El contracte d'escombraries de Lloret ja va aixecar sospites quan investigaven el 'cas Clotilde'

L'empresari Gustavo Buesa va ser investigat pels seus vincles amb Jordi Pujol Ferrusola

Gustavo Buesa Ibáñez és un empresari lloretenc, amo de GBI Serveis, i ara investigat per la Guàrdia Civil en l'operació 'Tro' pel contracte d'escombraries amb l'ajuntament selvatà ja ha tingut problemes anteriorment amb la justícia. El contracte per la recollida de les escombraries ja va ser objecte de sospita per part del fiscal anticorrupció Fernando Bermejo en el 'cas Clotilde', que va comportar la inhabilitació durant nou anys i mig de l'exalcalde Xavier Crespo (CDC) per part del TSJC, sentència que està recorreguda al Suprem.

Durant la instrucció es va posar de relleu que el contracte es va adjudicar per la via d'urgència al ple extraordinari del 13 d'abril del 2011, just abans de les municipals d'aquell any. El concurs es va obrir el desembre del 2010, i les empreses interessades només van tenir 40 dies per presentar ofertes. El contracte tenia una durada de deu anys. Durant aquest període, anualment, l'empresa GBI Serveis rep 7.918.054,71 euros (IVA apart). L'empresa havia aconseguit la concessió l'any 1986, sota mandat socialista. Buesa també va aparèixer a l'anomenada 'llista Falciani' de defraudadors fiscals.

El fiscal del 'cas Clotilde' sospitava que el procés no va ser del tot transparent per diversos motius. D'entrada, perquè GBI va ser l'única empresa que va presentar-se. Però també perquè Crespo coneixia Buesa "des de molt abans de ser alcalde", com ell mateix va declarar. A més, l'Agència Tributària també ha detectat que un dels fills de l'exalcalde va cobrar, en concepte d'empleat, 4.694,95 euros de l'empresa GBI entre els anys 2009 i 2010.

Les vinculacions entre aquesta firma i el consistori, però, no acaben aquí. El fiscal anticorrupció també va demanar a Crespo si la fiscalització del contracte la va fer l'interventor municipal, que tindria un fill treballant per a aquesta empresa.

En la seva declaració davant del magistrat instructor del TSJC, Crespo va defensar que tant les seves intervencions "com alcalde de Lloret de Mar, com les de l'equip de govern que presidia, com la dels tècnics dels diferents departaments de l'Ajuntament, s'han realitzat dins la més estricta legalitat".

La concessió del servei d'escombraries, que també inclou la neteja de platges, va tirar endavant amb els vots de CiU, el PSC, el PP i el GRILL. Hi van votar en contra ERC i ICV. Tot i que Crespo encara era alcalde, aquell ple el va presidir l'aleshores regidor d'Urbanisme Josep Valls, també condemnat pel TSJC en el 'cas Clotilde'.

Les sospites sobre Buesa també es van veure reforçades per haver donat 550.000 euros a la Fundació CatDem, vinculada a CDC, en quatre anys. En la seva compareixença a la comissió d'investigació contra la corrupció del Parlament el març del 2015, l'empresari va desvincular aquestes donacions del fet d'haver aconseguit adjudicacions multimilionàries per part d'ajuntaments governats pels nacionalistes, sobretot en contractes de neteja. Segons ell, també té alguns contractes amb ajuntaments governats pel PSC. Pel que fa a la seva relació amb Jordi Pujol Ferrusola, Buesa va explicar que eren "amics" i va negar qualsevol irregularitat en els negocis conjunts a l'abocador de Tivissa (Ribera d'Ebre), on el primogènit dels Pujol va guanyar 4,3 milions en dos anys, i a Mèxic.

Els diputats van insinuar que GBI obtenia els contractes d'adjudicació perquè Buesa feia donacions econòmiques a CiU. Buesa va admetre que és "catalanista, demòcrata, liberal i defensor de la llengua" i que ha fet donacions a ONG i a fundacions polítiques properes a CDC, UDC i també ERC. Buesa va dir que no és il·legal i que ha tingut contractes amb ajuntaments de tots els colors, tot i que predominin els de CiU, i cap amb la Generalitat. En aquest sentit, va explicar que per "estar bé" amb tothom, intenta fer donatius i col·labora amb diverses entitats dels pobles on té serveis adjudicats.

L'empresari va defensar les seves donacions per motius ideològics i va explicar que, si les va fer a través de les fundacions, és precisament perquè la llei impedeix finançar directament els partits amb aquests imports, 550.000 euros en quatre anys en el cas de la fundació Catdem. "Com que no puc finançar partits polítics com fan als EUA de manera clara i transparent, doncs poso diners a una fundació", va explicar abans de recordar als polítics que modificar la llei de finançament dels partits és responsabilitat seva i no dels empresaris. A part de les donacions, Buesa també va reconèixer un préstec de 50.000 euros a UDC que no havia estat retornat. En aquell moment, 12 dels seus contractes amb l'administració pública eren en ajuntaments governats per CiU i un en ajuntaments governats del PSC. La meitat de la facturació de la seva empresa, uns 30 milions, eren conseqüència de contractes amb el sector públic.

Buesa va admetre que és amic de fa anys de Jordi Pujol Ferrusola, i que ha treballat amb ell a Mèxic, en plantes de biogàs i de tractament d'olis a Puerto Vallarta, i a l'abocador de Tivissa. Així, va explicar que Pujol Ferrusola li va proposar inversions a Mèxic i que ell li va proposar invertir a Tivissa, on el fill de l'expresident va invertir 700.000 euros i al cap d'uns dos anys va obtenir 5 milions de beneficis. Segons Buesa, va ser una bona inversió, però tenia un risc de fins a 4 milions d'euros.

Els diputats van retreure a Buesa que el suposat valor afegit aportat per Jordi Pujol Ferrusola no podia ser la seva capacitat de gestió administrativa per obtenir la llicència ambiental, ja que quan el germà gran dels Pujol Ferrusola va entrar a l'accionariat de l'abocador, aquest ja tenia el permís. L'empresari va recordar que el permís final es va obtenir durant l'època del tripartit i també que Jordi Pujol Ferrusola no és polític, sinó un empresari i inversor.

Buesa va negar cap tracte de favor i va afirmar tenir bona relació amb els polítics perquè és la seva "obligació". De fet, va recordar com, per exemple, va dinar en diferents ocasions amb l'aleshores president de la Generalitat José Montilla per parlar de temes mediambientals.

Aquestes relacions amb Pujol Ferrusola el van portar a ser imputat pel magistrat de l'Audiència José de la Mata en el procediment contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat, juntament amb una desena d'empresaris més. En la seva declaració judicial, Buesa va aportar documents sobre les inversions a Mèxic amb el primogènit dels Pujol Ferrusola.

Polèmics abocador de Vacamorta i centre de residus a Lloret

Un altre dels projectes polèmics de Buesa va ser l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), que va ser clausurat per la Generalitat el 2014 arran d'una sentència del Tribunal Suprem. L'empresa, 80% propietat de FCC i 20% de Buesa i un altre empresari, assegurava que disposava de "totes les autoritzacions pertinents" per dur a terme l'activitat, i subratllava que la gestió de l'abocador "no suposa cap problema mediambiental ni per a la salut pública". L'empresa discrepava de les resolucions judicials, dient que la nova llicència ambiental del 2012 i el pla urbanístic especial emparen l'abocador de Vacamorta, perquè "tots dos són vigents i aprovats per Territori i Sostenibilitat". L'empresa va gestionar l'abocador durant 14 anys, on s'hi van abocar 2,2 milions de tones de residus i els tribunals van ordenar retirar els residus i reparar el paratge natural. A l'abocador encara hi ha espai per a dos milions de metres cúbics d'escombraries.

El litigi es va iniciar el 2003, perquè la llicència ambiental ha estat anul·lada per sis sentències judicials. Segons l'empresa, l'activitat de l'abocador actualment esta "emparada" per la nova llicència ambiental concedida el 12 de juny del 2012, i pel pla urbanístic especial que es va tramitar per al dipòsit (que data del 30 de març del 2011). El tancament de l'abocador, segons l'empresa, suposava unes pèrdues de 6 milions d'euros anuals.

Justament, un altra instal·lació de residus de GBI està sent investigada per la Guàrdia Civil en l'operació 'Tro'. Es tracta de l’adjudicació a GBI Serveis, per part de l’Ajuntament, per fer el centre de tractament de residus per valor de 44 MEUR i que va pagar l’Agència Catalana de Residus. Es dóna la circumstància que quan es va posar en marxa aquesta infraestructura no hi havia prou brossa per tractar i es va ampliar el contracte amb els consells comarcals de la zona perquè s’hi aboquessin totes les deixalles i la planta pogués funcionar al 100% de la seva capacitat. El centre va entrar en funcionament el 2014 després d’estar un any parat.

El febrer del 2015 es va fer públic que Buesa apareixia a l'anomenada 'Llista Falciani' de defraudadors fiscals. Segons aquesta documentació, l'empresari hauria arribat a tenir 2,9 milions de dòlars entre 2006 i 2007.

La web de l'empresa GBI Serveis explica que dóna serveis a ajuntaments com la recollida selectiva i de residus, tractament de residus, neteja viària i de platges, il·luminació, parcs i jardins i mobiliari urbà. Els serveis per a empreses, indústries i equipaments també inclou la recollida i regeneració d'olis minerals usats, l'eficiència energètica i la gestió integral de residus automobilístics i industrials.

Buesa també és propietari de Bucono Music, una empresa que va organitzar el Costa Music Festival a Lloret del 2012 al 2014.