Mario Gas i Paco Azorín porten l’essència de 'Turandot' a Peralada amb una proposta 'transtemporal'

Mario Gas ha avançat aquest dimarts que la seva proposta al capdavant del ‘Turandot’ del Festival de Peralada ha estat, “destriar l’essencial de la palla, per donar força a les emocions i conflictes de la història, sobretot a partir de la música”. El director d’escena ha emfasitzat la idea que en òpera l’essencial i el primer és que la música arribi, cosa que ha tingut molt en compte més enllà de la seva passió per allò teatral.

Aquesta és una òpera “complexa” de Puccini, ha asseverat Gas, de la qual ha intentat extreure –de nou- l’essència, potser per compensar el caràcter “simfonista i d’aire d’oratori” de la composició. L’estètica del muntatge renuncia també a “l’exhibició orientalista” que sol ser pròpia a aquesta òpera (explica la història d’una princesa xinesa que degollava els pretendents que no estaven a la seva alçada).

La proposta és més aviat “transtemporal”, en expressió del responsable de l’escenografia, Paco Azorín, de manera que tant s’ambienta a la Xina imperial del llibret original, com al temps de la Xina popular de Mao, i fins a dia d’avui. “Aquesta mena de conflicte pot passar en un regne, a l’interior d’una petita comunitat, al segle XV, al XIX o al XXI; la resistència i la crueltat de l’amor, i la mort és una història que es repeteix des de l’època dels Grecs”, ha justificat Mario Gas.

Pel què fa a l’escenografia, Azorín no ha volgut desvetllar el secret de la seva proposta. Únicament ha avançat que tot plegat es redueix a un sol objecte escènic de grans dimensions que, amb el pas de les àrees va perdent elements. “L’escenografia va de més a menys”, ha dit.

Azorín ha celebrat l’aposta de Mario Gas amb aquest ‘Turandot’, que si bé ha rebaixat a la categoria “d’ortodoxa” –en el sentit que no és extravagant-, també l’ha qualificat de proposta molt interessant, obra d’un creador “que quan ja no ha de demostrar res a ningú, arriba a un nivell de llibertat artística fantàstica, i envejable”.