Més de 500 persones donen suport a Mas, Ortega i Rigau a Girona

Més de 500 persones carregades amb estelades, paperetes de votacions amb el 'Sí/Sí' i cartells on s'hi podia llegir 'Les urnes no s'imputen' han atès la crida de l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i l'ACM i s'han concentrat a dos quarts de vuit del vespre davant l'Ajuntament de Girona per donar suport al president del Govern, Artur Mas, la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega, tots tres imputats per la convocatòria del procés participatiu del 9-N.

La convocatòria, simultània davant els ajuntaments del país, s'ha fet el mateix dia que Ortega i Rigau han comparegut al TSJC a declarar com a imputades. D'aquí dos dies serà el president Artur Mas qui haurà de respondre davant l'alt tribunal català.

"Aquestes tres imputacions són un nou exemple de l'actitud antidemocràtica de l'Estat per frenar en va el procés polític que viu el país", ha assegurat David Martí, membre d'Òmnium Cultural a Girona. "Avui i el dia 15 hem de deixar clar que 'Tots som 9-N' i que Catalunya ha pres el camí decisiu cap a la independència", ha ressaltat.

L'alcalde de Girona i president de l'AMI, Carles Puigdemont, ha estat l'encarregat de llegir el manifest conjunt, consensuat per les entitats convocants. "Denunciem per antidemocràtiques les querelles contra els tres encausats pel TSJC per la consulta del 9-N", ha dit Puigdemont. I hi ha afegit: "Tots els intents per exercir el dret a decidir, que és inherent a la sobirania catalana, no han estat possibles per l'oposició del govern de l'Estat, que mai ha proposat cap alternativa i ho ha judicialitzat tot".

"Denunciem aquesta judicialització i ens mostrem coresponsables amb la convocatòria del 9-N, feta des de criteris democràtics i cívics", conclou el manifest.

A primera fila de la concentració, mentre Puigdemont llegia el manifest, se l'escoltaven representants polítics de la ciutat i de la demarcació entre els quals el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, els números 1 i 2 de JxSí per Girona, Lluís Llach i Anna Caula, amb altres membres de la candidatura, regidors de l'equip de govern, de la CUP i directors territorials.

Escalf i llibertat d'expressió

L'alcalde de Girona i president de l'AMI ha criticat les manifestacions via nota de premsa de la sala de govern del TSJC que acusava polítics d'intentar influir en les decisions judicials recolzant concentracions. "Ells no han de témer res, en tot cas, els únics que han hagut de donar explicacions per polititzar els tribunals ha estat el govern espanyol", ha afirmat Puigdemont.

Per a Puigdemont, les concentracions ciutadanes davant les imputacions del 9-N no són més que "l'expressió d'un dret que els mateixos jutges reconeixen i que és fonamental en democràcia, el dret a expressar-se". "I fer-ho pacíficament, com nosaltres, el que fa és precisament reforçar la democràcia i no pas afeblir-la", ha conclòs.

Més de 200 a Banyoles

Més de 200 persones s'han concentrat aquest vespre a la plaça Major de Banyoles el mateix dia que l'ex-vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, han declarat al TSJC com a imputades pel 9-N. El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ho farà dijous. Aquest és el gest que s'ha repetit a diferents municipis de Catalunya i on s'ha llegit el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

La capital del Pla de l'Estany, d'on és la consellera Rigau, també ha participat en la crida que ha fet l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència organitzant aquesta concentració de suport als imputats. "Són els que van posar les urnes el 9-N perquè tots plegats pogúessim votar", ha dit prèviament un dels organitzadors de l'acte abans de llegir-se el manifest.

Un cop feta la lectura, s'han sentit crits d'"independència" i s'ha improvisat el cant d'Els Segadors. Entre els assistents, hi havia una part de l'equip de govern amb l'alcalde Miquel Noguer (CiU) al capdavant però també representants d'altres partits com ICV. També hi havia el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay; l'exdiputat per ERC Pere Bosch, i la diputada electa dels Junts pel Sí Dolors Rovirola, entre d'altres personalitats.

L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, lamentava que un cop més s'hagi recorregut a la justícia per resoldre un tema que, al seu entendre, el govern espanyol hauria d'haver resolt amb el diàleg i que mai s'hauria pensat haver arribat fins aquí. "Entenc que fins i tot els tribunals se sentin incòmodes", afegia Noguer, en referència al fet que Mas, Ortega i Rigau hagin acabat imputats per "haver posat unes urnes d'una consulta que havia demanat la ciutadania". I conclou, "esperem que la justícia faci justícia".

Una reflexió similar ha fet el director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot."Donar veu a la gent no pot ser mai delicte", ha afirmat per dir tot seguit que "els milers de voluntaris que ens vam moure pel 9-N ho vam fer convençuts que fèiem un servei a la societat i qui vulgui criminalitzar-ho més tard o més d'hora toparà".