El Palau Solterra de Torroella de Montgrí se centra en les 'pells i ombres' del fotògraf Manel Esclusa

Aquest any, el Museu Palau Solterra de Fotografia Contemporània de la Fundació Vila Casas, situat al nucli antic de Torroella de Montgrí, ha focalitzat les seves exposicions temporals d’hivern bàsicament en una figura, la del fotògraf Manel Esclusa. La mostra, organitzada per la comissària, directora d’art de la Fundació Vila Casas i seguidora de l’artista, Glòria Bosch, compta amb unes 70 obres de paisatges urbans nocturns i porta per títol ‘Pell i ombra’. La mostra d’arquitectures nocturnes ocupa gran la gran majoria de les sales temporals pensades per a l’agenda d’hivern. A més, la direcció ha decidit dedicar l’espai de ‘L’artista del fons’ a aquest mateix fotògraf amb diverses peces de la sèrie ‘Naus’, que formen part del fons del centre museístic.

Manel Esclusa va néixer l’any 1952 a Vic i l’any 1974 ja va guanyar una beca de fotografia de la Dotació d’Art Castellblanch que li va permetre assistir a l’Stage Internationaux de la Photographie d’Arles, on va poder rebre classes de professors com Ansel Adams, Neal White, Arthur Trees, Ian Dieuzaide o Lucien Clergue. Al llarg dels anys va aconseguir diversos guardons i va poder exposar en galeries i centres d’arreu del món. Des del 1975, l’autor combina les seves creacions amb la tasca com a professor de l’Escola de Disseny Eina de Barcelona i l’Institut Fotogràfic de Catalunya.

“Sempre he admirat molt a aquest autor, des que vaig començar en aquest sector va ser un dels fotògrafs que més em van impactar, per la seva forma de percebre el món, la nit, buscant les llums, les ombres i els escenaris”, ha detallat Bosch. La mostra s’ha creat utilitzant les peces de dues exposicions anteriors: ‘Barcelona, ciutat imaginada’ del 1988 que va guanyar diversos premis i ‘Barcelona, pell i ombra’ del 2010. Algunes de les imatges procedeixen de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i algunes altres fotografies són inèdites, realitzades aquest 2015, i que mai havien sortit a la llum. Són, precisament, les que conformen l’espai anomenat ‘La pell efímera’.

Tot i centrar-se i basar-se en Barcelona, Bosch tenia clar que no volien focalitzar-se en una ciutat. “No tenia massa sentit parlar de Barcelona, ja es veu, per això vam escollir les imatges més conceptuals que permetessin dotar la mostra d’un concepte més genèric”, ha detallat la comissària. D’aquesta manera, Bosch volia mostrar la gran tècnica, la percepció, la mirada de l’autor i el joc que Esclusa proposa amb les llums i les ombres. “Ell és un professor i una persona que contínuament està en connexió, millorant, creant, molt oberta”, ha afegit la directora d’art.

En aquesta línia, Bosch subratlla el matisos, la gamma cromàtica, les perspectives i els entorns atemporals i gairebé onírics que Esclusa crea en cada una de les seves fotografies. “Són unes imatges impressionants, el dia a dia del que no veiem - per això ell treballa de nit- i veus les façanes d’edificis tapades amb aquesta pell que es col·loca quan els edificis estan en obres”, ha comentat. “Ell juga amb tota aquesta transformació, el dibuixos, les segones lectures”, ha destacat Bosch. A més, l'exposició es complementa amb un catàleg que compta amb poemes de Víctor Sunyol, gran amic d'Esclusa.

El lligam: el punt de vista

Unes imatges on el punt de vista, és a dir, la mirada, és clau. Igual que en l’exposició creada pel fins ara comissari del Museu de la Mediterrània, fotògraf i artista nascut a Tortosa, Eugeni Prieto. Un diàleg creatiu que es planteja com un acte de revelació de la perspectiva de l’artista rere l’obra i que es pot veure a la sala dedicada a ‘Diàlegs amb la col·lecció: Punt de Vista’, a la primera planta del museu gironí.

Segons ha explicat el mateix autor, la idea de la mostra va néixer quan encara estava al Museu de la Mediterrània i va crear un mural de 40 instantànies plurals amb els artistes que havien exposat en aquest espai en els darrers deu anys. “Dels 40, aquí només en vaig portar 20 i els altres 20 són cares noves de gent vinculada amb la Fundació, el seu fons permanent o que ha exposat aquí”, ha explicat el mateix autor.

Les fotografies, totes elles juntes, penjades en una mateixa paret, són totes iguals: primers plans frontals en blanc i negre, fets a l’alçada dels ulls i tots els personatges miren cap a l’objectiu de la càmera. “Estan despullats perquè volia que res desvirtués la mirada de l’artista, si porta roba ja dóna una determinada imatge”, ha comentat Prieto.

Totes les instantànies dels artistes retrats estan contraposades amb una sola fotografia, que es troba a la paret del davant, realitzada per l’artista Pere Formiguera i on es pot veure al col·leccionista d’art Antoni Vila Casas amb els ulls clucs. “És una imatge que sempre m’ha fascinat i vaig pensar que podria donar joc la idea de mirades creuades entre artistes, entre ells i el col·leccionista, i on l’espectador està al bell mig. Aquesta és la màgia”, ha conclòs.

Aquesta és la segona exposició Eugeni Prieto realitza al llarg de la seva vida i, com en el cas d'Esclusa, també es podrà veure fins el proper 22 de maig. Les exposicions temporals es complementen amb la continuïtat de ‘Retrats’ d’Antoni Bernad que ja es va inaugurar el juny passat i que es mantindrà tot un any, fins el proper estiu. “Prieto contraposa la mirada amb les persones i aquells retratats per buscar l’essència, el mateix que realitza Esclusa amb l’arquitectura, en els dos casos allò important el punt de vista”, subratlla Bosch.

La inauguració de les dues exposicions es farà demà, a dos quarts de vuit del vespre, en un acte al mateix museu i que comptarà amb la presència dels artistes Manel Esclusa, Antoni Bernad i Eugeni Prieto, el president de la Fundació Vila Casas, Antoni Vila Casas, i la directora d’art de la mateixa institució, Glòria Bosch.