El baix de luxe d'Stanley Clarke ressona al Black Music Festival

El músic de Filadèlfia reuneix a adeptes del jazz i el funk en un concert a l'Auditori de Girona

Stanley Clarke està tancat amb la seva banda aquest mes a Brussel·les gravant un nou CD. Però ha fet una aturada per viatjar fins a Girona, on és el nom que encapçala la programació del Black Music Festival en la seva única actuació a l'Estat. El baixista de Filadèlfia és un dels noms en majúscules en el món de la música. Als anys setanta va protagonitzar una revolució del baix (és el pioner de la tècnica slap funk, entre d'altres) i ha col·laborat amb grans artistes, a més ser una de les icones del jazz/fusió.

Els amants del jazz han tingut una oportunitat de luxe aquesta nit per gaudir de la música en directe. Clarke ha aparegut puntual dalt l'escenari i s'ha fet acompanyar per una banda que sorprèn per la seva joventut. El pianista va fer 20 anys ahir, el bateria en té 21 i el teclats en té 30. Clarke ha irromput amb camisa de quadres, armilla i texans i abans de tocar ni una sola nota ja s'ha adreçat al públic. "Hola, anem a tocar algunes cançons, espero que us agradin", ha dit. Després de la segona cançó ja ha presentat la seva banda i mentre explicava fent broma les seves edats, ha decidit ocultar la seva tot dient: "I jo....Jo em dic Louis Amstrong", ha dit, somrient.

Els problemes tècnics han impedit que el músic es pogués lluir amb el contrabaix. Ja a la primera cançó s'han deixat notar els contratemps i l'equip tècnic ha optat per retirar el contrabaix i bona part del concert Clarke ha tocat només el baix elèctric. Un cop arreglats els problemes, el músic de Filadèlfia ha tornat a provar-ho de nou amb el contrabaix i ha pogut fer alguns dels 'solo' que han arrencat els aplaudiments del públic.

Una llegenda vivia de la música

La trajectòria de Clarke és extensa i diversa en estils i col·laboracions. Un dels seus primers èxits el va aconseguir juntament amb Chick Corea, quan van crear la mítica banda de jazz/fusió elèctric Return To Forever, amb la que van guanyar el seu primer Grammy.

És conegut per haver-se endinsat en estils diversos a banda del jazz, tals com el funk, el pop, el rock o fins i tot la clàssica i ha col·laborat amb artistes de diversos gèneres des de Jaco Pastorius o Keith Richards fins a Stewart Copeland, Jeff Beck, Chaka Khan, Al Di Meola o el guitarrista de heavy metal Richie Kotzen, entre molts altres.

També és coneguda la seva faceta de creador de bandes sonores per a pel·lícules de Hollywood. Tant com a compositor com a director d'orquestra, ha treballant al costat de directors com John Singleton, Mario Van Peebles o la poeta i cineasta Maya Angelou.