Repoblen una bassa de la Pletera a l'Estartit amb mig miler de fartets, un peix en perill d'extinció

Els exemplars s'han pescat en una llacuna propera

Aquest matí s'ha repoblat una de les noves llacunes de la Pletera, a l'Estartit, amb mig miler de fartets, un peix endèmic de la península ibèrica que es troba en greu perill d'extinció. Precisament, en aquestes maresmes és on es conserva una de les poblacions més ben constituïdes de l'estat espanyol, tot i que també es troba en un estat molt fràgil.

Ara, gràcies al projecte Life Pletera, que torna a naturalitzar aquest espai on hi havia un passeig a mig fer, s'han creat noves llacunes aptes perquè hi creixin nuclis del peix. D'aquesta manera, se'n millorarà la supervivència a llarg termini.

L'alliberament dels exemplars l'han dut a terme tècnic del parc natural, amb l'assessorament d'un biòleg d'una empresa especialitzada en estudis al medi aquàtic. A més, també hi ha pres part un estudiant de la Universitat de Vic i tres de la de Cardiff, que fan pràctiques al parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter.

D'una llacuna propera

Els exemplars s'han pescat de la bassa del Pic, una petita llacuna propera a l'indret que ja existia abans no s'engegués el projecte Life. En un mostreig recent per veure la població de fartet en aquest bassa, els tècnics van veure que n'hi havia una comunitat molt nombrosa, amb una densitat més gran a l'habitual. Per això, van convenir de traspassar exemplars en una altra llacuna per crear una nova comunitat.

A més, la manca de pluges està fent que la bassa del Pi es vagi dessecant i baixi la concentració d'oxigen. La nova llacuna que ara acull el miler d'exemplars té una salinitat elevada i, a més, no hi ha presència de gambúsia (un peix exòtic que competeix i perjudica el fartet).

L'operatiu s'ha fet amb rapidesa perquè la concentració d'oxigen a la bassa del Pi era molt baixa. Ara, després de la translocació d'avui, d'aquí a uns mesos els tècnics faran un mostreig a la nova llacuna per determinar l'evolució del fartet.

El fartet (Aphanius iberus) viu principalment a zones de maresma, en aigües amb salinitat elevada. El dessecament d'aquestes llacunes i la regressió de les zones humides (sovint, per usos urbanístics i de turisme) són els principals motius que han abocat l'espècie a la regressió. Ara, a la Pletera, el fartet hi tindrà un baluard on poder reproduir-se.