L'Ajuntament d'Olot, governat per CiU i PSC, ha aprovat despenjar la fotografia del rei Felip VI de la sala de plens així com la retirada de la bandera espanyola en aquest espai amb els vots de totes les formacions i l'abstenció del PSC.
L'alcalde de la ciutat, Josep Maria Corominas, ha precisat que no es farà efectiu fins que tinguin la "màxima seguretat jurídica" per evitar problemes legals. "Ho hem d'estudiar i ho volem argumentar jurídicament", ha dit Corominas, que ha emplaçat tots els grups a consensuar una estratègia per després poder donar compliment a la moció.
L'ha presentat la CUP en el ple d'aquest dijous al·legant, entre altres coses, que aquest retrat no pot presidir la sala de plens perquè és una persona que no ha estat elegida democràticament i que ha estat "imposada" als catalans.
"Retirarem la bandera espanyola i el retrat del rei de la sala de plens però ho farem el màxim d'emparats possible per la legalitat". Ho ha dit l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, que ha volgut precisar que abans de donar compliment a la moció que s'ha aprovat aquest dijous en el ple es vol estudiar el cas per evitar problemes legals.
Corominas ha admès que tenen dubtes sobre l'obligació de mantenir els símbols de la sala de plens i també si el reglament orgànic municipal pot prevaldre per sobre la normativa espanyola. És per això que ha dit que es farà quan hi hagi la "màxima seguretat jurídica" i buscant la complicitat de totes les forces. De fet, la moció que ha presentat la CUP ha comptat amb el suport de tots els partits –CiU, ERC i Olot en Comú- mentre que el PSC –soci de govern amb CiU- s'ha abstingut.
La batalla de la bandera espanyola continua
L'alcalde ha esmentat la batalla legal sobre la 'rojigualda' a la façana i com es van veure forçats a penjar-la per ordre d'un jutge arran d'una demanda que desconeixen si va ser per iniciativa de la subdelegació del govern espanyol. Es va trencar així, ha dit l'alcalde, el pacte que s'havia mantingut fins ara de posar només els símbols a la sala de plens i no a la façana. A més a més, ha denunciat que el tema no s'acaba aquí perquè han rebut un altre requeriment del jutjat contenciós administratiu on s'exigeix que han de penjar la bandera tot i tenir-la posada.
"Els actes tenen conseqüències jurídiques i les coses les hauríem de fer bé", ha subratllat Corominas tot dient que s'ha d'evitar "provocar" i fer que intervinguin els jutges "mediatitzant allò que tothom té ganes de fer" en relació a la retirada del retrat del rei.
L'abstenció del PSC i les ganes d'acció de la CUP
La moció de la CUP sobre la retirada del retrat del rei es fonamenta bàsicament amb la idea que es tracta d'una persona que no ha estat elegida democràticament i que ha estat "imposada" als catalans i que per tant ha de deixar de presidir la sala de plens del consistori. La formació creu que la institució monàrquica és "contrària als dret més fonamentals de la democràcia" i que està "totalment desfasada en el temps". També s'esmenta l"últim desaire" del cap de l'estat espanyol vers les institucions catalanes al no voler rebre en audiència a la presidenta del Parlament.
Aquestes reflexions han comptat com era d'esperar amb el suport d'ERC que ha votat a favor de la moció. El regidor d'Olot en Comú, Xavier Garcia, també hi ha donat suport tot i que ha volgut matisar que al text caldria incloure també a la resta de ciutadans de l'estat espanyol perquè a ells també se'ls ha "imposat" aquesta figura.
El portaveu del PSC, Josep Guix, ha dit que la moció semblava de fa quaranta anys i que el contingut està "totalment equivocat" però que han decidit abstenir-se perquè es vol "normalitzar" la simbologia a la sala de plens i buscar punts de consens.
El regidor de la CUP Lluís Rubió ha agraït el suport de les forces i especialment l'abstenció dels socialistes i ha confessat que per la formació "la millor estratègia seria despenjar la bandera ara mateix" però que no ho feien "per respecte". I ha conclòs la intervenció dient, "gàcies a tots per treure la figura repressiva, per fi l'hem tret".
No és la primera vegada que el retrat del rei ha estat motiu de debat a Olot. El gener del 2011 un grup que es feia anomenar Front Unitari per l'Emancipació de la Terra, el FUET, es va endur el retrat del rei i el va tirar en un femer. Per donar-ho a conèixer, va enviar una foto a l'Ajuntament amb el missatge que no el retornarien si no es complien unes condicions, com ara la proclamació de la república catalana o la il·legalitzacio de l'aleshores Fundació Príncep de Girona. El consistori va demanar una nova foto del rei i des de llavors va tancar amb clau la sala de plens.
Les recents mocions a Breda i Girona
L'Ajuntament de Breda (Selva) va aprovar aquest dimarts una moció on es declara persona non grata el rei Felip VI i qualsevol membre de la corona espanyola. L'acord es va prendre per unanimitat i preveu també que el consistori no participi en cap acció que suposi un reconeixement a la figura del rei o de la monarquia. La moció la va presentar ERC –que governa al municipi- i va comptar amb el suport dels regidors de CiU, la CUP i Tots per Breda.
En l'últim ple de Girona celebrat aquest dilluns es va acordar retirar les condecoracions al rei Felip VI atorgades fa gairebé 40 anys i també instar la Fundació Princesa de Girona a canviar el nom. La proposta d'ERC-MES i la CUP (que va comptar amb les abstencions de CiU i PSC) era que la fundació privada passi a dir-se Carles Rahola. També es va demanar a l'Estat la retirada del títol de 'Princesa de Girona' perquè consideren que no representa a la ciutat. En aquest cas, però, el recent nomenat alcalde, Albert Ballesta, ha declarat posteriorment que no pensa tallar les relacions amb la institució alhora que ha defensat la feina feta de la fundació privada. Per això, la CUP i ERC-MES l'acusen de voler contradir un acord de ple i li demanen "pulcritud democràtica". La CUP ha adreçat aquets dijous una petició urgent a alcaldia per recordar a Ballesta que la moció preveia donar trasllat dels acords a la Casa Reial com a la Fundació Princesa de Girona.
El Suprem dóna la raó al consistori sobre la construcció de l'arxiu
L'alcalde ha donat a conèixer la sentència favorable del Tribunal Suprem que desestima la demanda del grup d'accionistes de la Plaça de Toros en relació a la modificació del POUM per la construcció de l'arxiu comarcal i la sala polivalent al puig del Roser. Segons ha explicat Corominas, el TSJC ja havia donat la raó a l'Ajuntament que ha defensat la modificació del planejament i la legalitat de la construcció i ara el Suprem "no deixa cap dubte" sobre aquesta qüestió.
En el ple d'aquest dijous s'han aprovat per unanimitat les mocions de suport a les accions i mobilitzacions contra el Pla Hidrològic i també la moció contra l'assetjament masclista a dones polítiques.
Corominas ha admès que tenen dubtes sobre l'obligació de mantenir els símbols de la sala de plens i també si el reglament orgànic municipal pot prevaldre per sobre la normativa espanyola. És per això que ha dit que es farà quan hi hagi la "màxima seguretat jurídica" i buscant la complicitat de totes les forces. De fet, la moció que ha presentat la CUP ha comptat amb el suport de tots els partits –CiU, ERC i Olot en Comú- mentre que el PSC –soci de govern amb CiU- s'ha abstingut.
La batalla de la bandera espanyola continua
L'alcalde ha esmentat la batalla legal sobre la 'rojigualda' a la façana i com es van veure forçats a penjar-la per ordre d'un jutge arran d'una demanda que desconeixen si va ser per iniciativa de la subdelegació del govern espanyol. Es va trencar així, ha dit l'alcalde, el pacte que s'havia mantingut fins ara de posar només els símbols a la sala de plens i no a la façana. A més a més, ha denunciat que el tema no s'acaba aquí perquè han rebut un altre requeriment del jutjat contenciós administratiu on s'exigeix que han de penjar la bandera tot i tenir-la posada.
"Els actes tenen conseqüències jurídiques i les coses les hauríem de fer bé", ha subratllat Corominas tot dient que s'ha d'evitar "provocar" i fer que intervinguin els jutges "mediatitzant allò que tothom té ganes de fer" en relació a la retirada del retrat del rei.
L'abstenció del PSC i les ganes d'acció de la CUP
La moció de la CUP sobre la retirada del retrat del rei es fonamenta bàsicament amb la idea que es tracta d'una persona que no ha estat elegida democràticament i que ha estat "imposada" als catalans i que per tant ha de deixar de presidir la sala de plens del consistori. La formació creu que la institució monàrquica és "contrària als dret més fonamentals de la democràcia" i que està "totalment desfasada en el temps". També s'esmenta l"últim desaire" del cap de l'estat espanyol vers les institucions catalanes al no voler rebre en audiència a la presidenta del Parlament.
Aquestes reflexions han comptat com era d'esperar amb el suport d'ERC que ha votat a favor de la moció. El regidor d'Olot en Comú, Xavier Garcia, també hi ha donat suport tot i que ha volgut matisar que al text caldria incloure també a la resta de ciutadans de l'estat espanyol perquè a ells també se'ls ha "imposat" aquesta figura.
El portaveu del PSC, Josep Guix, ha dit que la moció semblava de fa quaranta anys i que el contingut està "totalment equivocat" però que han decidit abstenir-se perquè es vol "normalitzar" la simbologia a la sala de plens i buscar punts de consens.
El regidor de la CUP Lluís Rubió ha agraït el suport de les forces i especialment l'abstenció dels socialistes i ha confessat que per la formació "la millor estratègia seria despenjar la bandera ara mateix" però que no ho feien "per respecte". I ha conclòs la intervenció dient, "gàcies a tots per treure la figura repressiva, per fi l'hem tret".
No és la primera vegada que el retrat del rei ha estat motiu de debat a Olot. El gener del 2011 un grup que es feia anomenar Front Unitari per l'Emancipació de la Terra, el FUET, es va endur el retrat del rei i el va tirar en un femer. Per donar-ho a conèixer, va enviar una foto a l'Ajuntament amb el missatge que no el retornarien si no es complien unes condicions, com ara la proclamació de la república catalana o la il·legalitzacio de l'aleshores Fundació Príncep de Girona. El consistori va demanar una nova foto del rei i des de llavors va tancar amb clau la sala de plens.
Les recents mocions a Breda i Girona
L'Ajuntament de Breda (Selva) va aprovar aquest dimarts una moció on es declara persona non grata el rei Felip VI i qualsevol membre de la corona espanyola. L'acord es va prendre per unanimitat i preveu també que el consistori no participi en cap acció que suposi un reconeixement a la figura del rei o de la monarquia. La moció la va presentar ERC –que governa al municipi- i va comptar amb el suport dels regidors de CiU, la CUP i Tots per Breda.
En l'últim ple de Girona celebrat aquest dilluns es va acordar retirar les condecoracions al rei Felip VI atorgades fa gairebé 40 anys i també instar la Fundació Princesa de Girona a canviar el nom. La proposta d'ERC-MES i la CUP (que va comptar amb les abstencions de CiU i PSC) era que la fundació privada passi a dir-se Carles Rahola. També es va demanar a l'Estat la retirada del títol de 'Princesa de Girona' perquè consideren que no representa a la ciutat. En aquest cas, però, el recent nomenat alcalde, Albert Ballesta, ha declarat posteriorment que no pensa tallar les relacions amb la institució alhora que ha defensat la feina feta de la fundació privada. Per això, la CUP i ERC-MES l'acusen de voler contradir un acord de ple i li demanen "pulcritud democràtica". La CUP ha adreçat aquets dijous una petició urgent a alcaldia per recordar a Ballesta que la moció preveia donar trasllat dels acords a la Casa Reial com a la Fundació Princesa de Girona.
El Suprem dóna la raó al consistori sobre la construcció de l'arxiu
L'alcalde ha donat a conèixer la sentència favorable del Tribunal Suprem que desestima la demanda del grup d'accionistes de la Plaça de Toros en relació a la modificació del POUM per la construcció de l'arxiu comarcal i la sala polivalent al puig del Roser. Segons ha explicat Corominas, el TSJC ja havia donat la raó a l'Ajuntament que ha defensat la modificació del planejament i la legalitat de la construcció i ara el Suprem "no deixa cap dubte" sobre aquesta qüestió.
En el ple d'aquest dijous s'han aprovat per unanimitat les mocions de suport a les accions i mobilitzacions contra el Pla Hidrològic i també la moció contra l'assetjament masclista a dones polítiques.
