La Costa Brava concentra gairebé la meitat de centres de submarinisme de tot Catalunya

L'atractiu del fons marí i la proximitat amb França, que aporta el 90% dels clients, en són els motius

Dels 205 centres de busseig que la Generalitat té registrats, 94 són a les comarques gironines. Això vol dir que al llarg de la Costa Brava es concentren el 46% dels centres que tenen llicència per exercir activitats subaquàtiques. La majoria són escoles, tot i que també hi ha associacions professionals que lloguen l'equipament o bé que ho fan com a activitat esportiva.

Els principals motius que la majoria d'aquests establiments s'ubiquin al litoral gironí són, d'una banda l'atractiu del fons marí de la zona, i de l'altra, la proximitat amb el principal client que visita la Costa Brava per fer-hi aquesta activitat, el francès. Ara mateix, nou de cada deu persones que vénen a fer submarinisme a les comarques de Girona són de França, ja que la titulació és la mateixa i els preus, en canvi, són més baixos.

La concentració de prop d'un centenar de centres de submarinisme a la Costa Brava "no és casual", segons el president de l'Associació de Centres Turístics Subaquàtics, Genís Dalmau, perquè "la Costa Brava té un fons amb coves, parets i una fauna i flora que atrau molts submarinistes". Una altra de les claus d'aquesta acumulació de centres és la demanda del principal client de les empreses que es dediquen a fer immersions, el francès. "Suposa un 90% de tots els nostres clients", assegura Dalmau. Això en part s'explica perquè els preus que s'ofereixen al litoral gironí són més competitius que els que hi ha a localitats costaneres franceses. Dalmau també destaca que l'oferta conjunta entre hotels, oci i cultura a més de les activitats subaquàtiques són un factor que atrau més turisme a la costa gironina.

Les bones xifres de les empreses de submarinisme han fet que la Costa Brava sigui capdavantera en nombre de clients en tota la riba del Mediterrani. Tot i això cada cop apareixen nous competidors. Un dels principals és Croàcia, amb un fons marí que, com el gironí, segons Dalmau "és molt atractiu" i que atrau el client italià i alemany. Amb tot, el principal destí que escullen els aficionats i professionals del submarinisme és el Mar Roig a Egipte, seguit d'algunes zones de Tailàndia i el Carib.

No hi ha explotació de les illes Medes

L'Estartit (Baix Empordà) és la localitat de la demarcació de Girona on hi ha més empreses i clubs d'activitats subaquàtiques. En concret són quinze els centres que hi ha a la municipi baix-empordanesa. Les illes Medes són una de les raons que expliquen aquesta concentració. En aquest espai natural cada dia es poden fer un màxim de 400 immersions, i des de l'associació creuen que "no hi ha un abús ni una sobreexplotació" d'aquest arxipèlag. En aquest sentit recorden que abans de fer un curs d'iniciació des de les escoles es fan classes per aprendre a respectar el fons marí. A banda de l'Estartit, les altres localitats amb més centres són Roses, l'Escala i Palamós.

Genís Dalmau critica que l'altre espai protegit del litoral gironí, el Cap de Creus, no tingui desenvolupat el pla d'usos. Dalmau assegura que és necessària una regulació de l'activitat. "No volem prohibir, però sí regular les activitats que són incompatibles com la pesca professional i el busseig". Per això el president de l'Associació de Centres Turístics Subaquàtics demana que es desenvolupi aquest pla d'usos per poder gestionar millor la zona.

Bones perspectives

Tot i que la crisi també ha afectat aquest sector, Dalmau reconeix que han pogut "aguantar prou bé". Segons el president, la raó són els preus tan competitius que s'han mantingut durant els darrers anys. Una immersió inicial, el que es coneix com a bateig, costa uns 60 euros. El curs que permet tenir la llicència per fer submarinisme i que és vàlid a tot el món, en val uns 400. El preu s'incrementa per a cursos més especialitzats. Tot plegat fa ser optimista a Dalmau, que està convençut que es mantindran les bones xifres d'aquesta temporada de cares a l'any vinent.