L'Ajuntament de Banyoles ja és propietari de quasi tot el perímetre de l'Estany

Amb la compra de les cinc finques que sumen un total de 62.131 m² l'Ajuntament de Banyoles és gairebé el propietari de tot el perímetre de l'Estany. Queden un centenar de metres a la zona de Porqueres i una porció petita d'un hort d'un particular que no ha volgut vendre la seva part.

Cal dir que d'aquest total adquirit de nou, només 15.000 m² es troben a Banyoles i per tant aquests ja s'han incorporat al Bé Comunal, una figura de protecció singular d'aquest entorn natural que es remunta al 1915 i que estableix que l'administració i conservació pertoca al consistori però l'aprofitament és per "al comú dels veïns". El que evita també és que tot l'espai inclòs al bé comunal es pugui vendre o expropiar.

En un futur, caldrà acordar amb l'Ajuntament de Porqueres la delimitació del Bé Comunal a la zona que pertany a aquest municipi veí tot i que els terrenys actualment ja són propietat de l'Ajuntament de Banyoles.

La polèmica amb els 11.000 m² del CNB

En xifres absolutes, des del 2010 Banyoles haurà incorporat en realitat 4.000 m² perquè se li han de restar els 11.000 m² dels terrenys del Club Natació Banyoles que el consistori ha aprovat recentment que deixin de ser bé comunal per ser domini públic i ajustar-se així a la normativa vigent. "Hem fet el que tocava fer; per hem regularitzat la situació per complir el que estableix el Reglament d'Activitats de l'Estany (RAE)", ha assenyalat Noguer aquest divendres, que ha recordat que l'última paraula la tindrà el Departament de Governació de la Generalitat.

Des dels inicis, els terrenys del CNB apareixen com a bé comunal però aquest és un concepte erroni que ara calia corregir. Es tracta d'un espai que només utilitzen els socis d'un club esportiu per una concessió que s'allarga fins al 2064. Noguer també ha dit que aquest pas de bé comunal a domini públic és reversible i es pot tornar a convertir en bé comunal si l'ajuntament així ho creu convenient un cop finalitzada la concessió.

Aquest tema ha estat motiu de polèmica perquè els tres partits a l'oposició –ICV, CUP i Junts per Banyoles-ERC- hi van votar en contra en l'últim ple amb un total de 8 regidors enfront dels 9 regidors del govern. La formació republicana va anar més enllà i fa dos dies va alertar de aquesta modificació posava "en risc" el bé comunal i obria la porta a futures reclamacions de l'ACA a nivell de drets sobre l'aigua en cas que no es respectés aquest bé.

L'alcalde ha acusat als republicans d'haver creat "una alarma social infundada" pel que considera un "desconeixement profund" de les lleis d'aigües –estatal i catalana- que reconeixen sense cap dubte el bé comunal dels banyolins i ho ha atribuït a un altre dels atacs que la formació fa amb els temes del Club Natació Banyoles.

Noguer s'ha mostrat convençut que si no haguessin fet aquesta modificació hi haurien votat a favor però que això hauria representat "deixar les coses malament com fins ara". "Hem fet el que calia", ha afegit amb contundència alhora que defensava l'aposta clara de l'equip de govern per seguir ampliant el bé comunal.

Acotar el concepte de "terrenys adjacents" a l'Estany

La llei espanyola del 1985 recull l'excepcionalitat de Banyoles però ho limita a la làmina d'aigua i a les "terres adjacents", concepte que el Reglament d'Activitats de l'Estany establia que calia especificar amb una delimitació. Aquest document es va aprovar l'any passat però ara s'ha hagut de tornar a portar al ple perquè també recollia els temes de desafectacions com la del CNB. La Generalitat va ordenar que havien de ser dos expedients per separat perquè només el de la desafectació era competència seva mentre que el de la delimitació és municipal. Noguer ha recriminat a l'oposició haver creat ara una "alarma" d'un tema que ja havia quedat tancat fa un any però que per temes burocràtics s'ha hagut de repetir.

Per altra banda, ha subratllat la importància de tenir ben especificada la delimitació del bé comunal per evitar disputes com la que hi va haver amb l'ACA l'any 2008 arran d'una prospecció al sòl per mesurar la pressió de l'aigua. El piezòmetre va destapar una deu d'aigua amb molta més qualitat que la de l'estany i a gran pressió. L'ACA volia fer pagar un cànon a l'Ajuntament per poder fer ús d'aquella aigua perquè considerava que era bé de domini públic hidràulic mentre que l'Ajuntament i totes les forces polítiques van defensar que es tractava d'un bé comunal i que no hi renunciarien. Al final, es va tapar la deu i ara ja no es pot recuperar. Segons Noguer, si això hagués passat ara no hi hauria hagut cap dubte legal i aquella aigua s'hauria pogut canalitzar i aprofitar.