La desaparició de les quotes de llet que limitaven la producció dels ramaders ha desembocat, a la pràctica, en una crisi per al sector. "Estem a les seves mans, no tenim cap marge", ha afirmat el productor Jaume Oliver. Segons detalla, la desaparició de les quotes ha deixat els ramaders a mercè de les empreses que els compren llet, que fixen els preus, la quantitat de llet que compren i la durada dels contractes.
JARC-COAG ha assegurat que els darrers temps hi ha hagut un degoteig constant de contractes no renovats que fan que els productors no tinguin a qui vendre la llet. I els que aconsegueixen tenir contracte, venen la llet a preus baixos. "Això tindria sentit si tinguéssim excedents de llet però no és així, Catalunya ha de portar de fora el 30% de la llet", ha afirmat el president de JARC a Girona, Joaquim Suñer.
Oliver ha posat com a exemple la seva situació. Forma part d'un grup de productors. Anys enrere havien arribat a ser 30 socis però actualment només en són vuit. Produeixen fins a 300.000 litres de llet al mes i, segons el darrer contracte que han signat amb la Corporació alimentària Peñasanta, els hi compren 40.000 litres a 31 cèntims el litre. La resta de la producció la venen a "un revendor" a 26 cèntims. "Són quatre cèntims per sota del que calculem que és el mínim per cobrir despeses i guanyar-nos la vida", ha afirmat.
Tot i això, assegura que poden estar contents perquè coneixen casos de productors que s'han vist forçats a vendre la llet a preus rebentats, com 12 cèntims el litre. A altres ramaders, no els han renovat el contracte i no poden vendre la llet. "Pots intentar arribar a acords amb formatgers locals però amb això no n'hi ha prou", ha explicat Oliver.
JARC reclama al Departament d'Agricultura que posi fil a l'agulla i adopti mesures per evitar que tanquin més explotacions. "S'estan carregant el sector agrari", ha lamentat Suñer.
Oliver creu que una vaga dels productors els perjudicaria més que ajudaria. "Podem estar un mes sense vendre llet per intentar apujar preus però potser a les fàbriques els hi aniria bé per treure's excedents i nosaltres igualment hauríem de cobrir despeses", ha exposat.
JARC-COAG ha assegurat que els darrers temps hi ha hagut un degoteig constant de contractes no renovats que fan que els productors no tinguin a qui vendre la llet. I els que aconsegueixen tenir contracte, venen la llet a preus baixos. "Això tindria sentit si tinguéssim excedents de llet però no és així, Catalunya ha de portar de fora el 30% de la llet", ha afirmat el president de JARC a Girona, Joaquim Suñer.
Oliver ha posat com a exemple la seva situació. Forma part d'un grup de productors. Anys enrere havien arribat a ser 30 socis però actualment només en són vuit. Produeixen fins a 300.000 litres de llet al mes i, segons el darrer contracte que han signat amb la Corporació alimentària Peñasanta, els hi compren 40.000 litres a 31 cèntims el litre. La resta de la producció la venen a "un revendor" a 26 cèntims. "Són quatre cèntims per sota del que calculem que és el mínim per cobrir despeses i guanyar-nos la vida", ha afirmat.
Tot i això, assegura que poden estar contents perquè coneixen casos de productors que s'han vist forçats a vendre la llet a preus rebentats, com 12 cèntims el litre. A altres ramaders, no els han renovat el contracte i no poden vendre la llet. "Pots intentar arribar a acords amb formatgers locals però amb això no n'hi ha prou", ha explicat Oliver.
JARC reclama al Departament d'Agricultura que posi fil a l'agulla i adopti mesures per evitar que tanquin més explotacions. "S'estan carregant el sector agrari", ha lamentat Suñer.
Oliver creu que una vaga dels productors els perjudicaria més que ajudaria. "Podem estar un mes sense vendre llet per intentar apujar preus però potser a les fàbriques els hi aniria bé per treure's excedents i nosaltres igualment hauríem de cobrir despeses", ha exposat.
