Red Eléctrica començarà a desmantellar al gener les dues línies compactades amb la MAT

La interconnexió soterrada dels 400 kV ja ha entrat en servei, però la MAT al seu pas per les comarques gironines encara té obres pendents. No només falta saber què passarà amb el ramal de Riudarenes (Selva), sinó que també Red Eléctrica té pendent aixecar una nova subestació -la de 'La Farga', a Sant Julià de Ramis- i s'han de desmantellar quatre línies que passaran compactades amb les torres de la MAT.

De tot aquest llistat, l'obra més imminent serà el desmantellament de dues d'aquestes esteses, de 220 i de 110 kV. Actualment, parts d'aquestes línies passen a tocar del tram de la MAT entre Vic i Bescanó, que va entrar en servei l'any 2011. Però com ja va dir aleshores Red Eléctrica, cap d'elles es desmantellaria fins que no s'hagués completat la interconnexió.

De la primera línia, la de 220 kV, se n'han de desmuntar una vintena de quilòmetres i tirar-ne a terra 60 torres. I de la segona, la de 110 kV, n'han de desaparèixer 12 quilòmetres i una trentena de suports que passen per les Guilleries.

Red Eléctrica ja ha fet passar els cables d'aquestes esteses per les torres de la MAT. Queda pendent fer les connexions amb les línies antigues (en aquelles parts que es mantindran) i, després, tirar a terra les torres i retirar els suports de formigó que les aguanten. Segons ha concretat Pinós, les obres per desmantellar aquestes línies compreses al tram Vic-Bescanó començaran al gener del 2016, i s'estima que durin entre mig any i vuit mesos.

Les altres dues, fins al 2017

A més d'aquestes línies, el projecte de la MAT també porta aparellada la desaparició de dos trams més d'esteses preexistents. En aquest cas, les línies (de 220 i de 132 kV) passen a prop de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. En conjunt, sumen 44 quilòmetres i un centenar de torres.

Perquè aquestes desapareguin del paisatge, però, encara caldrà esperar. Per poder desmuntar la de 220 kV, Red Eléctrica ha d'aixecar la subestació de 'La Farga', que se situarà a Sant Julià de Ramis (Gironès). Aquestes obres, que van a càrrec de la companyia, s'han endarrerit per problemes burocràtics i d'expropiacions. "Comptem acabar-les d'aquí a uns dos anys, moment en què podrem desmantellar la línia de 220 kV", ha avançat Pinós.

I per desmuntar l'últim tros de línia que queda, la de 132 kV, Red Eléctrica està a expenses d'Endesa. I és que, abans de fer res, cal que Endesa aixequi la subestació que té pendent fer a Santa Llogaia (que ha de subministrar l'energia de la MAT a les llars de l'Empordà). Una obra de la qual encara no se n'ha posat ni una pedra.

Sobre el desmantellament de línies, Lluís Pinós ha volgut subratllar expressament que la companyia està complint "en tots els casos" amb els terminis que havia promès als ajuntaments. "Entre Vic i Bescanó, ja vam dir que no es traurien les torres preexistents fins a acabar la interconnexió", ha indicat Pinós. I hi ha afegit: "I pel què fa a les línies entre Bescanó i Santa Llogaia, també vam fer saber que el desmuntatge estava condicionat a les dues subestacions".

El ramal de Riudarenes, necessari

D'altra banda, el delegat de Red Eléctrica també s'ha referit al ramal dels 400 kV, l'altra pota que queda pendent del projecte de la MAT a les comarques gironines. Lluís Pinós ha reclamat a la Generalitat que faci públic l'estudi que va encarregar sobre la infraestructura i ha advertit que, "no perquè vagi passant temps", Red Eléctrica ha canviat la seva postura inicial. "El ramal és una obra necessària per alimentar el TAV i garantir el subministrament a les llars de la Costa Brava Sud; no hem d'oblidar que ara l'alta velocitat a la demarcació funciona en precari, perquè li falta aquest punt d'alimentació", ha subratllat Lluís Pinós.

La Generalitat ja ha rebut l'informe del Col·legi d'Enginyers, però encara no l'ha fet públic. El delegat de Red Eléctrica ha dit que, ara per ara, la seva postura és la "d'esperar i ja veurem", però també ha volgut deixar clar que la darrera paraula sobre el ramal dels 400 kV no la tindrà el Govern, sinó el ministeri.