Segons ha informat el Defensor del Pacient, el febrer del 2013 A.M., que tenia 43 anys, va ser intervinguda d'una histerectomia abdominal. El responsable de la cirurgia, malgrat que la intervenció va durar més de tres hores, va ometre, per no considerar-ho necessari ni obligat per protocols mèdics d'actuació, l'administració d'un tractament anticoagulant després de l'alta hospitalària de la pacient, limitant-se l'administració d'heparina tan sols als dos dies següents a la intervenció, sent l'últim dia en què es va administrar, el de l'alta hospitalària.
Tot just dues setmanes després de la intervenció, la pacient va presentar dolors al costat esquerre pels quals va consultar al seu centre d'assistència primària, catalogant aquests dolors com un possible "mal gest", malgrat que la pacient estava convalescent de la cirurgia.
Quan la pacient va acudir a la seva metgessa de capçalera per a que li retiressin els punts de sutura, li va explicar que el dolor costal havia anat en augment des que va acudir a urgències al seu CAP. Després de l'exploració es va sospitar d'un possible problema tromboembòlic, i va ser remesa immediatament a l'Hospital de Palamós, on va ser diagnosticada pel servei d'urgències d'un tromboembolisme pulmonar dret, amb vessament pleural. La dona va ser ingressada amb un tractament anticoagulant posterior de diversos mesos, que la va portar a la depressió i a un quadre d'ansietat reactiu prolongat en el temps pel qual va haver de ser tractada i va obtenir la baixa laboral.
El jutjat critica que essent conegut el risc d'aparició d'un tromboembolisme pulmonar en absència de profilaxi amb heparina, en pacients sotmeses a intervenció quirúrgica ginecològica, aquest risc no estava contemplat en el document de consentiment informat, que en el cas de la pacient era totalment genèric.
La sentència destaca que no és correcte que el metge informés verbalment a la pacient ni que el document de consentiment informat digués que "abans de donar el meu consentiment, signant aquest document, he estat informat pel metge sotasignat de forma clara i comprensible de l'actuació de què es tracta, de la seva necessitat, de les eventuals complicacions, dels efectes secundaris i seqüeles així com de les possibles alternatives terapèutiques; les meves preguntes han estat contestades de forma satisfactòria". Segons el jutge, el document no aclareix què és exactament allò informat, amb la qual cosa no es pot saber si la pacient ha estat o no prou informada, sobretot perquè qui manifesta tal cosa amb la seva signatura no sap medicina i "si allò informat verbalment ha inclòs o no tots els riscos o si més no la tromboembòlia pulmonar, que no apareix escrit per enlloc".
Tot just dues setmanes després de la intervenció, la pacient va presentar dolors al costat esquerre pels quals va consultar al seu centre d'assistència primària, catalogant aquests dolors com un possible "mal gest", malgrat que la pacient estava convalescent de la cirurgia.
Quan la pacient va acudir a la seva metgessa de capçalera per a que li retiressin els punts de sutura, li va explicar que el dolor costal havia anat en augment des que va acudir a urgències al seu CAP. Després de l'exploració es va sospitar d'un possible problema tromboembòlic, i va ser remesa immediatament a l'Hospital de Palamós, on va ser diagnosticada pel servei d'urgències d'un tromboembolisme pulmonar dret, amb vessament pleural. La dona va ser ingressada amb un tractament anticoagulant posterior de diversos mesos, que la va portar a la depressió i a un quadre d'ansietat reactiu prolongat en el temps pel qual va haver de ser tractada i va obtenir la baixa laboral.
El jutjat critica que essent conegut el risc d'aparició d'un tromboembolisme pulmonar en absència de profilaxi amb heparina, en pacients sotmeses a intervenció quirúrgica ginecològica, aquest risc no estava contemplat en el document de consentiment informat, que en el cas de la pacient era totalment genèric.
La sentència destaca que no és correcte que el metge informés verbalment a la pacient ni que el document de consentiment informat digués que "abans de donar el meu consentiment, signant aquest document, he estat informat pel metge sotasignat de forma clara i comprensible de l'actuació de què es tracta, de la seva necessitat, de les eventuals complicacions, dels efectes secundaris i seqüeles així com de les possibles alternatives terapèutiques; les meves preguntes han estat contestades de forma satisfactòria". Segons el jutge, el document no aclareix què és exactament allò informat, amb la qual cosa no es pot saber si la pacient ha estat o no prou informada, sobretot perquè qui manifesta tal cosa amb la seva signatura no sap medicina i "si allò informat verbalment ha inclòs o no tots els riscos o si més no la tromboembòlia pulmonar, que no apareix escrit per enlloc".
