Girona aprova municipalitzar les zones blaves i verdes gràcies al vot de la CUP

Crítiques de la resta de l'oposició perquè les empreses del tercer sector només gestionaran les noves zones que es creïn

A partir de l'1 de gener del 2016 la gestió de les zones blaves i verdes de la ciutat de Girona passarà a dependre de l'ajuntament. Així ho ha aprovat aquest vespre el plenari municipal. La proposta de l'equip de govern de CiU ha prosperat gràcies al suport dels quatre regidors de la CUP. La resta de grups –a excepció de C's que s'ha abstingut- hi ha votat en contra.

L'acord preveu que les noves zones que es creïn es gestionin des d'empreses del tercer sector. Una mesura que no satisfà la majoria de l'oposició, que considera que el servei hauria de tornar a mans d'alguna empresa social. Durant 23 anys i fins el 2013, havia estat Mifas qui es feia càrrec d'aquests aparcaments. Des del 2013, el servei de zona blava i zona verda està en mans de l'empresa privada Setex. El contracte arriba a la fi el 31 de desembre de 2015 i l'empresa podia optar a una pròrroga de dos anys. Tot i que Setex ha sol·licitat continuar amb el servei, el consistori ha decidit no autoritzar aquesta pròrroga i ha portat a ple la iniciativa d'assumir "per la via d'urgència" aquesta gestió.

El motiu per no renovar el contracte amb Setex té argumentació legal. Segons ha explicat el regidor de Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalà, l'empresa ha incomplert una clàusula del contracte. Setex volia amortitzar la maquinària en quatre anys mentre que, segons recollien les condicions del concurs públic, ho havia de fer en dos anys. Aquest incompliment ha portat al consistori a plantejar-se la municipalització del servei, que avalen els informes tècnics.

Beneficies econòmics

Els informes tècnics detallen que el fet de prestar directament el servei suposa un estalvi del 27% perquè l'ajuntament s'estalvia conceptes com el lloguer d'oficines, de les assegurances, del benefici industrial i de l'IVA de les factures (estimat en uns 205.000 euros l'any).

A més, en cas d'haver prorrogat el contracte dos anys més, l'empresa podria haver reclamat a l'ajuntament més de 500.000 euros per l'amortització de la inversió del servei prevista en el seu estudi econòmic.

L'acord també suposa que l'ajuntament haurà de subrogar el personal que actualment presta el servei i assumir el "compromís corporatiu" que les noves zones d'estacionament regulat que es facin seran gestionades pel tercer sector a través d'una societat mixta. Una experiència que, des del govern, apunten que es podria provar amb la voluntat d'aplicar-la a d'altres àmbits i serveis.

Fruit del pacte amb la CUP, també s'ha inclòs en l'acord que els ingressos derivats d'aquest canvi de gestió es destinin a inversions en polítiques de mobilitat, accessibilitat o subvencions a projectes del tercer sector.

Malestar a les empreses del tercer sector

Fins al 2013, la gestió de les zones blaves havia estat en mans de Mifas, que l'havia gestionat la zona blava de Girona durant 23 anys i que actualment gestiona més de 5.000 places de zona blava a tota la demarcació. El canvi de model –que va deixar en mans d'una empresa privada el servei- va generar molt malestar entre les empreses del tercer sector.

Malgrat que aquesta municipalització suposa contractar persones del tercer sector per a les zones que es creïn noves, el malestar persisteix. Per fer-lo palès, abans de debatre el punt al ple ha intervingut Núria Martínez en nom del Clúster Èxit. Martínez ha lamentat l'opció que ha pres l'ajuntament perquè considera que, novament, només es té en compte el criteri econòmic perquè el govern municipal ho justifica per "l'estalvi" que suposa municipalitzar el servei.

Per això, la portaveu ha lamentat que el consistori no hagi estat "més valent". "La municipalització pot ser una via però n'hi pot haver d'altres, cal valentia, sortir de la zona de confort del polítics i dels tècnics", ha assenyalat.

Crítiques de l'oposició, menys la CUP

A excepció de la CUP, la municipalització no ha comptat amb el vistiplau de la resta de forces de l'oposició. La portaveu de la CUP, Laia Pèlach, ha defensat el vot positiu perquè diu que defensen la "gestió directa per principis" i que ara tenen l'opció d'aplicar-la. A més, ha defensat que han inclòs en l'acord beneficis per al tercer sector (quan es facin zones noves) i la millora de la mobilitat i accessibilitat.

La resta de forces, però, han criticat l'opció perquè deixa fora les empreses del tercer sector i perquè consideren que no s'han estudiat altres alternatives. Per part del PPC, la regidora Concepció Veray ha criticat la mesura perquè considera que s'ha pres amb precipitació. . "La precipitació i presses no són mai bones conselleres i en un cas tan important pot arribar a ser irresponsable", ha dit. Jean Castel (C's) ha demanat al govern local que deixi el tema sobre la taula fins al proper ple per estudiar-ho millor i ha remarcat que "des del principi" havien reclamat que s'havia de tenir en compte les empreses del tercer sector. No obstant això, la formació s'ha abstingut.

La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, ha assegurat que la mesura no resol el "problema de fons". "La municipalització per si mateixa no sempre ha de ser positiva, assegurem la feina a disset treballadors però res més", ha dit Paneque, que també ha demanat una setmana més per buscar un "acord més transversal".
Per part d'ERC, la portaveu, Maria Mercè Roca, ha lamentat que s'ha actuat "tard", quan el contracte està a quinze dies d'acabar-se. "No creiem que la municipalització sigui l'opció més adequada, apostem per la gestió per part del tercer sector com ja es fa amb la jardineria", ha declarat Roca, que ha acusat el govern municipal de ser "insensible" amb el tercer sector.

La intervenció de la portaveu d'ERC ha estat durament replicada per l'alcalde, Carles Puigdemont, que considera "injust" acusar CiU de ser "insensible" amb les empreses socials. L'alcalde ha recordat que ha estat el govern qui ha promogut un document de contractació responsable per afavorir aquestes empreses.

L'alcalde ha justificat que l'acord reconeix que treballaran de la mà del tercer sector quan es creïn zones noves. "Volem créixer en models de cogestió amb el tercer sector, espero que no en dubtin perquè no és just que se'ns acusi de no tenir ànima social", ha replicat.