El Museu Darder preveu una nova museïtzació el 2017

El Museu Darder de Banyoles, un dels més antics de les comarques gironines, celebra aquest 2016 el seu centenari. I ho fa tornant a obrir portes entre setmana, una visita que es va deixar d'oferir ara fa cinc anys en compliment d'un pla de sanejament de l'Ajuntament per corregir l'endeutament del consistori.

Els actes es concentraran sobretot durant el segon semestre de l'any, donat que el museu va obrir portes l'octubre del 1916, i també s'ha avançat que la ciutat tindrà un 'gegantó' amb la imatge del seu fundador, Francesc Darder. Aquest espai municipal es va reconvertir en Museu Darder Espai d'Interpretació de l'Estany quan va reobrir l'any 2007 després de ser remodelat i incorporant una part dedicada a explicar el fenomen hidrogeològic de la conca lacustre de l'Estany de Banyoles.

Ara l'Ajuntament ha encarregat la redacció d'un avantprojecte de museïtzació que es desenvoluparà el 2017. Aquest document permetrà decidir, entre altres coses, si es fa esment al boiximà dissecat que va ser retirat després d'una gran polèmica.

El Museu Darder es va inaugurar el 22 d'octubre del 1916, després que el barceloní Francesc Darder donés a la ciutat les col·leccions d'història natural. En aquella època a la demarcació només hi havia dos museus més. Aquest any farà 100 anys que va obrir portes i l'Ajuntament té previst un programa d'activitats que s'aniran donant a conèixer. Aquest dimarts s'ha avançat que Banyoles tindrà un "gegantó" amb la imatge del seu fundador com a homenatge que es donarà a conèixer per les festes d'agost.

El director de Museus de Banyoles, Lluís Figueras, també ha anunciat que des d'aquest gener el Darder torna a obrir portes entre setmana. "És una fita molt important", afirmava aquest matí tot recordant que porta des del juny del 2010 tancat entre setmana en compliment del pla de sanejament de l'Ajuntament de Banyoles –dirigit per l'actual equip de govern- per reduir l'elevat endeutament del consistori. Figueras ha admès que aquesta era una "lluita" de feia temps i que el centenari "hi ha ajudat" a fer-ho possible.

Entre els esdeveniments previstos, hi ha una trobada de tècnics de museus de ciències naturals de Catalunya i la celebració de les Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines que es fan cada dos any i que es farà per primer cop a Banyoles. Entre les quatre exposicions temporals previstes, destaca la dedicada a les matemàtiques que ha tingut una gran expectació fins i tot abans de ser muntada. A falta de dues setmanes de la inauguració, ja hi ha un miler d'estudiants inscrits, repartits en 70 grups escolars, que ha obligat a penjar el cartell de complet i ja no s'accepten més grups.

Amb la mirada posada a una gran remodelació

El centenari arriba amb la previsió de reformular a fons el projecte museístic del Museu Darder. El regidor de Cultura, Jordi Bosch, ha explicat que ja s'ha encarregat la redacció d'un avantprojecte que ha d'estar acabat d'aquí a tres o quatre mesos. La idea és portar-lo a la pràctica el 2017. Tot i encara no es pot parlar de les principals línies d'actuació, sí que l'Ajuntament i els tècnics parteixen d'una idea clara. "La intenció és donar-li un canvi important al museu i que hi hagi un fil conductor ben articulat amb tots els espais museístics de la ciutat", ha explicat Bosch, tot subratllant el seu caràcter pedagògic. Les dades demostren que on menys afluència de públic hi ha és precisament a l'espai permanent on hi ha una selecció de la col·lecció Darder d'història natural a la planta de baix i el discurs hidrològic i geològic de la zona lacustre de l'Estany de Banyoles.

Les dades del 2015 a nivell de públic als museus banyolins són positives. Hi ha hagut un total de 43.615 assistents als dos museus i a la resta d'espais museístics, com ara la Draga, Vilauba i el Monestir de Sant Esteve, on s'inclouen també les activitats paral·leles que s'hi ha fet. En total s'han fet 12 exposicions temporals i més de 780 activitats. Un ajust en el càlcul de visitants que es venia fent fins ara –per recomanació de la Xarxa territorial de Museus de les comarques gironines- ha xifrat un augment de 9.000 usuaris respecte l'any anterior que no s'haurien comptabilitzat amb el sistema anterior. Per separat, el Museu Darder ha tingut 4.047 visites i el Museu Arqueològic, 4.089.

No està decidit si es recordarà el boiximà dissecat

L'Ajuntament no ha decidit encara si en la nova museïtzació es farà referència al boiximà dissecat, una de les peces de la col·lecció Darder més polèmiques per tot el que va passar arran de la denúncia d'un metge de Cambrils que en reclamava la seva retirada l'any 1991. La denúncia va saltar als mitjans i va generar-se una gran polèmica a nivell internacional que va acabar amb la retirada del boiximà, conegut com 'El negre de Banyoles', l'any 1997 juntament amb la resta de peces humanes exposades a la Sala de l'Home, i la repatriació a Botswana de les poques restes humanes que contenia la peça.

S'està pendent del document del projecte de museïtzació per veure com es pot enfocar i si és necessari tornar a parlar-ne. Des que el museu va reobrir portes el 2007 –portava quatre anys tancat per reformes-, no hi ha cap referència al boiximà en tot el museu.

Pel que fa al centenari, el director de Museus de Banyoles explicava que aquell fet "ja està superat" i que no hi ha intenció de dedicar-li més importància que a la resta de peces de la col·lecció durant aquest centenari. Segons ha dit, "no està decidit; és possible que se'n parli però com un fet històric com també ho són les inundacions que va patir el museu". I subratlla que el boiximà "era una peça més".

El motlle del boiximà no és d'interès, segons l'Ajuntament

El mes de novembre passat, els artistes Jordi Bosch ('Barraca') i Xicu Cabanyes van treure a la llum l'existència d'un motlle del boiximà que van fer per encàrrec del llavors alcalde Joan Solana abans que s'enviés a Madrid. Segons va informar TV3, denunciaven que s'estava deteriorant i reivindicaven la possibilitat de fer-ne una rèplica amb forma d'estàtua. La seva existència es va mantenir en secret tot aquest temps.

L'Ajuntament de Banyoles, que fins ara s'havia mantingut al marge d'aquesta qüestió, avui ha explicat que no pensen fer res al respecte perquè els tècnics del museu consideren que no té valor. Segons el regidor de Cultura, Jordi Bosch, la conservadora del museu creu que no té la qualitat adequada per la forma amb què es va fer i que s'hauria de "destruir". Per això, conclou Bosch, "no en farem res". El motlle de silicona està guardat als magatzems del museu.