Dues unitats de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC s'han unit per intentar establir protocols que millorin l'atenció i el tractament de les picades de medusa a les platges catalanes i millorar també la predicció sobre la seva presència en unes zones o altres de la costa catalana.
Actualment no hi ha cap antídot contra les meduses i només s'apliquen tractaments contra els símptomes. Els últims anys han crescut els eixams de meduses per l'escalfament de l'aigua, però l'augment de la informació i la sensibilització ciutadana també han contingut el número d'afectats, que superen els 10.000 anualment.
D'aquests, entre un 5 i un 10% han de ser atesos per un metge i menys d'un 1% tenen complicacions greus i acaben a l'hospital. Per aquests últims està especialment pensat el projecte científic.
Ampliació:
L'Obra Social de La Caixa finançarà el projecte Reclaimed amb 600.000 euros els tres propers anys, i els científics esperen que les conclusions serveixin per altres zones mediterrànies. De fet, han explicat que Catalunya ja és pionera en la detecció de bancs de meduses i la seva predicció amb 48 o 72 hores d'antelació, gràcies sobretot a l'aplicació MedJelly, que permet als usuaris notificar i saber si hi ha meduses i quina espècie en una platja determinada.
Ara es vol millorar aquesta predicció i alhora establir protocols amb els ajuntaments perquè actuïn de manera adequada quan hi ha presència d'aquests animals a les seves costes, com per exemple preparar la seva retirada si s'apropen a menys de 50 metres de la sorra. El programa també té per objectiu formar els socorristes sobre l'atenció a les picades de medusa depenent de quina espècie es tracti i perquè informin als afectats que hi ha una unitat especialitzada al Clínic si es complica la seva situació, unitat pionera a l'estat espanyol formada pel servei de Dermatologia i la secció de Toxicologia.
A Catalunya cada any hi ha un mínim de 5.000 afectats per picades i un màxim de 30.000 segons la temporada, cosa que representa entre un 40 i un 80% de les incidències totals a les platges. Les estadístiques són aproximades, perquè no hi ha un registre oficial i molts banyistes no ho comuniquen als socorristes, sinó que van més tard al metge quan la irritació de la pell es complica. També hi ha afectats en zones sense socorrista.
L'investigador de l'ICM Josep Maria Gili ha explicat que el problema de les meduses és "greu", que ha empitjorat en les últimes dècades per l'acció humana i que la seva millora és difícil a curt i mitjà termini. Tot i així, ha volgut tranquil·litzar la població i als operadors turístics, assegurant que cap platja catalana té meduses més de 15 dies en tot l'estiu i mai més de tres dies seguits. A més, les meduses són més habituals a l'hivern, i hi ha espècies que no són especialment perilloses ni molestes. Així, ha explicat que a Austràlia hi ha més morts per medusa que per tauró, però les platges s'omplen igualment. Al Mediterrani, ha explicat, hi ha unes 350 espècies diferents, però a Catalunya bàsicament en són sis d'importants, tres de les quals són les més perilloses, més dues que estan arribant a causa de l'escalfament global.
Tant Gili com els metges Santiago Nogué, de Toxicologia, i José Manuel Mascaró, de Dermatologia, han coincidit en assegurar que és molt important una bona i adequada atenció a peu de platja, just després de la picada, i han desmentit alguns falsos mites. Així, han recomanat, com a norma general, retirar els tentacles de la pell, netejar bé la ferida i aplicar fred a la zona, però mai directament gel. Malgrat això, han admès que depenent de l'espècie de medusa el tractament posterior pot variar, i també hi influeix la persona afectada. Les segones picades solen ser més molestes que la primera. Una mesura de protecció força eficaç és posar-se crema solar.
Així i tot, han dit que la immensa majoria dels afectats no necessita més que una primera atenció sanitària a peu de platja. Actualment s'està fent formació als socorristes perquè informin als banyistes que si les molèsties continuen han d'anar al metge de capçalera, i si van més enllà d'una setmana o empitjoren poden contactar per telèfon amb el Clínic o visitar-s'hi. Allà, a més del tractament, formaran part d'un estudi per millorar l'atenció, mitjançant biòpsies i ecografies per descobrir el mecanisme del verí d'aquests animals de més de 500 milions d'anys.
Per reduir la presència de meduses s'ha demostrat que les xarxes no són eficients, perquè trenquen els tentacles, que segueixen sent urticants. S'està estudiant la possible pesca per a alimentació humana, però encara falta infraestructura industrial per fer-la rendible i mesures higièniques perquè la Unió Europea n'autoritzi el consum humà. A més, Gili ha recordat que les meduses són "essencials" per al medi marítim, ja que són font d'alimentació per a molts peixos.