El projecte per ampliar l'actual Port d'Aro, situat a l'extrem sud de Platja d'Aro (Baix Empordà), ha aixecat polèmica entre els socis del Club Nàutic. De fet, hi ha dues parts clarament enfrontades: la direcció, que vol tirar endavant l'obra, i els opositors, que ja se n'han manifestat clarament en contra. El conflicte, fins i tot, ha obligat a avançar les eleccions al gener les eleccions al Club Nàutic, en un pols de força de l'actual direcció per veure si compta amb el suport suficient.
El projecte té un pressupost de més de 25 milions d'euros (MEUR). Fonamentalment, inclou allargar 75 metres més l'actual espigó (i també fer més gran el petit contra espigó que hi ha a l'entrada de la bocana). S'eliminarien 250 amarratges, els de les embarcacions més petites, que se suplirien amb una marina seca.
Fins ara, la Generalitat no s'havia manifestat obertament sobre el projecte. L'obra la tira endavant l'actual gestor del port, que va guanyar el concurs públic per gestionar durant 25 anys les instal·lacions. Es tractat de la UTE formada pel concessionari Sierra de Mías i el Club Nàutic.
Però el projecte d'ampliació, com ha recordat aquest dilluns el conseller Santi Vila, ha de rebre innegablement el vistiplau del Govern. Un vistiplau que, de moment, no té. Vila ha fet una clara advertència al concessionari: qualsevol obra que ataqui el medi ambient no es farà. I segons Santi Vila, el projecte per allargar 75 metres l'actual espigó no té prou garanties ambientals.
"Serem especialment exigents des d'aquest punt de vista, per garantir que tot el sistema de platges de s'Agaró no s'altera i es renova de forma natural", ha dit el conseller en funcions. I hi ha afegit: "I vull pensar que els concessionaris, quan tirin endavant el projecte que per contracte tenen dret a fer, veuran en conseqüència que difícilment possibles ampliacions d'espigons seran viables".
Nou Pla Director per desurbanitzar
El conseller ha visitat avui les obres de desurbanització i renaturalització de La Pletera, a l'Estartit (Baix Empordà). Santi Vila ha destacat que aquests treballs serveixen per recuperar una zona litoral afectada per la pressió urbanística i propiciar que torni a ser el que era abans que es planifiqués construir-hi una urbanització, una zona de maresmes i aiguamolls.
"És una actuació molt important, però després d'aquesta en vindran d'altres", ha anunciat Vila que ha explicat que el seu Departament està treballant en un nou Pla Director que abastarà tot Catalunya i que es vol aprovar el 2016. El document permetrà reclassificar com a no urbanitzables terrenys afectats per projectes urbanístics o, fins i tot, on ja hi ha obra a mig fer (com és el cas de zones de la Vall Fosca, a l'Aran).
"Es tracta de ferides heretades d'aquella dècada prodigiosa que va començar l'any 96-97; i que ara, atenent a criteris ambientals i de biodiversitat, aquest Pla Director ens permetrà retornar-les a la ciutadania", ha subratllat el titular de Territori. Vila també ha destacat que això es farà sense haver de pagar indemnitzacions (perquè en molts terrenys no hi ha obra i, allà on s'ha començat, va quedar empantanegada).
Blindar més de 80 hectàrees
A les comarques gironines, el nou Pla Director blindarà més de 80 hectàrees per evitar que s'hi construeixi. "Hem identificat tres municipis molt rellevants on cal desclassificar sòl immediatament", ha exposat Vila. En concret, desclassificaran superfícies de Terrades (Alt Empordà), La Pera (Baix Empordà) i Riudellots de la Selva.
A Terrades han assenyalat sobre el mapa una superfície de 35 hectàrees que actualment està classificada com a mixt d'activitat econòmica i residencial per a 75 habitatges o bé 150 llits hotelers. El sector està situat a quasi 3 quilometres en línia recta del nucli urbà i gairebé el 20% del sector té més del 20% de pendent. Es troba a un entorn natural proper al pantà.
El segon terreny és una peça de 10 hectàrees a La Pera. Catalogat com a sòl residencial per a 150 habitatges. Es troba a més d'un quilòmetre de distància al nucli en línia recta i, també, en un entorn de valor paisatgístic perquè està a prop de l'ermita de Sant Andreu de Pedrinyà.
La darrera superfície identificada, la de Riudellots de la Selva, té 25,99 hectàrees i està destinada, segons el planejament actual, a usos comercials, residencials o habitatge. "Estem segurs i convençuts que estem gestionant la correcció de totes les ferides provocades pels excessos de la 'dècada prodigiosa' i volem que els ciutadans apreciïn molt que venim a desconstruir ferides físiques i fer tot un planejament diferent", ha assenyalat Vila.
2,5 MEUR per regenerar la Pletera
El conseller de Territori i Sostenibilitat, acompanyat per l'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon, ha visitat les obres de restauració ambiental dels ecosistemes costaners de la Pletera. El projecte, promogut i tramitat per l'ajuntament dins el programa Life Pletera, preveu restaurar els ecosistemes costaners i dunars de la maresma de la Pletera, situada darrere de la platja de l'Estartit, amb una data de finalització prevista per al juliol de 2018.
Es tracta d'un àmbit afectat per un projecte d'urbanització que es va iniciar a finals dels anys 80, amb la construcció de passejos, accessos i un bloc d'habitatges, però que no va continuar. L'objectiu del projecte és la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres de la Pletera, amb la finalitat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica. Aquest objectiu inclou que el sistema pugui respondre adequadament a les previsions del canvi climàtic (increment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses) i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt, tant a curt com a llarg termini.
Les accions previstes per assolir aquest objectiu inclouen la desurbanització del passeig existent i els seus espais adjacents i, posteriorment, recuperar l'antiga zona humida i la seva funcionalitat ecològica com a sistema costaner. També es pretén incrementar la capacitat de fixació de carboni d'aquests sistemes costaners i contribuir així a la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera.
El pressupost total és d'uns 2,5 MEUR euros, amb una contribució del 75% de la Unió Europea. Compta amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, l'Empresa de Transformació Agrària – TRAGSA, la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona (UdG) i la Diputació de Girona.
El projecte té un pressupost de més de 25 milions d'euros (MEUR). Fonamentalment, inclou allargar 75 metres més l'actual espigó (i també fer més gran el petit contra espigó que hi ha a l'entrada de la bocana). S'eliminarien 250 amarratges, els de les embarcacions més petites, que se suplirien amb una marina seca.
Fins ara, la Generalitat no s'havia manifestat obertament sobre el projecte. L'obra la tira endavant l'actual gestor del port, que va guanyar el concurs públic per gestionar durant 25 anys les instal·lacions. Es tractat de la UTE formada pel concessionari Sierra de Mías i el Club Nàutic.
Però el projecte d'ampliació, com ha recordat aquest dilluns el conseller Santi Vila, ha de rebre innegablement el vistiplau del Govern. Un vistiplau que, de moment, no té. Vila ha fet una clara advertència al concessionari: qualsevol obra que ataqui el medi ambient no es farà. I segons Santi Vila, el projecte per allargar 75 metres l'actual espigó no té prou garanties ambientals.
"Serem especialment exigents des d'aquest punt de vista, per garantir que tot el sistema de platges de s'Agaró no s'altera i es renova de forma natural", ha dit el conseller en funcions. I hi ha afegit: "I vull pensar que els concessionaris, quan tirin endavant el projecte que per contracte tenen dret a fer, veuran en conseqüència que difícilment possibles ampliacions d'espigons seran viables".
Nou Pla Director per desurbanitzar
El conseller ha visitat avui les obres de desurbanització i renaturalització de La Pletera, a l'Estartit (Baix Empordà). Santi Vila ha destacat que aquests treballs serveixen per recuperar una zona litoral afectada per la pressió urbanística i propiciar que torni a ser el que era abans que es planifiqués construir-hi una urbanització, una zona de maresmes i aiguamolls.
"És una actuació molt important, però després d'aquesta en vindran d'altres", ha anunciat Vila que ha explicat que el seu Departament està treballant en un nou Pla Director que abastarà tot Catalunya i que es vol aprovar el 2016. El document permetrà reclassificar com a no urbanitzables terrenys afectats per projectes urbanístics o, fins i tot, on ja hi ha obra a mig fer (com és el cas de zones de la Vall Fosca, a l'Aran).
"Es tracta de ferides heretades d'aquella dècada prodigiosa que va començar l'any 96-97; i que ara, atenent a criteris ambientals i de biodiversitat, aquest Pla Director ens permetrà retornar-les a la ciutadania", ha subratllat el titular de Territori. Vila també ha destacat que això es farà sense haver de pagar indemnitzacions (perquè en molts terrenys no hi ha obra i, allà on s'ha començat, va quedar empantanegada).
Blindar més de 80 hectàrees
A les comarques gironines, el nou Pla Director blindarà més de 80 hectàrees per evitar que s'hi construeixi. "Hem identificat tres municipis molt rellevants on cal desclassificar sòl immediatament", ha exposat Vila. En concret, desclassificaran superfícies de Terrades (Alt Empordà), La Pera (Baix Empordà) i Riudellots de la Selva.
A Terrades han assenyalat sobre el mapa una superfície de 35 hectàrees que actualment està classificada com a mixt d'activitat econòmica i residencial per a 75 habitatges o bé 150 llits hotelers. El sector està situat a quasi 3 quilometres en línia recta del nucli urbà i gairebé el 20% del sector té més del 20% de pendent. Es troba a un entorn natural proper al pantà.
El segon terreny és una peça de 10 hectàrees a La Pera. Catalogat com a sòl residencial per a 150 habitatges. Es troba a més d'un quilòmetre de distància al nucli en línia recta i, també, en un entorn de valor paisatgístic perquè està a prop de l'ermita de Sant Andreu de Pedrinyà.
La darrera superfície identificada, la de Riudellots de la Selva, té 25,99 hectàrees i està destinada, segons el planejament actual, a usos comercials, residencials o habitatge. "Estem segurs i convençuts que estem gestionant la correcció de totes les ferides provocades pels excessos de la 'dècada prodigiosa' i volem que els ciutadans apreciïn molt que venim a desconstruir ferides físiques i fer tot un planejament diferent", ha assenyalat Vila.
2,5 MEUR per regenerar la Pletera
El conseller de Territori i Sostenibilitat, acompanyat per l'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon, ha visitat les obres de restauració ambiental dels ecosistemes costaners de la Pletera. El projecte, promogut i tramitat per l'ajuntament dins el programa Life Pletera, preveu restaurar els ecosistemes costaners i dunars de la maresma de la Pletera, situada darrere de la platja de l'Estartit, amb una data de finalització prevista per al juliol de 2018.
Es tracta d'un àmbit afectat per un projecte d'urbanització que es va iniciar a finals dels anys 80, amb la construcció de passejos, accessos i un bloc d'habitatges, però que no va continuar. L'objectiu del projecte és la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres de la Pletera, amb la finalitat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica. Aquest objectiu inclou que el sistema pugui respondre adequadament a les previsions del canvi climàtic (increment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses) i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt, tant a curt com a llarg termini.
Les accions previstes per assolir aquest objectiu inclouen la desurbanització del passeig existent i els seus espais adjacents i, posteriorment, recuperar l'antiga zona humida i la seva funcionalitat ecològica com a sistema costaner. També es pretén incrementar la capacitat de fixació de carboni d'aquests sistemes costaners i contribuir així a la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera.
El pressupost total és d'uns 2,5 MEUR euros, amb una contribució del 75% de la Unió Europea. Compta amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, l'Empresa de Transformació Agrària – TRAGSA, la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona (UdG) i la Diputació de Girona.
