La comissió gestora de Medinyà rep com un gerro d'aigua freda el recurs al TC

El Consell de Ministres d'aquest divendres ha aprovat presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei aprovada pel Parlament al juny per crear el municipi de Medinyà (Gironès) i, per tant, segregar-lo del terme municipal de Sant Julià de Ramis. La raó que s'argumenta és que la norma catalana vulnera la Llei de Bases de Règim Local, que estableix que els nous municipis hauran de tenir, com a mínim, 5.000 habitants. La impugnació no suposa una suspensió de la llei i això evita, de moment, que el municipi de Medinyà es quedi a la pràctica sense Ajuntament.

La comissió gestora de Medinyà ha rebut la decisió de l'estat espanyol de recórrer la llei catalana al TC "com un gerro d'aigua freda". "Fa molt temps que treballem molt per aconseguir restituir el municipi i obrint un nou camí, que ara en arribi això ens deixa en una situació com incerta", ha afirmat la presidenta de la comissió, Montse Garcia.

La presidenta sosté que amb l'aprovació de la llei del Parlament, Medinyà "és municipi amb totes les de la llei" i, per això, han anat fent tots els passos per constituir-se com a tal. "La comissió bilateral encara no s'havia pronunciat i l'arribada del recurs es ha sobtat, tot i que sabíem que el termini acabava el dia 15", ha explicat Garcia que celebra, però, que la presentació del recurs no suspengui la llei.

"Això ens permet continuar treballant, no ens atura com a municipi, ens hem d'acabar de separar de Medinyà i podem continuar fent passos", ha detallat. Medinyà sabia que no compleix amb els requisits que fixa la legislació espanyola per constituir-se com a nou municipi però Garcia defensa que és una situació excepcional. "Demanem la restitució del municipi, no estem creant-ne un de nou", ha afirmat.

A més, Medinyà compta amb el suport del municipi de qui s'independitza, Sant Julià de Ramis. El seu alcalde, Marc Puigtió, ja ha anunciat que aniran de la mà amb Medinyà i la Generalitat fins que la segregació sigui una realitat. De moment, han convocat un ple extraordinari per dissabte a les sis de la tarda per donar suport a la llei aprovada pel Parlament de Catalunya.

A més, diumenge la consellera de Governació, Meritxell Borràs, es reunirà amb la comissió gestora de Medinyà per traslladar-los el suport del Govern arran del recurs.

Passos per crear el municipi

El passat mes de juny, el Parlament va aprovar la llei per a la segregació de Medinyà amb 118 vots a favor i vuit en contra. Aquest era el pas clau perquè Medinyà pogués iniciar oficialment el procés per convertir-se en el 222è municipi de la demarcació de Girona. Medinyà es va integrar a Sant Julià de Ramis el 1972 seguint una normativa franquista. Actualment té 890 veïns i el moviment per separar-se de Sant Julià de Ramis feia molts anys que perseguia aquest objectiu.

Al gener es va celebrar l'acte de constitució de la comissió gestora que, des de llavors, fa les funcions d'ajuntament. Per exemple, per a la setmana vinent hi ha previst un ple extraordinari. Aquesta gestora es mantindrà fins al proper 2019, quan es tornin a convocar eleccions municipals i els veïns puguin votar i decidir els regidors de Medinyà. La comissió gestiona el 25% del pressupost de Sant Julià de Ramis que aquest 2016 puja a 2.600.000 euros i funciona com una entitat municipal descentralitzada (EMD)

Encara hi ha alguns serrells pendents per acabar de tancar la segregació. Per exemple, la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per debatre sobre la segregació encara ha de presentar les seves conclusions i també s'espera encara l'assignació d'un NIF per poder conformar-se com un nou municipi.

Ja era un municipi

A parer del Govern el recurs de l’executiu de Mariano Rajoy davant del Tribunal Constitucional és una “ingerència” en les competències de la Generalitat i un “atac” a la sobirania del Parlament, que va aprovar la llei per la qual es restituïa la condició de municipi a Medinyà.

L’argument principal del govern espanyol per recórrer aquesta llei és que incompleix la norma vigent perquè el municipi té menys de 5.000 habitants. Per bé que, efectivament, a 1 de gener del 2014 en tenia 850, Governació sosté que la llei aprovada pel Parlament és “singular” i habilita l’excepcionalitat a aquella norma.

Mundi ha matisat, en aquest sentit, que per bé que l’executiu espanyol parla de constitució de municipi des del Govern es prefereix parlar de restitució. Ha recordat que Medinyà havia estat municipi independent fins al 1972, i que aquell any, el consistori franquista que presidia el municipi va decidir l’annexió a Sant Julià de Ramis “en contra de l’opinió majoritària dels veïns”.

Governació ha subratllat, a més, que la condició dels 5.000 habitants la va introduir el govern espanyol a través de l’aprovació de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, una norma que la Generalitat ha recorregut en considerar-la inconstitucional en molts dels seus aspectes, “perquè envaeix les competències pròpies i ataca l’autonomia local”.

Un altre argument de l’executiu espanyol és que els municipis han de tenir suficiència econòmica i capacitat per prestar serveis als habitants. En aquest sentit, Mundi ha assegurat que Medinyà compleix aquests requisit i ha subratllat la “contradicció” de la mateixa administració estatal perquè d’una banda s’ha presentat aquest recurs, i de l’altra el Ministeri de Justícia ha acceptat el municipi i n’ha creat el Jutjat de Pau.

La directora general d’Administració Local, que ha lamentat que “una vegada més” l’Estat va “en contra del que es decideix a Catalunya”, ha anunciat també que la Generalitat presentarà al·legacions contra el recurs del govern espanyol.