Toc d'alerta de l'Ajuntament de Girona a la Generalitat per a la defensa del Ter. Tots els grups, govern i oposició, han fet front comú per reclamar que es posi fi a "l'agressió sistemàtica" que pateix el riu amb el transvasament cap a l'àrea de Barcelona. El detonant de la moció que han aprovat per unanimitat és el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, que serà vigent fins al 2021.
Segons critica la moció, al pla "es proposa un nou règim de cabals de manteniment que són un 40% inferiors" a aquells que va aprovar la Generalitat el 2006. Aquest canvi, denuncia la moció, obeeix a interessos privats i es fa "per poder augmentar la capacitat de transvasament i fer front a les obligacions de la privatització de l'empresa ATLL, transvasant així 166 hm3/any del riu Ter cap a la regió metropolitana de Barcelona".
L'escrit denuncia que la "reiterada sobreexplotació" del riu suposa que s'arribi a transvasar fins a la meitat de l'aigua que porta el Ter cap a altres conques. Una situació que, quan hi ha sequera, s'agreuja encara més, perquè durant el 2007 i 2008 –anys en què la manca de pluja va ser "extrema"- es van assolir "nivells de transvasament superior al 90% del cabal del riu".
La llei franquista, més beneficiosa que el Pla de Gestió
La moció, a més, tira enrere en el temps i assegura que el Pla de Gestió que proposa ara l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és més perniciós per al riu que no pas la Llei del 1959, feta en plena dictadura, i que va servir per començar el transvasament del Ter. "En ple segle XXI hem de poder aconseguir evitar que sigui més beneficiosa per a l'estat ecològic del riu una llei franquista, vigent encara, tot i que també incomplerta sistemàticament, que no pas el que es preveu al Pla de Gestió de l'ACA", recull l'escrit.
Per tot plegat, la moció denuncia un cop més "l'agressió sistemàtica" que pateix el riu, ratifica la necessitat d'establir un cabal ecològic que "n'eviti el deteriorament" i reclama a la Generalitat que compleixi els compromisos recollits a la Declaració de Celrà del 2008. Llavors, l'aleshores conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar que el transvasament cap a Barcelona s'aniria reduint paulatinament "fins a assolir els 115 hm3 com a màxim el 2015".
L'escrit també demana a l'ACA que totes les estacions d'aforament que hi ha al llarg del Ter, i que serveixin per mesurar-ne el cabal, "funcionin correctament" (la de Girona va estar espatllada durant temps) i que se'n situïn més al llarg del curs fluvial. Per últim, la moció demana a la Generalitat que es creï una xarxa de treball arreu del país, amb tots els agents i territoris implicats, que "busqui solucions definitives a la gestió de l'aigua al conjunt de Catalunya".
Qui ha defensat la moció davant del consistori ha estat el gerent del Consorci del Ter, Ponç Feliu. Després de la votació unànime, l'alcaldessa Marta Madrenas ha subratllat que el text deixa palesa "la voluntat del consistori" d'implicar-se en la defensa del riu.
Als jutjats i si es pot, per via penal
Durant el ple, l'alcaldessa de Girona també ha anunciat que l'Ajuntament denunciarà (i si pot, per via penal) la segona empresa que havia de fer l'obra de la pista coberta al Cassià Costal. Els treballs ja es van haver de tornar a adjudicar perquè la primera que va guanyar el concurs va desistir-hi.
Ara, la madrilenya Cobra Instalaciones y Servicios havia d'engegar l'obra aquest estiu. La construcció de la pista coberta costava més de 470.000 euros. Tot i això, i com ha anunciat Madrenas, aquest mateix dilluns i "per sorpresa", l'adjudicatària ha renunciat a fer els treballs "sense al·legar cap motiu".
Madrenas ha assegurat que des de l'equip de govern estan "indignats" i que la situació és "molt greu", perquè Cobra és una "empresa solvent". Precisament, a la ciutat, va ser aquesta constructora qui ja va fer la coberta de l'escola Migdia. "Estem cansats que algunes empreses especulin amb les ganes i les necessitats de la ciutadania", ha criticat l'alcaldessa, recordant que l'obra al Cassià Costal estava a punt de començar (i que aquest entrebanc suposarà retardar-la de nou).
Per això, l'alcaldessa ja ha anunciat que aniran als jutjats per reclamar-li danys i perjudicis. En paral·lel, tampoc li retornarà l'aval de 20.000 euros que Cobra va pagar per concórrer al concurs. "Retenir aquests diners, però, no ens satisfà, perquè aquí hi ha hagut danys morals a la ciutadania", ha subratllat Madrenas.
Protesta per la biblioteca
El ple d'aquest juny ha començat amb el soroll d'una batucada de protesta. Pares i representants de l'AMPA de l'escola Montfalgars han reclamat, d'aquesta manera, que l'Ajuntament mantingui els més de 17.000 euros que d'ençà del 2012 ha destinat a la biblioteca del centre, la Montfollet. Sostenen que, sense aquest ajut, el servei està condemnat a desaparèixer.
Tot i que no han entrat a la sala de plens, l'alcaldessa sí que ha aprofitat l'inici de la sessió per dir als manifestants que el consistori "preservarà els serveis actuals i la seva qualitat". "En cap cas es veurà reduït el servei de la biblioteca", ha insistit Madrenas dient que, si hi ha qualsevol canvi en la gestió, abans es consensuarà amb tothom.
