Un equip d'investigadors de tres grups de recerca de la Universitat de Girona (UdG) participen a INNOQUA, un projecte europeu que vol fer possible la depuració i, en alguns casos, la reutilització d'aigües residuals a zones rurals o de difícil accés. El tractament de les aigües residuals es farà a partir de tractaments biològics amb cucs i de crustacis planctònics. La universitat gironina és un dels 20 socis del projecte, que està finançat per la UE amb 7 MEUR.
A més, Girona acollirà una planta pilot d'aquesta tecnologia i un dels escenaris de demostració també serà a la demarcació. S'estima que actualment hi ha a Europa uns 20 milions de persones que no tenen accés a sistemes de sanejament de les aigües residuals. El projecte té una durada de quatre anys i inclou universitats, centres tecnològics, empreses, agències d'aigua i ONG de nou països. El grup de recerca en Química Analítica i Ambiental, el Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el grup de recerca en Física Ambiental s'integraran en un consorci de 20 socis de nou països diferents que ha rebut finançament del programa Horizon 2020 de la Unió Europea. A més d'universitats com la de Girona, la iniciativa també implica centres tecnològics, empreses, agències de l'aigua i ONG.
El projecte arrancarà aquest mes de maig i tindrà una durada de quatre anys. Compta amb un pressupost de 7 MEUR i la implicació de països europeus (França, Espanya, Itàlia, Irlanda, Gran Bretanya, Alemanya i Holanda) i sud-americans (Equador i Perú).
Cucs i crustacis per tractar l'aigua
El projecte, batejat amb el nom d'INNOQUA, desenvoluparà un sistema de depuració biològic que garanteixi la depuració i, en alguns casos, la reutilització d'aigües residuals de zones de difícil accés o zones rurals. El sistema és ecoeficient i sostenible i està basat en dos tractaments amb organismes biològics: la lumbrifiltració amb cucs de terra i la filtració-purificació per dàfnies (uns crustacis planctònics).
En alguns casos el sistema es complementarà amb tractaments de radiació amb llum solar o ultraviolada per aconseguir una aigua de més alta qualitat que pugui ser reutilitzada. A més, mitjançant un sistema avançat de monitorització i control amb dispositiu mòbil es podrà fer un seguiment en temps real de tot el procés.
La UdG, planta pilot
El projecte també planeja la seva introducció al mercat. Primer, però caldrà optimitzar i validar l'eina a les plantes pilot. Una d'elles serà a la Universitat de Girona i l'altra a la Universitat Nacional d'Irlanda, a Galway. Posteriorment, el sistema s'instal·larà en onze escenaris de demostració situats als nou països participants. Novament, un d'ells estarà a les comarques gironines.
El projecte ha escollit aquestes ubicacions perquè són entorns amb problemàtiques de tractament d'aigües residuals domèstiques i d'ús agrícola i també de conservació d'ecosistemes naturals d'aigua dolça. Aquesta etapa es perllongarà al llarg d'un any i comptarà amb la implicació de diversos actors locals relacionats amb la instal·lació, operació, difusió i acceptació de les tecnologies.
Important contribució gironina i catalana
El projecte compta amb dos socis catalans més: el centre tecnològic Eurecat i l'empresa d'enginyeria gironina Inbrooll Industries S.L., encarregada del disseny del prototip del sistema. A més, INNOQUA ha rebut el suport explícit d'entitats com el Consorci d'Aigües Costa Brava, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Plataforma Tecnológica Española del Agua (PTEA).
