La conservació de la fauna pròpia és una prioritat de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa”. Les invasions biològiques s’han convertit en la segona causa de pèrdua de diversitat, després de la destrucció dels hàbitats naturals. És per aquest motiu que, pel que fa a la fauna aquàtica d’aigua dolça, és de vital importància la lluita contra espècies de fauna invasora que estiguin afectant la viabilitat de la fauna autòctona; establir mètodes de control efectius i controlar la fauna autòctona present per poder valorar l’evolució de les poblacions.
Les nàiades (bivalves d’aigua dolça), abans molt abundants als rius de Catalunya, han patit una forta regressió. Tot i trobar-se legalment protegides, es tracta d’un grup faunístic fortament amenaçat a escala mundial.
A Catalunya, se’n coneix la presència de sis espècies autòctones, de les quals cinc encara són presents a la conca del riu Ter: Unio mancus, Unio ravoisieri, Potomida littoralis, Anodonta anatina i Anodonta Cygnea. La presència d’aquesta darrera espècie no es va constatar fins l’any 2013.
Aquesta gran riquesa d’uniònids (mol·luscs) avui és malauradament excepcional a Catalunya. D’altra banda, les seves peculiaritats biològiques els converteixen en un bon indicador de la qualitat ecològica dels sistemes aquàtics, atès que depenen completament del bon estat dels peixos autòctons, els quals són indispensables per a la seva reproducció mitjançant larves que els parasiten.
Regressió i amenaces de les nàiades autòctones
Aquestes espècies autòctones de nàiades presenten unes poblacions residuals a la zona, amb densitats generals baixes, una gran fragmentació dels seus nuclis i un declivi general i continu dels seus estocs poblacionals.
Un dels factors de regressió més directa de les poblacions de nàiades autòctones és la presència i la ràpida proliferació de l’espècie invasora de nàiade Sinanodonta woodiana. Aquesta espècie exòtica d’origen asiàtic, que va ser citada per primera vegada a la península Ibèrica precisament al Baix Ter, s’hi troba ja plenament establerta i ocupa massivament sobretot els cursos baixos dels rius.
Tot indica que la principal forma d’interacció negativa d’aquesta nàiade invasora amb les nàiades autòctones és la competència en el procés de reproducció. És a dir, els peixos prèviament parasitats per S. woodiana posteriorment no poden acollir larves de cap altra espècie de nàiade, fet que impedeix la dispersió i reproducció de les larves de les nàiades autòctones.
Per tant, una de les mesures per a la conservació de les nostres nàiades autòctones passa pel control de la nàiade exòtica.
El projecte i el seu valor afegit
L’objectiu principal del projecte ha estat la reducció de poblacions locals de la nàiade exòtica, per afavorir la recuperació del reclutament natural de les nàiades autòctones en tres zones d’alt interès a escala del Parc i a escala regional: sèquia de Cinyana, riera Nova i rec Madral.
El control de la població de S. woodiana s’ha dut a terme mitjançant la prospecció manual del sediment del fons de la llera per part de tres persones de la Fundació Onyar - La Selva.