Castellfollit reclamarà indemnitzacions a la constructora i l'arquitecte del nou ajuntament per deixar-lo inacabat

Xiren en més de 137.000 euros la inversió necessària per enllestir els treballs

L'Ajuntament de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) reclamarà indemnitzacions, en concepte de danys i perjudicis, contra l'empresa constructora i l'arquitecte del nou ajuntament per les obres que s'han certificat, pagat però que no estan acabades. L'equip de govern d'ERC preveu sotmetre la proposta de reclamació a aprovació del ple del pròxim dimarts i està acabant de quantificar quin és l'import que exigiran per la via civil.

Les obres del polèmic edifici, impulsades per l'anterior govern de CiU, es van dividir en dues fases, van començar el 2007 i estan pràcticament aturades des del 2013 per culpa d'uns litigis judicials perquè no complien amb la normativa. Segons el projecte que Castellfollit també portarà al ple, calen 137.017 euros per enllestir els treballs i que l'edifici pugui entrar en servei. El motiu que ha portat l'Ajuntament de Castellfollit de Roca, en mans d'ERC, a prendre aquesta decisió és donar resposta a una reclamació d'una quantitat de diners en concepte d'interessos de demora que l'administrador concursal de la constructora (que va fer fallida) els hi ha exigit per un retard que hi va haver en el pagament de les certificacions d'obres corresponents a la segona fase de construcció del nou ajuntament. Uns obres que, apunta l'equip de govern, estan certificades i pagades però ni molt menys acabades.

De fet, al pròxim ple també hi haurà un altre punt de l'ordre del dia relacionat amb el nou ajuntament. Es tracta del projecte que defineix i quantifica les obres que falten per enllestir definitivament l'edifici i que pugui entrar en servei. Segons el projecte, els treballs que encara hi ha pendents costaran 137.017 euros i, si es fan de forma simultània, el termini d'execució seria de quatre mesos.

Segons el projecte, l'edifici es troba en una fase molt avançada d'obra però les "mancances" més importants que té són l'accés adaptat a la planta semisoterrani, la porta d'entrada i el replà d'accés a aquesta mateixa planta, la urbanització dels voltants de l'edifici, fer els remats perimetrals de coberta, instal·lar el lavabo de la planta segona, posar portes interiors als diferents despatxos i enllestir els acabats del paviment i pintar. En relació als subministraments, encara falta traslladar els comptadors i quadres, instal·lar part de les lluminàries, acabar de passar el cablejat de xarxa de telefonia i informàtica i posar les instal·lacions de climatització.

Un tercer paquet de feines pendents son instal·lar l'ascensor i fer els treballs necessaris perquè l'edifici compleixi les normatives de seguretat. També hi ha altres petites tasques que falten per arranjar diferents obres puntuals de remat a diversos punts de l'edifici.

L'edifici consta de planta semisoterrània, planta baixa (on hi haurà la sala de plens), primera (destinada a recepció, sala d'espera, alcaldia, despatxos, secretaria i sala de reunions) i segona (per al jutjat de pau, urbanisme i els grups polític) i una darrera plata sota-coberta (on hi haurà l'arxiu). El projecte apunta que, un cop fets tots aquests treballs, ja es podrà fer l'acta de recepció provisional, a partir de la qual s'obrirà un període de garantia d'un any. Un cop passat aquest temps, ja es farà l'acta de recepció definitiva.

L'edifici, adaptat a la normativa

El nou ajuntament de Castellfollit de la Roca, situat a la plaça Sant Roc número 1, ha estat envoltat de polèmica i va desencadenar diversos processos judicials que ara, nou anys després de l'adjudicació de les obres, comencen a arribar al final. El jutjat va declarar il·legal el nou edifici, sobre el qual pesava una ordre d'enderroc parcial que es va evitar després d'indemnitzar el propietaris d'uns terrenys no expropiats que s'havien envaït.

Tot i això, la nova construcció continuava sense adaptar-se a la normativa urbanística municipal. La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament divendres passat la modificació puntual de les Normes Subsidiàries d'adequació al Pla especial de protecció del nucli antic. De les sis modificacions, una feia referència al nou edifici. D'aquesta manera, s'ha donat cobertura legal a tot l'edifici –la part que es considerava il·legal no complia amb la normativa urbanística a nivell d'alçada i alineació- i ha passat a ser qualificat com a equipament administratiu.

Batalles judicials i un acord

El març del 2014, la Diputació de Girona va aprovar avançar els 175.000 euros que l'Ajuntament havia de pagar com a indemnització a la propietat dels terrenys del nou edifici per evitar l'enderroc parcial de l'edifici en compliment d'una sentència ratificada pel TSJC. Així, van posar punt final a anys de pugna judicial. El consistori, aleshores en mans de CiU, va arribar a un acord per haver envaït 20,41 metres quadrats de la seva propietat sense haver-los expropiat prèviament. La Diputació va acordar amb l'ajuntament avançar-los diverses anualitats dels 21.675 euros que reben cada exercici del Fons de Cooperació. A la pràctica es calcula que deixaran de rebre diners del fons fins l'any 2022.

De forma paral·lela, el consistori també va haver de pagar uns 60.000 euros més en compliment d'una sentència que obliga al consistori a pagar 800 euros al mes als propietaris durant els anys que han estat sense escala d'accés a dos dels seus habitatges que estan a tocar del nou ajuntament, impedint així que poguessin fer ús d'aquests immobles. Per altra banda, també va acceptar assumir la despesa de reconstrucció de l'escala per valor d'uns 40.000 euros tal com va quedar recollit en un conveni aprovat per unanimitat al ple del març del 2014. Aquesta última despesa es va afrontar a través d'una subvenció de la Diputació mentre que el consistori només va haver d'aportar un 10% del cost.

Així doncs, l'acord per posar punt i final a un conflicte que es remunta a l'any 2007 va comportar una despesa de 239.000 euros per a les arques municipals, al marge de les minutes dels advocats en aquest llarg procés judicial.

En el moment d'arribar a aquest acord, l'aleshores alcalde del municipi, Moisès Coromina (CiU), no va voler fer declaracions. Durant 26 anys, Coromina va estar al capdavant del consistori i en aquesta última legislatura ja no va encapçalar la candidatura. El llavors cap de l'oposició i actual alcalde, Miquel Reverter (ERC-AM), va subratllat la importància de posar punt i final a un conflicte que ha suposat una "sagnia" per les arques municipals. Actualment, l'Ajuntament té un nivell d'endeutament del 140%.

Va acabar al banc dels acusats

La construcció del nou ajuntament va desencadenar dos processos judicials entre les dues parts enfrontades. D'una banda, l'aleshores alcalde Moisès Coromina i la secretària van ser acusats de falsificar un certificat per cobrar una subvenció per poder construir l'edifici. S'enfrontaven a 2 anys de suspensió i el pagament de les despeses processals arran de la denúncia dels propietaris dels terrenys l'any 2009 que asseguraven que el consistori havia certificat abans d'hora que disposava de la finca. Finalment, el jutge els va absoldre el juny del 2012 en considerar que ambdós acusats van actuar amb transparència en tot el procés i que, com a molt, van cometre una "irregularitat administrativa".

L'altra batalla legal es va centrar en una presumpta expropiació il·legal dels terrenys. L'alcalde i la secretària municipal van haver de declarar com a imputats als jutjats d'Olot. Segons la demanda, haurien ocupat conscientment més terreny del que havien expropiat (uns 20 metres). El jutge va arxivar el cas el juliol del 2012 però la decisió judicial es podia recórrer. La defensa va al·legar que havia estat un error de càlcul topogràfic, que van intentar esmenar en reiterades ocasions. El jutjat els va donar la raó tot dient que no havien actuat amb ànim de cometre cap il·legalitat i que els errors tècnics no tenien transcendència penal.

Al marge d'aquests dos processos penals, hi havia l'ordre d'enderroc de la part il·legal de l'obra. El jutge del contenció administratiu número 1 de Girona va emetre l'abril del 2012 una interlocutòria ordenant que s'executés la sentència, ratificada pel TSJC, que declarava il·legal l'ajuntament per incomplir la normativa urbanística ni en alçada (fa 1,85 metres més d'alt del permès) ni en alineació (l'edifici no està arrenglerat a l'alineació del carrer). L'enderroc es va evitar pagant la indemnització de 175.000 euros al propietari dels terrenys.