Unes 150 persones es manifesten a Girona contra el decret per obtenir la nacionalitat espanyola

Unes 150 persones, majoritàriament nouvinguts, s’han manifestat aquest dissabte al migdia pels carrers de Girona en contra del procediment per accedir a la nacionalitat espanyola per residència. Asseguren que la nova normativa instaurada des del passat octubre és “discriminatòria”, exclou els més desafavorits creant persones “de primera i segona classe” i no té en compte el nivell “d’integració real”. La mobilització ha arrencat des de la plaça del Vi i ha finalitzat al cap d’una hora davant de la subdelegació del govern espanyol a Girona, on dos activistes han entrat al registre el manifest creat per a l’ocasió.

La mobilització ha comptat amb el suport d’unes 155 entitats gironines. Els participants han reclamat la derogació o modificació d’aquest decret i de la llei d’estrangeria. “Hem de veure quin model d’integració volem per la nostra societat: un test de 25 preguntes o si, tal i com creiem, el concepte és molt més viu i té a veure amb com et relaciones i et mous”, ha explicat Mònica Caldas, cap del programa de suport jurídic de Cáritas de Girona. La manifestació ha arrencat quan passaven pocs minuts de les onze del matí de la Plaça del Vi de Girona i durant aproximadament una hora ha recorregut els carrers més cèntrics de Girona – tallant la circulació de l’avinguda Sant Francesc i de dos dels quatre carrils de l’avinguda Jaume I- fins arribar davant de la subdelegació del govern espanyol a Girona. Allà, els activistes han llegit un manifest conjunt i dos representants han entrat al registre una còpia del seu manifest i de les més de 150 entitats que donen suport a aquesta causa.

L’objectiu de la mobilització era clar, es mostrava en la pancarta principal que carregaven els participants i on es podia llegir ‘La nacionalitat és un dret, no un privilegi”. En definitiva: demanar la derogació o modificació del nou procediment per accedir a la nacionalitat espanyola per residència. Consideren que la llei 19/2015 de 13 de juliol de Mesures de Reforma Administrativa en l’àmbit de l’Administració de Justícia i el Registre Civil i el Reial Decret 1004/2015 de 5 de novembre que desenvolupa el seu reglament i que van entrar en vigor l’any passat són “discriminatòries” i exclouen les persones més desafavorides. Sobretot perjudiquen els sectors més vulnerables perquè per poder tramitar la nacionalitat cal destinar entre 185 i 309 euros en funció del país d’origen del sol·licitant quan abans era gratuït.

A més, els manifestants també critiquen les proves de coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya i l’examen de llengua castellana que ara demanen i anteriorment no existia. A més, assenyalen que aquestes proves tenen un cost econòmic, no estan adaptades per a persones amb limitacions formatives, nivells acadèmics baixos i en el cas de la llengua castellana només es poden fer a centres examinadors que tinguin un conveni amb l’Institut Cervantes. En el cas de les comarques gironines, només hi ha un sol centre a tota la demarcació que pugui gestionar les proves i es troba a Lloret de Mar. Tota una sèrie de fets que segons les entitats organitzadores de la manifestació i els participants vulneren els principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.

“No estem d’acord amb aquesta reforma perquè té un caràcter molt economicista i ha encarit el procediment d’accés amb més obstacles i no té en comptes els col·lectius més vulnerables dins del sector de persones estrangeres”, ha explica la responsable d’immigració de Creu Roja a Girona, Anna Serra, que ha participat en la manifestació. La Creu Roja és només una de les 155 entitats que s’han sumat a aquesta causa tals com la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya, la Coordinadora d’ONG solidàries de comarques gironines i l’alt Maresme, Cáritas Diocesana de Girona, CCOO, Escudella Solidària, Espai Antiracista, la Fundació SER.GI, Justícia i Pau, Oxfam Intermón, diverses PAH o la Xarxa pels drets socials, entre d’altres.

“Pensem que hi ha d’haver un procés d’accés però l’entrada del nou decret ha estat molt precipitada i hi ha gent que s’ha trobat que feia dos anys que estava esperant i ara els diuen que tota l’espera no ha servit per a res i que han de fer els exàmens”, ha comentat Serra. Des de la Creu Roja aposten perquè els exàmens no tinguin cap cost econòmic o, si més no, que les despeses dels tràmits siguin més reduïdes i que les proves es facin mitjançant convenis amb institucions públiques. “Cal que dialoguin més amb els col·lectius afectats”, ha assenyalat la responsable d’immigració.

Els impulsors d’aquesta mobilització i de la campanya que han engegat per visibilitzar aquesta problemàtica es van reunir aquest divendres amb diversos representants de formacions polítiques per explicar-los els “greuges”. Segons el que han explicat aquest dissabte, els polítics gironins s’han compromès a treballar en aquest sentit per consensuar un nou text més ampli i que no perjudici les persones més desafavorides.

Paral·lelament, les entitats també han avançat que presentaran una moció en aquest mateix sentit a totes les capitals de les comarques gironines per sumar suports. De moment, la moció es debatrà a Salt el 20 de juny i a Girona durant el ple de juliol. En el text, es demana la modificació de la Llei 15/2015 i la derogació del seu reglament. Posteriorment volen portar els textos a tots els ajuntaments gironins.

“Decidir quin model d’integració volem”

En aquest sentit, la cap del programa de suport jurídic de Cáritas, Mònica Caldas, ha detallat que el decret actualment suposa una selecció de persones “que tenen solvència econòmica, recursos i estudis” i crea sol·licitants “de primera i altres de segona”. “Es deixa de banda els que més necessiten, hem de decidir quin model d’integració volem per la societat si un test amb 25 preguntes és integració o si el concepte, tal i com ho veiem nosaltres, és molt més viu i fa referència a com et relaciones i et mous. Jo penso que és aquí on hem d’arribar”, ha assegurat durant la manifestació.

Una idea que comparteix l’Adama Borio, una de les afectades que no ha dubtat a l’hora de donar la seva opinió. “Ells diuen que és per integrar però s’impossibilita l’accés a les persones analfabetes i nosaltres creiem que no només parlar una llengua és integració sinó que té a veure amb les teves relacions amb la gent amb qui convius, participar en activitats culturals, en coses del teu municipi i això són elements que porten a terme tots els que volen accedir a la nacionalitat”, ha assegurat. “No entenem per què fan aquests exàmens perquè no tenen res a veure amb la integració”, ha sentenciat.

Durant tota la manifestació, els participants han cridat diverses consignes contra la llei d’estrangeria, el nou decret i han mostrat el seu suport als refugiats procedents de zones en conflicte. "Drets humans per tothom”, “Llei d’estrangeria, una porqueria”, “Llei d’estrangeria, per a la reina Sofia” o “Nacionalitat i drets per a tothom”, han estat alguns dels lemes més cridats durant tota la mobilització.

El Govern “comprèn” les reivindicacions

Des del Departament de Justícia es comprèn que hi puguin haver manifestacions com la d'avui, entre altres coses perquè entenen que s'ha fet un pas enrere. Segons la secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia del Departament de Justícia, Patrícia Gomà, "quan els serveis públics demanen unes prestacions econòmiques que els suposa un grandíssim esforç per a algunes persones estem limitant drets fonamentals". Recorda que tampoc es té en compte el coneixement del català i que només es demana el castellà com tampoc els estudis o títols universitaris que ja porten implícit els coneixements que es demana amb la nova llei i reglament. De fet, la Generalitat ja va intentar "incidir" i presentar esmenes a aquest text però, segons Gomà, "no ens van deixar incorporar cap esmena" perquè no és competència seva.

La solució passaria per tornar a donar aquesta funció als Registres Civils i oferir el servei de forma universal i gratuïta perquè tothom hi pugui accedir. Ara bé, per Gomà sí que es podria incorporar la tramitació telemàtica sempre i quan es mantingués també la via presencial, perquè permetria agilitzar els processos.

Referent a la moció que volen portar als diferents ajuntaments, Gomà ho veu bé però recorda que al Parlament ja es va portar aquest tema en una comissió de Justícia amb una moció que va prosperar durant aquesta legislatura. "El problema és que la competència és estatal i es va modificar sabent que des de Catalunya hi estàvem en contra i no van modificar el seu criteri".