Mario Gas porta el primer 'Turandot' a Peralada amb aires orientals i des de la contemporaneïtat

El festival Castell de Peralada no havia programat mai ‘Turandot’ de Puccini, una peça mítica del repertori operístic i de gran complexitat escènica i exigència vocal ja que compta amb un cor d’un centenar de persones a banda de les veus principals.

El proper 6 d’agost, el director Mario Gas tindrà l’honor de ser el primer en portar-ho a l’escenari del festival, amb l’ajut de l’escenògraf Paco Azorín, coincidint amb el 30è aniversari del certamen. El muntatge busca donar força a les emocions i endinsar l’espectador en l’essència d’una història on es parla de l’amor, la mort, la resistència a ser posseït o les classes, temes que continuen estant vigents i que Gas ha volgut transportar fins als temps actuals. “Puccini és un gran mestre en posar-se al cor de l’espectador, en penetrar en les emocions”, destaca el director artístic. Un fet que va poder comprovar el públic que ahir al vespre va assistir a l’assaig general d’un muntatge que ja té les entrades exhaurides en les dues funcions que es faran.

Ampliació:

Mario Gas admet que ha rebut el repte de portar el primer ‘Turandot’ de la història del festival de Peralada des del “respecte” per un autor que l’apassiona però també des de l’estima d’un certamen on se sent “com a casa”. Aquest muntatge és el vuitè treball que porta als escenaris d’aquest municipi de l’Alt Empordà.

Amb l’ajut de l’escenògraf Paco Azorín, amb qui ja ha treballat altres vegades, recreen un món de passions, sensualitat i lluites amb un muntatge que té aires orientals però també alguns tocs volgudament contemporanis –com ara els esmòquings dels tres ministres- per traslladar la història als temps actuals. I és que segons Gas, apareixen conceptes com l’amor, la mort, la crueltat, el no deixar-se posseir o la por a perdre el control de les coses. “I intentem dir al públic que, això que passava en una faula del segle XII o XIII també passa ara, perquè en el fons estem parlant de nosaltres mateixos”, subratlla el director.

La música i la veu humana són els principals vehicles de la narració amb àries tan conegudes i emblemàtiques com el "Nessun Dorma". La història de ‘Turandot’ parla d’una princesa xinesa, bella i jove, que no creu en l’amor. Decideix que es casarà amb aquell príncep que sigui capaç d’endevinar tres enigmes. Si no ho aconsegueix, li tallarà el cap.

El muntatge compta amb un repartiment encapçalat per la soprano Iréne Theorin (en el paper de princesa Turandot), el tenor Roberto Aronica (Calaf) i la soprano Maria Kazarava (Liù). La música va a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida pel mestre Gampaolo Bisanti. Les veus d’Andrea Mastroni, Francisco Vas, Manel Esteve Madrid juntament amb el Cor Intermezzo dirigit per Enrique Rueda com a director convidat completen el repartiment. En total, hi ha un centenar de persones que configuren el cor i que representen el poble.

Una aposta per l’essencialisme

Dalt de l’escenari, un sol color i un sol material: el vermell i la fusta -en realitat és alumini i ferro-. Una única estructura constructiva i dos plafons grans als laterals, són els únics elements que apareixen a escena. La peça principal és aquesta estructura feta pel que semblen bigues de fusta amb diferents nivells i una escala, que anirà perdent elements a mesura que avanci la història i que s’inspira en una antiga tècnica oriental on les fustes reposen les unes sobre les altres sense cap sistema de subjecció. La idea, segons ha explicat el mateix Azorín, és buscar l’”essencialitat” i “anar oblidant allò que és accessori, fins i tot la temporalitat, i centrar-nos en la vertadera història d’amor”.

El muntatge s’estrenarà el proper 6 d’agost i hi haurà una segona funció el dia 8. Les entrades ja estan exhaurides.