Els pobles de Bàscara, Orriols i Calabuig-Les Roques, que integren el municipi de Bàscara, han fixat el 19 d’abril com a dia festiu local per commemorar la data en què els camions de gran tonatge van deixar de circular per aquest tram de la N-II, arran de les mobilitzacions veïnals. Al gener del 2013, es van iniciar multitud de talls a la carretera per reclamar solucions a la sinistralitat. Ara, els camions de més de quatre eixos han de passar per l’AP-7 entre La Jonquera i Maçanet de la Selva.
L’Ajuntament recull vídeos i fotografies d’aquelles jornades reivindicatives per a la gran festa de celebració prevista per a dimarts que ve. L’alcalde, Narcís Saurina, assegura que el 19 d’abril s’ha convertit en el dia “més important de la història contemporània” del municipi.
Durant 80 dies ininterromputs, els veïns de Bàscara van tallar dos cops al dia els dos sentits de la N-II per exigir respostes a l’Administració davant l’alta accidentalitat registrada a la via, que connecta amb França. La mort d’una dona del poble, de 60 anys, després que el seu turisme xoqués amb un tràiler al punt quilomètric 740 va provocar una onada de protestes espontànies. Els veïns es van aplegar en una plataforma que també va tenir ressò a les xarxes sota l’etiqueta #vergonyaN2.
Unes mobilitzacions que van acabar tenint efecte. La Generalitat, el Ministeri de Foment i Abertis, concessionària de l’AP-7, van anunciar un acord perquè els camions de gran tonatge no poguessin circular per la Nacional en tota la demarcació gironina. Abertis es va comprometre a sufragar part del peatge per als camions de més de quatre eixos obligats a desviar-se a la carretera de pagament, i els Mossos, a imposar multes de 500 euros en cas d'incompliment de la normativa, que va entrar en funcionament el 19 d’abril d’aquell any.
L’actual alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, no estava aleshores al capdavant de l’Ajuntament, i va ser un dels veïns implicats en aquesta causa. En declaracions a l’ACN, ha considerat necessari commemorar anualment aquesta jornada. A més de millores en la seguretat viària, el moviment va implicar la “unió” de tot el municipi, segons ha destacat. La plataforma reivindicativa va estendre el seu clam a nivell institucional per tal de fer front comú amb la resta de municipis travessats per la N-II.
L’Ajuntament fa ara una crida als veïns per recollir les pancartes reivindicatives que van utilitzar-se durant els talls de la via, així com vídeos i fotografies d'aquelles jornades per a una projecció prevista per a dimarts que ve. També promou un gran sopar que serveixi per celebrar la fita alhora que per recordar totes les víctimes de la N-II. L’equip de govern s’obre a escoltar altres propostes per a la commemoració.