De fet, la sentència recull que els magistrats s'han trobat "davant una complerta incertesa probatòria" i que cap dels relats els ha convençut del tot. Ni el de l'acusat negant els fets, ni el de la menor afirmant-los. Ara bé, l'Audiència de Girona sí que fa notar que la piscina on s'haurien comès els tocaments "amb prou feines tenia una profunditat de 80 centímetres", i s'estranya que ningú més dels qui estaven a la festa hagués vist l'acusat magrejant la menor.
El cas es remunta a l'estiu del 2012. L'acusat s'enfrontava a una condemna de 4 anys i mig de presó per un delicte continuat d'abusos sexuals. Segons sostenia la menor, que aleshores tenia 12 anys, l'home li va fer tocaments durant la celebració de la revetlla de Sant Joan. La festa va tenir lloc a casa dels pares de l'acusat, situada a la urbanització can Fornaca de Riudarenes.
La menor hi va anar perquè era la millor amiga de la neboda de l'acusat. Segons va denunciar, la tarda d'aquell 23 de juny, l'home li va tocar el cul mentre ella i l'altra nena es banyaven a la piscina. I a la nit, quan tiraven petards, el processat va tornar a magrejar-la.
Durant el judici, l'home i la menor van mantenir versions oposades. L'acusat va negar els fets i la denunciant, que va declarar a porta tancada, va reiterar que hi havia hagut tocaments.
Ara, la Secció Quarta ha sentenciat el cas i ha fallat a favor de l'acusat. Però no perquè es cregui més la seva versió que la de la nena. De fet, el tribunal assegura que la menor no va incórrer en "incongruències letals" quan va declarar, ni que tampoc va quedar clar que la seva denúncia fos fruit "d'una fabulació". La nena va reiterar que l'acusat, fent veure que jugava, se li acostava i era aleshores quan aprofitava per fer-li els tocaments.
Una piscina poc fonda
Tot i això, la sentència sí que troba a faltar que la nena no oferís "més detalls" dels abusos. I tampoc veu clar que, mentre estaven a dins la piscina, si l'acusat va tocar el cul de la nena, no hi hagués ningú que ho veiés perquè "amb prou feines" l'aigua arribava "als 80 centímetres".
El tribunal, a més, també es fa ressò d'un testimoni amb una "rellevància especial": el de la millor amiga de la menor i neboda del processat. La nena va explicar que, durant la revetlla de Sant Joan, no s'havia separat mai de la denunciant i va "desmentir rotundament" que hi hagués hagut els suposats abusos.
La prova, en una balança
Després d'analitzar el cas, el tribunal diu que la prova s'ha mantingut en tot moment "en una balança", que no s'ha decantat ni cap a una banda (la de l'acusat) ni cap a l'altra (la de la denunciant). I precisament, és aquest dubte el que fa que l'Audiència dicti l'absolució, perquè aplica el principi 'in dubio pro reo' i, com marca la llei en aquests casos, falla a favor del processat.
"Ni la prova exculpatòria ni la incriminatòria ha convençut més la Sala; ens trobem en una complerta incertesa probatòria", subratlla la sentència. Per aquest motiu, la Secció Quarta s'inclina a favor de l'acusat perquè "no es troben elements que permetin adoptar una altra postura diferent".
La sentència de l'Audiència de Girona no és ferma i en un termini de cinc dies es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
La menor hi va anar perquè era la millor amiga de la neboda de l'acusat. Segons va denunciar, la tarda d'aquell 23 de juny, l'home li va tocar el cul mentre ella i l'altra nena es banyaven a la piscina. I a la nit, quan tiraven petards, el processat va tornar a magrejar-la.
Durant el judici, l'home i la menor van mantenir versions oposades. L'acusat va negar els fets i la denunciant, que va declarar a porta tancada, va reiterar que hi havia hagut tocaments.
Ara, la Secció Quarta ha sentenciat el cas i ha fallat a favor de l'acusat. Però no perquè es cregui més la seva versió que la de la nena. De fet, el tribunal assegura que la menor no va incórrer en "incongruències letals" quan va declarar, ni que tampoc va quedar clar que la seva denúncia fos fruit "d'una fabulació". La nena va reiterar que l'acusat, fent veure que jugava, se li acostava i era aleshores quan aprofitava per fer-li els tocaments.
Una piscina poc fonda
Tot i això, la sentència sí que troba a faltar que la nena no oferís "més detalls" dels abusos. I tampoc veu clar que, mentre estaven a dins la piscina, si l'acusat va tocar el cul de la nena, no hi hagués ningú que ho veiés perquè "amb prou feines" l'aigua arribava "als 80 centímetres".
El tribunal, a més, també es fa ressò d'un testimoni amb una "rellevància especial": el de la millor amiga de la menor i neboda del processat. La nena va explicar que, durant la revetlla de Sant Joan, no s'havia separat mai de la denunciant i va "desmentir rotundament" que hi hagués hagut els suposats abusos.
La prova, en una balança
Després d'analitzar el cas, el tribunal diu que la prova s'ha mantingut en tot moment "en una balança", que no s'ha decantat ni cap a una banda (la de l'acusat) ni cap a l'altra (la de la denunciant). I precisament, és aquest dubte el que fa que l'Audiència dicti l'absolució, perquè aplica el principi 'in dubio pro reo' i, com marca la llei en aquests casos, falla a favor del processat.
"Ni la prova exculpatòria ni la incriminatòria ha convençut més la Sala; ens trobem en una complerta incertesa probatòria", subratlla la sentència. Per aquest motiu, la Secció Quarta s'inclina a favor de l'acusat perquè "no es troben elements que permetin adoptar una altra postura diferent".
La sentència de l'Audiència de Girona no és ferma i en un termini de cinc dies es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
