L'Agència de Residus invertirà 14 MEUR en la futura planta de triatge de Sant Jaume de Llierca

L'Ajuntament demana a la Generalitat esperi a la resolució judicial

L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) té previst signar properament un conveni amb el Consell Comarcal de la Garrotxa per finançar la futura planta de Sant Jaume de Llierca que s'encarregarà de tractar els residus municipals que no es recullen de forma selectiva així com la selecció i tractament de residus voluminosos. També s'assumirà el cost de les infraestructures i serveis complementaris necessaris per al funcionament de les instal·lacions, que també donaran servei a la comarca veïna del Pla de l'Estany. El pressupost màxim que s'hi preveu destinar és de 14 milions d'euros, que assumirà l'ARC en quatre anualitats i fins al 2020. L'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca recorda que hi ha un contenciós administratiu obert perquè no estan d'acord amb l'emplaçament escollit i reclamen que la Generalitat no tiri endavant el projecte fins que el jutge s'hagi pronunciat.

L'anunci de la dotació de 14 milions d'euros que l'Agència Catalana de Residus (ACR) destinarà a la futura planta de triatge de Sant Jaume s'ha donat a conèixer aquest dilluns a través d'un comunicat. Segons aquest document, s'informa que el consell de direcció de l'Agència ha aprovat subscriure un conveni amb el Consell Comarcal de la Garrotxa per finançar aquest projecte. La signatura encara no té data però es preveu que sigui properament. Des del consell comarcal no han volgut fer declaracions a l'espera de tenir la confirmació oficial.

Qui sí que ha fet una primera valoració ha estat l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca que continua oposant-se a la ubicació escollida pel Consell Comarcal de la Garrotxa amb el vistiplau de la Generalitat. L'actual equip de govern (CiU) manté el procés judicial que va obrir l'anterior govern municipal, ara a l'oposició, quan va denunciar el pla especial per poder construir-hi la planta. Els terrenys escollits eren rústics i es troben al pla de Can Coma de Baix, una zona apartada dels dos polígons Politger que hi el municipi. El consistori també veia com a un inconvenient el fet que no hi hagués els accessos necessaris ni estiguessin connectats amb l'altre polígon, entre d'altres aspectes. El consistori va tenir el suport de les entitats ecologistes, alguns partits polítics i sectors econòmics com la pagesia, que apostaven perquè la planta es fes al polígon Politger.

L'equip de govern va presentar diferents estudis tècnics que avalarien la seva posició contrària als terrenys escollits, com ara l'elaborat per un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya que alertava de les pudors de la planta que omplirien de ple la població. Aquesta problemàtica s'afegiria a d'altres d'ambientals, com ara possibles contaminacions a l'aqüífer per la permeabilitat del sòl.

L'alcalde actual, Jordi Cargol, lamenta que la Generalitat continuï endavant amb aquest projecte perquè considera que primer caldria tenir una resolució judicial sobre el contenciós que hi ha obert des de fa dos anys tot recordant que hi ha "molts dubtes tècnics" sobre la seva ubicació. En declaracions a l'ACN ha assenyalat que "en moments de dificultats econòmiques hem de ser tots responsables de fer les coses bé; si ho fem malament no és la solució". I reclama que s'obri un nou període de diàleg amb un plantejament més global a nivell d'anàlisi i necessitats de l'equipament donat que també es vol que en faci ús la comarca del Pla de l'Estany.

L'Agència Catalana de Residus ja preveia decidir si tirava endavant la construcció de la planta al llarg del 2016, un cop s'hagués revisat el Pla d'Infraestructures de Residus 2013-2020 per valorar si realment era necessària. Un dels principals aspectes a tenir en compte era l'evolució de la generació de residus.