L'Audiència de Girona ha absolt dos homes que s'enfrontaven a un pena de 26 anys de presó acusats de violar una dona a Palamós (Baix Empordà) la matinada del 19 d'abril del 2012. La sentència conclou que no hi ha proves suficients per condemnar-los perquè no es van trobar restes d'ADN i perquè, tot i que no creuen que la víctima mentís, el seu relat té "contradiccions, incongruències i inconcrecions". "No s'ha provat, amb la seguretat i certesa que requereix una condemna, que els acusats empenyessin la víctima fins a un portal-garatge, que la subjectessin fortament per les espatlles per immobilitzar-la, que l'amenacessis amb rajar-la, que li traguessin la roba i que la penetressin", conclou la sentència.
La resolució no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem. Fiscalia i acusació particular demanaven penes de fins a 26 anys de presó per als dos acusats. Després del judici, que es va fer a porta tancada, la secció quarta de l'Audiència de Girona els ha absolt. El tribunal conclou que no hi ha proves suficients per condemnar-los.
La sentència ressalta que, al llarg del procediment, la víctima s'ha contradit en diverses ocasions a l'hora de relatar com va ser l'atac. A més, també recullen que no hi havia restes d'ADN de cap dels dos acusats i que el fet que la víctima els identifiqués per fotografia i que una patrulla de la Policia Local els identifiqués junts prop del lloc de l'agressió no són indicis suficients per condemnar-lo.
"Sorgeixen al tribunal dubtes seriosos i raonables sobre la realitat del que va passar i aquests dubtes s'han de resoldre a favor dels acusats, per la vigència en l'àmbit penal del principi 'in dubio pro reo'", conclou la sentència.
Un altre aspecte que ha sembrat dubtes al tribunal és que la víctima va "ocultar intencionadament una dada extremadament rellevant per a va investigació de la causa". En concret, no va dir que la nit abans havia mantingut relacions sexuals extramatrimonials "tot i no ignorava que s'havien acordat la pràctica de proves de laboratori per intentar determinar la coincidència de les restes seminals trobades". Les proves van detectar ADN que no era ni del seu marit ni de cap dels dos dels acusats.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de cassació al Tribunal Suprem.
