curs 2016-2017, els alumnes estrangers que fan un màster a la Universitat de Girona arriba al 25% del total. De fet, des de que es va instaurar la nova política de preus el 2013-2014, aquesta xifra no ha deixat de créixer.
La majoria dels alumnes de fora de l'Estat que estudien un màster a la UdG són de l'Amèrica llatina, els més beneficiats per la política de beques que té la universitat. “Hem apostat fort per les beques destinades a universitaris d'Amèrica llatina i hem aconseguit atreure'ls" diu Viñas, que assegura que això genera un efecte crida que fa que molts, dels que no poden accedir a la beca, ho provin l'any següent.
El motiu perquè la majoria dels alumnes estrangers vinguin d'aquests països té a veure amb l'idioma, un fet que valoren molt els estudiants, segons Viñas. Però més enllà de la llengua el que es busca és tenir una "certa influència acadèmica" com passa amb països de l'arc mediterrani com Itàlia, França o el nord d'Àfrica.
Una fórmula per seguir amb aquesta prospecció d'estudiants de fora de l'Estat és compartir estudis amb altres universitats estrangeres. És el cas del màster en Patrimoni que s'imparteix juntament amb la Universitat de Fez (Marroc) i la de Gènova (Itàlia).
Més estudiants
Després de la davallada que va tenir la universitat en estudiants matriculats, arran de la política de preus que es va aplicar el curs 2013-2014, la UdG ha mantingut un creixement sostingut d'alumnes en els màsters. Viñas diu que l'aplicació d'aquell decret de preus "va ser un cop dur" però diu que des d'aleshores cada any han augmentat un 10% el nombre d'estudiants de màster i que aquest també esperen una pujada en aquest sentit.
En bona part aquest augment és conseqüència d'un increment de la oferta per part de la Universitat que capta més estudiants. Aquest curs s'estrenen tres nous estudis de màster: El de patrimoni, el de 'business innovation' i el de 'smart Health care'. Aquests dos s'imparteixen en anglès, un "valor afegit" segons Viñas per atraure més alumnat.
En total la Universitat de Girona ofereix 46 màsters. Viñas diu que la UdG, és una universitat molt particular perquè abasta un camp de coneixement molt ampli. "Tenim la politècnica integrada dins la universitat i això fa que hi hagin especialitzacions molt concretes", explica Viñas, que no creu que el nombre de màsters sigui excessiu.
De totes maneres, el director de política de màsters de la UdG, diu que és necessari que els estudis "siguin vius" per poder ajustar cada any la oferta a la demanda. "Si s'elimina un màster un any el que permet és repensar l'estudi per següents cursos", explica Viñas.
Més de vint dobles titulacions
On ha posat el focus la Universitat de Girona els últims anys ha estat en les dobles titulacions. Viñas ha destacat que aquest curs ja n'hi ha dotze que tenen aquest conveni amb altres universitats de fora i esperen que de cara a l'any vinent augmentin en una desena. A més, destaca que onze de les universitats amb els que la UdG comparteix titulació són de l'Amèrica llatina. L'altra és la de Llamotges (França) amb qui comparteix el ‘màster en Informàtica i síntesi d'imatges’.
De tots els estudis de màster que ofereix la universitat, com és habitual, els anomenats 'professionalitzadors'- necessaris per exercir la professió - són els més demandats. La UdG en té cinc: El màster en advocacia, el d'arquitectura, el d'enginyeria industrial, el de psicologia sanitària i el de mestre en educació secundària. De tots ells, destaca l'augment de demanda del màster en psicologia sanitària que aquest any ha passat de 40 a 60 places. Però el més sol·licitat de llarg els darrers anys, és el de professor en educació secundària. Viñas reconeix que es tracta d'un màster amb una gran acceptació i que molta gent es queda fora. “És un estudi que ofereix un bon lloc de feina i s'ha disparat la demanda en els últims anys” afirma Viñas.
La majoria dels alumnes de fora de l'Estat que estudien un màster a la UdG són de l'Amèrica llatina, els més beneficiats per la política de beques que té la universitat. “Hem apostat fort per les beques destinades a universitaris d'Amèrica llatina i hem aconseguit atreure'ls" diu Viñas, que assegura que això genera un efecte crida que fa que molts, dels que no poden accedir a la beca, ho provin l'any següent.
El motiu perquè la majoria dels alumnes estrangers vinguin d'aquests països té a veure amb l'idioma, un fet que valoren molt els estudiants, segons Viñas. Però més enllà de la llengua el que es busca és tenir una "certa influència acadèmica" com passa amb països de l'arc mediterrani com Itàlia, França o el nord d'Àfrica.
Una fórmula per seguir amb aquesta prospecció d'estudiants de fora de l'Estat és compartir estudis amb altres universitats estrangeres. És el cas del màster en Patrimoni que s'imparteix juntament amb la Universitat de Fez (Marroc) i la de Gènova (Itàlia).
Més estudiants
Després de la davallada que va tenir la universitat en estudiants matriculats, arran de la política de preus que es va aplicar el curs 2013-2014, la UdG ha mantingut un creixement sostingut d'alumnes en els màsters. Viñas diu que l'aplicació d'aquell decret de preus "va ser un cop dur" però diu que des d'aleshores cada any han augmentat un 10% el nombre d'estudiants de màster i que aquest també esperen una pujada en aquest sentit.
En bona part aquest augment és conseqüència d'un increment de la oferta per part de la Universitat que capta més estudiants. Aquest curs s'estrenen tres nous estudis de màster: El de patrimoni, el de 'business innovation' i el de 'smart Health care'. Aquests dos s'imparteixen en anglès, un "valor afegit" segons Viñas per atraure més alumnat.
En total la Universitat de Girona ofereix 46 màsters. Viñas diu que la UdG, és una universitat molt particular perquè abasta un camp de coneixement molt ampli. "Tenim la politècnica integrada dins la universitat i això fa que hi hagin especialitzacions molt concretes", explica Viñas, que no creu que el nombre de màsters sigui excessiu.
De totes maneres, el director de política de màsters de la UdG, diu que és necessari que els estudis "siguin vius" per poder ajustar cada any la oferta a la demanda. "Si s'elimina un màster un any el que permet és repensar l'estudi per següents cursos", explica Viñas.
Més de vint dobles titulacions
On ha posat el focus la Universitat de Girona els últims anys ha estat en les dobles titulacions. Viñas ha destacat que aquest curs ja n'hi ha dotze que tenen aquest conveni amb altres universitats de fora i esperen que de cara a l'any vinent augmentin en una desena. A més, destaca que onze de les universitats amb els que la UdG comparteix titulació són de l'Amèrica llatina. L'altra és la de Llamotges (França) amb qui comparteix el ‘màster en Informàtica i síntesi d'imatges’.
De tots els estudis de màster que ofereix la universitat, com és habitual, els anomenats 'professionalitzadors'- necessaris per exercir la professió - són els més demandats. La UdG en té cinc: El màster en advocacia, el d'arquitectura, el d'enginyeria industrial, el de psicologia sanitària i el de mestre en educació secundària. De tots ells, destaca l'augment de demanda del màster en psicologia sanitària que aquest any ha passat de 40 a 60 places. Però el més sol·licitat de llarg els darrers anys, és el de professor en educació secundària. Viñas reconeix que es tracta d'un màster amb una gran acceptació i que molta gent es queda fora. “És un estudi que ofereix un bon lloc de feina i s'ha disparat la demanda en els últims anys” afirma Viñas.
